La Völkischer Beobachter, l’Observador Popular, va ser el diari oficial del NSDAP. El 20 de desembre de 1920, quan va aparèixer per primer cop, era un setmanari de quatre pàgines que es publicava dos cops per setmana i era l’òrgan central del partit nazi. A partir del 8 de febrer de 1923 es va convertir en diari gràcies als diners facilitats per la senyora Gertrudis von Seidlitz, una dona d’origen bàltic i propietària d’accions d’una fàbrica de paper finlandès, per Ernst Hanfstaengl, que va donar un préstec de mil dòlars per comprar rotatius amb el format dels diaris nord-americans, per Edwin Bechstein i altres. El diari tenia els seus orígens en el Münchner Beobachter, i el 1918 va ser comprat per l’organització secreta Societat Thule després de que es quedés en bancarrota. El 9 l’agost de 1919 el setmanari va passar a dir-se Völkischer Beobachter amb Franz Eher com a editor en l’Editorial Eher. El NSDAP el va comprar el desembre de 1920 per iniciativa de Dietrich Eckart, que en va ser el primer editor. El principi se’n venien 8.000 exemplars, tot i que era de caràcter local. A la tardor de 1923 va augmentar a 25.000 exemplars, just després de l’ocupació francesa de la zona del Ruhr. El 1923, després de la mort d’Eckart, Alfred Rosenberg es va convertir en el seu editor. Els locals de redacció i la impremta es trobaven en el número 39-41 de la Schellingstrasse de Munic, on també s’hi imprimien la majoria dels llibres de l’Editorial Eher, entre ells els pràcticament 10.000.000 d’exemplars del Mein Kampf. 

Després del fallit Putsch de Munic del 8 de novembre de 1923, el govern de la República de Weimar en va prohibir la venda fins al 26 de febrer de 1925, quan Adolf Hitler ja era fora de la presó de Landsberg. Amb el nazisme en creixement a partir de 1930, el diari va anar creixent a la vegada dins d’Alemanya venent-se cada cop més. El 1931 es venien 120.000 exemplars, 1.192.500 el 1941 i 1.700.000 el 1944, i va ser el primer diari alemany en vendre més d’un milió d’exemplars en un sol dia.

Amb Hitler al poder, el diari va ser un dels principals òrgans del nou govern alemany. Bàsicament informava de les activitats del NSDAP i la majoria dels escrits provenien del Ministeri de Propaganda del ministre Joseph Goebbels. El ministre va fer servir el diari per explicar les seves teories i la ideologia nazi, i tenia com a objectiu divulgar el racisme i l’odi contra els jueus. El 1938, Rosenberg va deixar el diari i del 1938 fins al 1945 l’editor en va ser Wilhelm Weiss. Rosenberg va deixar el diari perquè es preparava per altres finalitats polítiques dins del Reich, com la de ser nomenat ministre d’Afers Exteriors, càrrec que mai va aconseguir ocupar, i per les seves discrepàncies amb el ministre Goebbels. L’última edició del diari a l’Alemanya del nord va ser el 27 d’abril de 1945 i la del sud el 30 d’abril, tot i que la d’aquest dia no es va arribar a entregar. Quan va acabar la guerra es va prohibir la venda del diari.