Obersalzberg

Obersalzberg és una zona muntanyosa dels Alps dins el poble de Berchtesgaden, a cent milles de Munic, a Baviera. El segle XIX era un lloc on les famílies alemanyes hi anaven sovint de vacances. Segons la llegenda, que segur que Adolf Hitler coneixia, sota un dels pics més alts de la cadena muntanyosa de Berchtesgaden, el Untersberg, i dormia l’emperador Frederic I Barba-roja disposat a tornar a la vida quan se’l cridés per salvar Alemanya. Els altres pics més alts d’Obersalzberg són el Kneifelspitze i, el més alt de tots, el Waltzmann.

Hitler i Obersalzberg:

Hitler, fent-se anomenar Herr Wolf per no ser reconegut, va visitar a Dietrich Eckart a l’hivern de 1923 a Obersalzberg quan aquest era perseguit per la policia. El líder nazi es va allotjar a la pensió Mortiz dels Büchner, que eren seguidors del moviment des del principi. Hitler en va quedar tan encantat de la zona pel seu aïllament que durant els següents dos anys hi va anar sempre que va poder fins que a l’estiu de 1925 va decidir llogar la petita casa de Haus Wachenfeld, ubicada a 900-1.000 metres d’alçada. La casa el principi era modesta i de fusta; era una casa de caçadors amb bastant espai que va ser construïda el 1916 per Otto Winter, un comerciant d’Hamburg, i va ser la seva viuda d’aquest, que estava afiliada al NSDAP, qui li va llogar per 100 marcs mensuals. Des de la casa es podia veure Salzburg i els camps del voltant. Després de llogar la casa va decidir comprar-la l’any 1928, moment en que la senyora Wachenfeld tenia problemes econòmics, a nom de la seva germanastre Àngela amb els diners que va guanyar amb el seu llibre, el Mein Kampf. Abans d’arribar al poder i abans de que es fes tan famós, Hitler gaudia de llargues caminades a l’àrea d’Obersalzberg. Una de les seves passejades favorites era al llarg de Carl-von-Linde-Weg, des de la zona situada a baix de l’Hotel Platterhof fins al Hochlenzer Gasthaus.

El 26 de juny de 1933 la casa va queda sota el seu nom i es va convertir en el segon centre de poder del Reich. L’Hotel Platterhof va servir llavors com a quarter de les SS. Per rebre els invitats de Hitler es va obrir l’aeroport governamental de Reichenhall-Berchtesgaden, on hi podien aterrar grans avions, tot i que la majoria aterraven a l’aeroport d’Ainring. Amb la idea de convertir-la en un palau, el 1932 ja hi havia construït una veranda i una terrassa. Entre el 1934 i el 1936 va decidir remodelar-la, modernitzar-la i ampliar-la amb més de 30 habitacions gràcies al diner públic. L’ampliació de l’interior i la decoració varen quedar a mans del taller de Paul Ludwig Troost, però va ser el propi Hitler qui va dissenyar els plànols de la casa, mentre el seu arquitecte, Roderich Fick, es va encarregar de fer realitat totes i cadascuna de les seves idees. La majoria dels quadres que hi havia penjats a la paret eren robats. En general, el plànol d’aquella casa hauria sigut rebutjat en qualsevol curs de l’Escola Tècnica Superior pels molts errors que va cometre Hitler com el de col·locar una finestra sobre el garatge, fet que feia omplir la sala d’olor a gasolina. La decoració de la casa també va ser encarregada a l’arquitecte Troost. En la construcció d’Obersalzberg hi varen treballar un total de 6.000 treballadors. Al principi eren alemanys, però després de l’inici de la guerra eren obrers especialitzats txecs i italians, tot i que mai treballadors forçats. Aquests s’allotjaven en barraques i estaven sotmesos a una dura disciplina de treball. En cas d’infraccions existia una escala de càstigs: multes de diner, privació d’aliments, retirada de les cartilles de tabac i arrest. Durant els treballs a Obersalzberg i a la regió de Kehlstein varen morir a causa d’accidents 14 treballadors.

El 8 de juliol de 1936 es va inaugurar la nova casa que a partir de llavors es va anomenar el Berghof. En la nova edificació s’hi havien construït una nova ala principal, que integrava l’antiga casa de camp, i diversos edificis adjacents, convertint-se en un mena de palau. Eva Braun va ocupar una petita vivenda a la primera planta de l’edifici principal, al costat del dormitori de Hitler, i allí es va sentir com la mestressa de la casa. Per evitar intrusos i per respectar la intimitat que demanava Hitler, Martin Bormann va adquirir els 10 quilòmetres quadrats que rodejaven la finca per 7,2 milions de Reichsmarks procedents dels fons de Hitler. A més, s’hi van construir instal·lacions militars en una àrea de seguretat de 14 quilòmetres de seguretat, dos salons de te, un sota al Berghof i l’altre en el Kehlstein, un cim de 1.885 metres d’altitud en els Alps de Berchtesgaden, búnquers, refugis antiaeris, un quarter de les SS i l’Hotel Platterhof. Aquesta remodelació va fer a la vegada necessària la construcció de noves carreteres, túnels i tanques. La sala del te construïda en el Kehlstein es va anomenar la Kehlsteinhaus o Niu de l’Àguila i disposava d’una sala amb llar de foc amb finestres panoràmiques en totes les parets, una cuina, un despatx i una terrassa dissenyada perquè Eva prengués el Sol. La construcció de tot el complex va costar 30 milions de Reichsmarks, però un any després d’haver-lo construït a Hitler li va deixar d’interessar. La majoria dels diners per les obres provenien del fons de les donacions de Hitler. Bormann, que s’ocupava de les finances de la casa i portava l’agenda de Hitler el 1937, de fet es va considerar el senyor d’Obersalzberg, li va dir que tot i el diner públic i el diner del llibre no era suficient per mantenir la casa. Davant d’aquest problema se’ls va acudir cobrar uns drets d’imatge pels segells que portaven la cara de Hitler i varen crear la Contribució Adolf Hitler de la Indústria alemanya, on demanaven una contribució dels empresaris que s’havien vist afavorits amb el règim nazi.

Altres líders nazis com Hermann Göering, el mateix Bormann o Albert Speer varen comprar-se cases a Obersalzberg per acompanyar el dictador durant les seves llargues estades a la zona. Per exemple, Speer va comprar una casa que pertanyia a la família Bechstein, amb qui els unia una forta amistat. El propi Hitler va dissenyar plans per la colònia de vacances de Berchtesgaden, on s’instal·larien els membres del partit nazi, idea que no es va realitzar. A principis de 1936, Hitler, en estar molt de temps al Berghof, va ordenar la construcció d’una Petita Cancelleria del Reich a Berchtesgaden. El 1937 es va construir una dependència de la Cancelleria a Stanggass-Bischofswiesen, al nord-oest de Berchtesgaden, a uns sis quilòmetres d’Obersalzberg. A partir d’aquell any, la residència de Hitler estava perfectament comunicada amb el món exterior, tant des del punt de vista logístic com també gràcies a la instal·lació de tecnologia de comunicacions més modernes.

El poble rural de la zona de seguida es va convertir en una zona de peregrinació i el turisme allí va experimentar un auge. Seguidors o simplement curiosos peregrinaven per la zona per adorar a Hitler. En quan el veien es quedaven davant de la tanca per observar-lo, tot i que ell normalment no els hi feia massa cas perquè el que li agradava d’aquella zona era precisament la tranquil·litat. Tot i això, la propaganda nazi va utilitzar la histèria de la població per mantenir la llegenda de la proximitat entre Hitler, el poble i la naturalesa, però a partir de 1935 es va acordonar tot Obersalzberg, i la zona va ser tancada al públic i es va anomenar Führersperrgebiet. Entre 1933 i 1937, el NSDAP va comprar a Obersalzberg 54 terrenys amb una superfície total de 2.900.000 metres quadrats. Hitler va adquirir pel seu propi compte 80.000 metres quadrats i l’Administració Forestal de Baviera va cedir 6.700.000 metres quadrats. Per accedir a la zona s’havien de passar dos controls de seguretat. Per ordres de Hitler, Bormann va obligar a 400 residents de la zona a vendre’s les seves propietats al NSDAP per després destruir aquelles propietats per construir-hi 3.000 metres de búnquers de formigó. Al principi es va recompensar generosament als propietaris, però llavors es varen pressionar als propietaris que es negaven a vendre. Alguns inclús varen ser enviats als camps de concentració. Aquelles expropiacions varen anar a càrrec de Gotthard Färber, director d’immobles i finques del NSDAP. A partir de llavors, l’accés a Hitler estava subjecte a unes normes estrictes i a un horari estricte. Només obtenien accés a la zona els titulars d’una targeta especial, expedit per l’Administració d’Obersalzberg, que controlava Bormann. Amb aquelles restriccions l’afluència espontània de turistes es va aturar. La majoria dels convidats eren antics amics seus de Munic o de Berlín, tot i que també la varen visitar personatges estrangers com el canceller d’Àustria Kurt von Schuschnigg, els primers ministres britànics Neville Chamberlain i David Lloyd George o el rei Eduard VIII després d’haver abdicat.

La relació de Hitler amb Obersalzberg:

La casa del Berghof es va convertir en la seva segona residència i el lloc preferit de descans de Hitler. És a on prenia amb més tranquil·litat les decisions i a on viva en un ambient més familiar al costat de la seva parella. Allí va redactar la majoria de discursos, com els dels congressos de Nuremberg. Li agradava tant el lloc que sempre trobava una excusa per anar-hi, de vegades deia que necessitava la tranquil·litat de la casa per treballar-hi i marxava unes setmanes, tot i que després, un cop allà, no treballava gaire i sempre acabava deixant la feina pel final complint-la de mala gana quan el temps s’acabava. Allí sempre estaven presents algunes esposes dels seus coneguts com Teresa Hoffmann o Margerete Speer. L’estil de vida de Hitler a Obersalzberg deixava consternat en els seus convidats que no el coneixien gaire bé, i va ser un tema de conversacions habitual en les reunions socials a Berlín. La majoria dels col·laboradors i ministres que treballaven per Hitler miraven d’evitar Obersalzberg, ja que era un lloc avorrit a on no es podia treballar. Tot i que Hitler sempre els pregava que el visitessin sovint i que es quedessin a descansar, pocs acceptaven aquelles invitacions. Molts camarades del NSDAP o representants del Govern varen tenir que acceptar que Hitler no estigués localitzable a la muntanya quan no volia estar-ho. Destacats titulars de l’Estat i del NSDAP tenien prohibit l’accés a l’esfera privada de Hitler. Amb  tot, en l’entorn immediat del líder nazi en el Berghof es pot observar en tres grups amb funcions separades entre si; en primer lloc el personal, que incloïa metges, els assistents personals, les secretàries, els criats, els xofers i els guardaespatlles; en segon lloc, els assistents militars i els representants del Govern, de l’Exèrcit i del NSDAP, grup que formaven part Speer, Bormann, Karl Brandt, Sepp Dietrich, Hermann Esser i Franz Xaver Schwarz; i en tercer lloc, el cercle social, amb les amants, les seves famílies, així com Heinrich Hoffmann i la seva família.

Quan el 1925 va tenir prohibit parlar amb públic es va retirar a la casa per redactar el seu llibre, el Mein Kampf. El 1927 hi va anar a viure la seva germanastra Àngela amb la seva filla, Geli Raubal, amb la intenció de cuidar i administrar la llar. Quan Geli es va suïcidar el setembre de 1931, Hitler va començar a portar-hi a Eva Braun. Àngela es va enfadar amb el seu germanastre per aquella decisió i el final va deixar la casa el 1936.

Però per si per una persona va ser especial aquella casa d’Obersalzberg va ser per Eva Braun. La primera planta estava destinada a Hitler i a la seva parella, on hi havia una àmplia sala per mirar-hi pel·lícules que tant li agradaven a Eva. La casa es va convertir en residència permanent d’Eva Braun i de la seva germana Gretl Braun i en el Berghof era l’únic lloc a on Eva es podia considerar com la primera dama del Reich. Se li permetia està present durant la vista dels invitats, tot i que quan qui visitava la casa era un ministre com Göering o algun alt dignatari com Benito Mussolini, ella s’havia de quedar a una habitació per tal de que no la veiessin. Encara que l’invitat portés la seva parella ella no estava convidada a ser-hi present i s’havia d’amagar. Hitler no va ser gaire considerat amb ella en aquest apartat perquè no la veia com una dona intel·ligent, tot i que es va preocupar molt perquè sigues feliç a la casa.

El Berghof durant la Segona Guerra Mundial:

Amb el començament de la Segona Guerra Mundial, el Berghof es va convertir en un dels quarters generals de Hitler. Quan arribava el dictador amb ell arribava el comandant suprem de la Wehrmacht. Wilhelm Keitel i Alfred Jodl s’allotjaven a la petita Cancelleria del Reich de Berchtesgaden. Però la zona no estava pensada per albergar a tants funcionaris militars i l’Estat Major d’Operacions de la Wehrmacht va tenir que treballar inclús fins a finals de 1942 en un tren especial a prop de Salzburg. Totes les reunions importants es varen celebrar al Berghof al migdia i per la nit. Quan es produïa una reunió militar, tots els demés convidats en el Berghof s’havien de tancar a les seves habitacions fins que acabés la reunió.
Però durant la guerra Hitler ja no anava tan sovint a Obersalzberg. Fins al final del conflicte va seguir estades llargues, però cada cop eren més esporàdiques i ja no de forma espontània. Els viatges improvisats amb un grup de persones de confiança ja era cosa del passat, i l’estil de vida de Hitler va anar canviant, especialment en la segona meitat de la guerra, quan es va passar mesos en el front. Hitler va abandonar la residència el 16 d’octubre de 1944. Tot i no tornar-hi mai més, a finals de març de 1945 va demanar en el seu personal de confiança que anessin a la casa per destruir tota la seva documentació privada. El 25 d’abril de 1945 la casa va patir un potent bombardeig per part de la RAF i l’1 de maig va patir un incendi provocat per les SS quan es retiraven de la zona. Abans de que arribessin els soldats nord-americans, saquejadors alemanys varen desvalisar Obersalzberg, robant el mobiliari del ministre Heinrich Himmler i la col·lecció d’aquarel·les i dibuixos de Bormann. El 4 de maig, el Berghof va ser saquejat pels nord-americans. El 1953 es va ensorrar la casa definitivament. Per la demolició de tota la zona es varen necessitar 1.181 tones d’explosius per tal de que no fos un lloc de culte neo-nazi. Al lloc a on hi havien els edificis dels nazis ara hi ha un hotel de 5 estrelles, l’InterContinental Resort Berchtesgaden. De la casa de Bormann només queda una superfície llisa que recorda que allí hi havia un edifici.
Un dia normal d’Adolf Hitler a Obersalzberg:

Hitler solia aparèixer bastant tard a la planta baixa, al voltant de les onze del matí. El primer que feia era llegir les notícies de la premsa. Normalment Bormann li portava alguns informes i Hitler prenia alguna decisió depenent de la circumstància. Llavors anava a dinar amb els invitats que es reunien a l’avantsala. Hitler elegia en aquell moment la dona que l’acompanyaria a la taula. Eva Braun solia seure al costat esquerre de Hitler.

El menjador a on dinaven era rústic amb tocs urbans. Les parets i el sostre eren revestits de fusta clara, amb una discreta decoració floral. Normalment es menjava sopa, un plat de carn i postres, tot preparat de forma casolana, i es bevia vi, menys  Hitler, que era abstemi i vegetarià. Els criats del Berghof portaven una jaqueta blanca i uns pantalons negres, i eren del cos d’escortes de les SS. La taula tenia una capacitat per unes 20 persones, i Hitler es situava al mig, davant de la finestra, perquè pogués observar el paisatge. Sempre parlava amb la persona que tenia davant seu, que ell canviava cada dia. Després de dinar es formava una comitiva que es dirigia a la casa del te. El camí cap a la casa del te era estret i només s’hi podia anar de dos en dos, i es tardava mitja hora a peu. Al capdavant d’aquesta comitiva, i a una certa distància, hi anaven dos funcionaris del Servei de Seguretat; tot seguit hi anava Hitler amb el seu interlocutor, i darrere seu la resta de la gent. Hitler anava sempre amb els seus dos gossos que no feien massa cas a les seves ordres.

A la casa del te, que Hitler va construir per ser un mirador de la vall de Berchtesgaden, tenia una habitació circular d’uns vuit metres de diàmetre amb una llar de foc i diverses finestres. La gent seia en unes còmodes butaques al voltant d’una taula rodona. Eva Braun i una altra dona, que cada dia era diferent, seien al costat de Hitler. Allí els servien te, cafè, xocolata, pastissos, pastes i alguna copa. A Hitler li encantava xerrar tota l’estona fent uns monòlegs que per als presents eren insofribles. Normalment es parlava de moda, de la criança de gossos, de teatre, de cinema i de la vida privada dels famosos. Hitler moltes vegades s’adormia uns minuts. A les sis de la tarda es donava per finalitzada l’hora del te. Un cop havien tornat al Berghof, Hitler es solia dirigir a les habitacions dels pisos superiors mentre els invitats passejaven per la zona. Bormann aprofitava sovint aquell moment per endur-se alguna secretària jove a la seva habitació.

El sopar tenia lloc a les vuit de la tarda i es feia el mateix ritual que a l’hora de dinar. Després de sopar es dirigien a la sala d’estar amb tots els invitats. La sala havia estat decorada per l’arquitecte Troost, amb quadres de gran valor a la paret i uns mobles de grans dimensions, com un armari de més de tres metres d’altura i més de cinc d’amplada. A l’armari hi havia documentació de Hitler i discs de música. En una gran vitrina de cristall d’estil clàssic hi havia un enorme rellotge de pèndol. També hi tenia un bust de bronze del seu músic favorit, Richard Wagner. A la sala hi havia una taula de més de sis metres de llarg, on Hitler solia mirar-se els plànols o firmava els documents. També hi havia una pantalla cinematogràfica per mirar pel·lícules, algunes de les quals eren prohibides pel règim. Hitler explicava sovint que els quadres que estaven a la sala els havia pagat ell de la seva pròpia butxaca, ja que era un amant de l’art, però la majoria eren robats. Els invitats seien en el sofà o en les butaques al voltant de la llar de foc mentre Hitler seia al costat d’Eva i d’algunes senyores en les còmodes butaques. Llavors es passava l’estona parlant amb les dones agafant la mà d’Eva. Un cop acabades les converses de després de sopar es posaven a mirar pel·lícules, on Hitler solia jutjar les interpretacions femenines mentre que Eva ho feia de les masculines.

Un cop va començar la guerra es van suprimir aquelles sessions cinematogràfiques per respecte als soldats que estaven lluitant, però en canvi es posaven discs de música. Aquelles sessions nocturnes duraven fins a les dues de la matinada i, molt sovint, els presents es quedaven mig adormits d’avorriment. La vetllada acabava molt sovint quan Eva li parlava a l’orella de Hitler i ella es retirava al pis superior. Aleshores, Hitler esperava una estona i marxava també al pis superior. Alguns dels convidats aprofitaven l’absència de Hitler per fer una copa de més.

Hermann Göering i Obersalzberg:

La residència alpina de Göering estava situada a poca distància de la de Hitler, damunt de la ciutat turística de Berchtesgaden, a l’Alta Baviera. Quan el maig de 1945 les tropes nord-americanes van entrar a la casa de Göering hi van trobar 25.000 botelles de xampany guardades a les bodegues, 5.000 càmeres Minox de la mida d’un encenedor; dues dotzenes de maletes plenes de roba interior de dona; un amagatall de pel·lícules pornogràfiques; i un sedan Mercedes a prova de bales per 14 passatgers. En túnels de ferrocarril i altres dipòsits propers, paracaigudistes nord-americans varen trobar-hi gran part de la seva col·lecció d’art que, segons es diu, superava els 500 milions de dòlars: centenars de pintures d’artistes com Rembrandt, Rubens i Van Dyck, i una falsificació de Vermeer, Crist i la dona adúltera; sants, sàtirs i guerrers de terracota; tapissos, mobles antics, calzes d’or, figures de porcellana. Una posada es va convertir en una galeria d’art temporal amb un cartell que deia:

Col·lecció d’Art de Hermann Göering per cortesia de la 101º Divisió Aerotransportada.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.