Dimarts:
En el Reich:
A la matinada va continuar la desfilada de les SA de la nit anterior en els carrers de Berlín per celebrar l’arribada al poder dels nazis. Al matí, com que les oficines de la Cancelleria del Reich no estaven preparades per ser ocupades, el nou executiu es va reunir a l’Hotel Kaiserhof, situat molt a prop de la Cancelleria, per parlar sobre el nou govern. Adolf Hitler va parlar amb el ministre Wilhelm Frick sobre si nomenar a Alfred Rosenberg com a Secretari d’Estat en el Ministeri d’Afers Exteriors. En aquells moments, Ernst Hanfstaengl, que estava escoltant la conversa des d’una butaca de la sala, es va amoïnar perquè no volia a Rosenberg en el nou govern i va marxar de seguida de l’Hotel per reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, per mirar d’evitar aquell possible nomenament. Von Neurath, que tampoc va voler a Rosenberg dins del seu Ministeri, va parlar amb Hitler i al final Rosenberg només va ser nomenat cap d’una secció estrangera del NSDAP.
Després, el Canceller es va reunir amb Joseph Goebbels, que volia atacar als comunistes per l’assassinat el dia anterior del cap de la secció sanguinària 33, Malinowski. Hitler li va demanar conservar la legalitat i li va explicar que de moment volia prescindir de contramesures directes, tot i que qualsevol temptativa dels comunistes seria aixafada i que en el moment “apropiat” atacarien. Aquell assassinat va provocar que circulessin notícies que deien que hi hauria una imminent aixecament armat com a resposta dels nazis.
Durant aquell matí, Hitler es va dirigir al quarter de la guarnició de Berlín i va parlar amb els soldats que estaven formats al patí de la guarnició per explicar-los el futur de l’Alemanya nacionalsocialista. Els oficials es varen manifestar en contra d’aquella manera de fer perquè trencava l’ordre jeràrquic. Més tard, Hitler es va reunir amb el líder del Partit de Centre, monsenyor Ludwing Kass, per buscar el seu suport al Reichstag. Hitler no tenia la intenció de que les conversacions anessin bé perquè buscava unes noves eleccions parlamentàries. Tal hi com tenia previst, les negociacions varen fracassar, ja que es va negar a acceptar les condicions de Kass. Seguidament, Hitler va parlar amb els seus companys de partit i el seu gabinet per segon cop per comentar-los que dissoldria el Parlament d’immediat i es celebrarien noves eleccions el 5 de març de 1933 perquè no havia pogut aconseguir un acord entre ells i el Partit de Centre. Cap ministre va demanar per què s’anava tan ràpid a convocar noves eleccions; inclús Alfred Hugenberg es va mostrar satisfet, tot i que el dia anterior s’havia oposat a una nova convocatòria electoral, i Franz von Papen va afirmar que s’haurien de convocar ara mateix les eleccions per descartar per sempre més el sistema parlamentari. El comte Lutz Graf Schwerin von Krosigk, en la mateixa línia que el Vicecanceller, va dir que convenia desarticular d’immediat els comitès parlamentaris.
A la tarda, amb l’aval del seu govern, Hitler va sol·licitar-li al president Paul von Hindenburg poders per dissoldre el Parlament per aconseguir una majoria. Un cop va tenir el consentiment del President amb l’ajuda de Von Papen i Otto Meissner es varen anunciar les prioritats públiques del nou govern, que eren superar la crisi econòmica, posar fi a l’atur i revitalitzar la deprimida agricultura alemanya.
Durant aquell dia, Heinrich Himmler va rebre nombroses felicitacions per l’arribada al poder del dia anterior. Entre les multituds de cartes que va rebre n’hi havia una dels seus pares. Gebhard Himmler va felicitar al seu fill per l’èxit i el triomf del Moviment i els va desitjar sort per ampliar la posició que havien obtingut. El pare també va ser comprensiu pel fet de que segurament ja no el veuria tant com abans i li va enviar una entranyable salutació i un petó. Anna Maria Himmler, la mare, va felicitar al seu fil per haver complert el seu somni juntament amb Hitler i li va desitjar la benedicció de Déu perquè l’acompanyés en el futur.
Rudolf Hess, per la seva part, va escriure a la seva esposa, Ilse Hess, per confessar-li que no sabia si estava somiant o estava despert de que pugessin al poder. Ilse no havia pogut venir a Berlín durant aquells dies.
Però no tothom va ser feliç amb la pujada al poder dels nazis. Erich Ludendorff va predir-li al president Von Hindenburg que Hitler, a qui va definir com un infeliç, moriria en la misèria més espantosa i va augurar-li que per haver-lo nomenat canceller ell seria cobert de maledicció per les generacions futures.
El Berliner Morgenpost cridava als seus lectors en la seva edició a una desconfiança atenta i prometia:
Tenim que analitzar si compagina el nou govern amb el seu jurament a la Constitució. No tenim que deixar que ens provoquin i aconsellem a aquells que amb aquest canvi de govern no estiguin molt entusiasmats a que facin el mateix.
Tot i que Hitler l’hi havia dit que no volia aldarulls amb els comunistes, Goebbels estava decidit a aprofitar la mort de Malinovski i els seus homes per fer un acte de propaganda. A la nit va fer que a la Catedral de Berlín es col·loquessin un al costat de l’altre els taüts del cap de secció i de l’agent de policia morts vigilats per les guàrdies d’honor. Entre els presents a aquells actes hi havia Hitler. A instàncies de Goebbels, l’emissora berlinesa Funkstunde va enviar un dels seus reporters més populars, Fritz Otto Busch, perquè informés als seus oients sobre la marxa fúnebre. Durant la retransmissió, Busch va parlar del gran rei Frederic explicant que aquest homenatjava als assassinats per haver complert amb el seu deure. Després, des del cementiri dels Invàlids, es va retransmetre el discurs del sacerdot en el moment que s’enterrava Malinovski i els seus homes.
Aquella mateixa tarda es va repetir la desfilada amb torxes del dia anterior perquè la nit passada s’havia organitzat tan ràpid que no es varen poder cridar als fotògrafs a temps perquè fotografiessin l’espectacle. Aquesta desfilada va ser organitzada per la Lliga d’Estudiants Alemanys Nacionalsocialistes i va acabar davant de l’edifici de la Borsa. Els agents de borsa que sortien eren saludats pels estudiants amb els càntics: Mori el jueu!
Els nazis varen ocupar totes les emissores de ràdio.
Els dirigents del sindicat lliure Allgemeiner Deutscher Gewerkschaftsbund, ADGB, es varen reunir amb els líders socialdemòcrates a Berlín improvisadament per reafirmar la seva determinació i la seva actitud vigilant davant del nou govern. Es varen referir un cop més a l’experiència del proletariat alemany en la lluita per una millora social i els socialdemòcrates, que aquell dia com l’anterior s’havien manifestat amb els seus paramilitars de la Reichsbanner, volien una vaga general a escala nacional, però els líders de la direcció nacional, tement que les SA ocupessin les fàbriques, varen renunciar a la vaga i els del sindicat lliure varen renunciar a les manifestacions contra el govern. A canvi, la direcció del sindicat lliure va decidir concentrar tots els seus esforços a la resistència i en una nova forma d’organització sindical. El Partit Socialdemòcrata va fer una crida a la formació d’un front unit contra qualsevol intent de minvar la Constitució, però no varen recomanar que es combatés el nou règim per mitjans il·legals. Per aquelles proclamacions els nazis varen detenir al diputat socialdemòcrata Julius Leber. La seva detenció va portar una sèrie de vagues que varen acabar portant-lo a la llibertat. Tot i que seria temporal. Per la seva part, els comunistes varen demanar la unitat obrera i una vaga general, però al final no va passar res.
Diari del Tercer Reich 