Dimecres:
En el Reich:
Paul von Hindenburg va acceptar la proposta d’Adolf Hitler del dia anterior i va decidir convocar eleccions parlamentàries per al 5 de març de 1933. D’aquesta manera es va dissoldre el Reichstag. Al matí, Hitler li va explicar en el seu Gabinet que el president Von Hindenburg havia accedit a dissoldre el Parlament i va explicar-los el lema del govern per les eleccions:
Atac contra el marxisme.
A la tarda, en el seu despatx de la Cancelleria del Reich i acompanyat pel seu Gabinet, Hitler, nerviós i vestit amb un vestit blau marí i una corbata blanca i negra, es va dirigir per primer cop al poble alemany a través de la ràdio. Parlant en nom del nou Govern, el Canceller va assegurar que l’herència que rebien era terrible i va fer una crida al seu poble demanant superar les divisions de classe i firmar amb el govern una llei de reconciliació que fes possible el ressorgiment d’Alemanya. Amb un discurs moderat va proclamar l’adhesió als principis tradicionals i va dir que la missió del nou govern era restablir la unitat d’esperit i de voluntat del poble alemany, mantenir el cristianisme i protegir la família, cèl·lula constitutiva del cos popular i estatal. Després va atacar als comunistes i va recordar el que per ell era l’herència de la República de Weimar: l’atur i la destrucció de la pagesia, llegat que va prometre destruir si li donaven quatre anys de poder. Rotundament va afirmar que després de quatre anys l’atur seria vençut. Al final del seu discurs va acabar utilitzant un llenguatge místic demanant al Totpoderós que beneís la labor del govern.
La premsa comunista va informar d’una onada d’ordres de prohibició en el Reich i una tempesta sobre Alemanya en la que els nazis estaven assassinat a treballadors i destrossant locals dels sindicats i oficines del Partit Comunista.
Max Dietrich va ingressar a les SS. Dietrich es farà famós per la seva duresa cap als presoners en els camps de concentració com el de Dachau, entre altres.
La comissió d’aviació li va exigir a Hugo Junkers que li cedís totes les patents de la seva empresa Junkers sense retribució econòmica. Junkers ja havia venut, per motius econòmics, la seva fàbrica matriu de Dessau l’1 de novembre de 1932 a l’empresa Bosch.
L’ambaixador francès François-Poncet va assegurar en el seu Govern que França no tenia motius per perdre la calma amb el nou govern alemany i els va demanar paciència per veure a on volia anar el govern de Hitler. Però els francesos estaven preocupats. L’ambaixador francès al Vaticà, François Charles-Roux, es va reunir amb el secretari d’Estat Eugenio Pacelli per saber la seva valoració del nou govern alemany i li va demanar que fes valdre la seva influència sobre el catolicisme polític del Partit de Centre perquè formés part del nou govern. Pacelli li va explicar que ho veia poc probable perquè els nacionalsocialistes havien adoptat en el passat una posició “poc grata” sobre el catolicisme. També li va afegir que no veia possible un atac violent o un cop militar pel corredor polonès.
Diari del Tercer Reich 