Divendres:

En el Reich:

A Berlín, a la nit, Adolf Hitler va ser convidat pel ministre Werner von Blomberg a un sopar amb alts oficials de la Reichswehr en el menjador del domicili personal del cap del comandament de l’Exèrcit, el baró i general d’infanteria Kurt von Hammerstein-Equord, a la Bendlerstrasse, conegut avui com Bendlersbock, on es va parlar de temes secundaris i es va intentar resoldre el “malentès” per unes paraules pronunciades per Hitler davant dels oficials de l’Exèrcit el 31 de gener. La reunió es va tenir que fer al domicili personal del comandant de l’Exèrcit perquè Kurt von Schleicher encara ocupava despatxos ministerials i es va convidar al nou canceller sota el pretext del 60è aniversari del ministre Constantin von Neurath. Entre els presents hi havia el general Walter von Reichenau, que el ministre Von Blomberg havia dut de Königsberg per confiar-li la direcció ministerial.

Quan Hitler va entrar l’edifici de Von Hammerstein, tots els comandants es varen mostrar freds i reservats. Després del sopar, Hitler es va reunir durant dues hores i mitja en secret per primer cop amb els comandants en cap de la Reichswehr i de la Marina de Guerra del Reich. Juntament amb els oficials hi havia Marie-Louise i Helga von Hammerstein, les filles de l’amfitrió. Davant d’aquell públic, Hitler va expressar, sense llegir de cap full de paper, el canvi de rumb que havia de tenir Alemanya i creia que la manera de resoldre la crisi que patia Alemanya s’aconseguiria conquerint i germanitzant militarment els territoris de l‘est d’Europa, el conegut Lebensraum, ja que considerava que era una necessitat d’Alemanya ocupar aquells territoris. A continuació, el canceller va expressar el seu desig d’imposar la pau interna eliminant l’Estat democràtic, ja que considerava la democràcia un càncer, i els va dir que imposaria un Estat autoritari que eliminés el comunisme en un termini de sis a vuit anys juntament amb el Tractat de Versalles. Per dur a terme tots aquells plans, els va prometre reforçar l’armada, re-introduir el servei militar obligatori  i portar l’Estat a una profunda militarització. Els va parlar de tornar a engrandir els apartats de l’Exèrcit per tornar-lo a l’esperit de la Primera Guerra Mundial i va plantejar la possibilitat de que es produís un atac preventiu de França. En general, els comandaments de la Reichswehr, on entre ells hi havia Erich Raeder, que va dir més tard que mai cap canceller havia parlat amb tanta fermesa a favor de la fermesa del Reich, varen estar totalment d’acord amb la militarització de la societat alemanya, però pràcticament cap dels assistents a l’acte, entre ells Wilhelm Brückner, varen comprendre la voluntat de Hitler de fer esclatar la guerra i tots varen trobar el discurs extraordinàriament satisfactori. Després de la reunió, Hitler va viatjar a Munic. 

---

Hermann Göering va escriure en el seu Diari les intencions que tenien ara que governaven. Göering va escriure que ara els seria més fàcil continuar amb la lluita, ja que podrien disposar de tots els recursos de l’Estat com la ràdio i la premsa, i va assegurar que aquest cop no els faltaria diners.

A la Gran Bretanya:

El diari New Statesman, de tendència laborista, va afirmar en un dels seus articles que a Alemanya no es veuria l’extermini dels jueus o la caiguda del poder financer internacional. Tot i això, en l’article s’assegurava que s’atacaria sense dubte als comunistes, però es demanava no intervenir-hi perquè es considerava que podria tenir lloc un “Front marxista unit”, fet que seria molt beneficiós pels nazis i els seus aliats, segons el diari.

En el Vaticà:

El secretari d’Estat Eugenio Pacelli es va reunir amb els ambaixadors de Baviera, Itàlia i Àustria en diferents torns per analitzar el nou govern alemany. L’ambaixador austríac, Otto Ritter zu Groenesteyn, el va informar de la difícil situació en que es trobava Alemanya. En canvi, l’ambaixador italià, el comte Vecchi di Val Cismon, li va recordar que ell ja havia avisat de la possibilitat de la possibilitat de que els nazis arribessin al poder i li va profetitzar de que no deixarien el poder anessin com anessin les eleccions del 5 de març. Per al representant italià, era perfectament equiparable el nacionalsocialisme amb el feixisme. Pacelli va criticar a Hitler i al partit nazi per la seva posició enfront l’Església i la religió. Vecchi no li va oferir cap dada concreta sobre aquest tema, però li va dir que esperava que els nazis no combatessin l’Església, ja que considerava que aniria en contra dels seus propis interessos. L’ambaixador es va oferir per intervenir a favor de l’Església davant del nou govern alemany.