Divendres:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va pronunciar el seu primer discurs públic com a Canceller en el Palau dels Esports de Berlín, que es va retransmetre per la ràdio a tota la nació. El recinte estava engalonat amb banderes amb l’esvàstica i pancartes amb consignes antimarxistes. Abans del discurs es varen poder sentir les notes de l‘himne nacional, els crits de Heil! i les exclamacions entusiàstiques, que varen augmentar quan va aparèixer Hitler. El Canceller va recordar les promeses que havien fet els altres partits durant el temps de la República de Weimar, les quals va qualificar de falses, i va assegurar que ells no feien promeses barates. Va comentar que quan els seus adversaris li deien que volien veure el seu programa, ell els responia que després de que com havien deixat el país hauria de reconstruir el Volk alemany de dalt a baix, igual que ells l’havien destruït de dalt a baix. Per Hitler, la recuperació s’aconseguiria a base de força de voluntat i treball ferm, sense ajuda exterior. Parlant del ressorgiment nacional, la Wiederherhebung, va assegurar que reconstruirien el Volk no d’acord amb teories inacabades i estrangeres, sinó d’acord amb lleis eternes sempre vàlides. També va afirmar que mai es desviaria de la missió d’acabar amb el marxisme i les seves seqüeles a Alemanya, i va assegurar que mai acceptaria solucions de compromís en aquest punt. Per ell, el seu programa era de resurrecció nacional en tots els sectors de la vida, seria intolerant amb tot el que pequés contra la nació. Llavors va demanar en el poble que els donés quatre anys i va jurar que de la mateixa manera que havien accedit a aquest càrrec estaria disposat a marxar. En acabar el seu discurs va pronunciar una frase de la versió protestant del Parenostre:

El nou Reich alemany de grandesa, honor, poder, glòria i justícia, i va acabar de forma mística amb un: Amén.

El discurs de Hitler va ser planificat per Joseph Goebbels, que va establir i difondre en el partit nazi el calendari electoral. El calendari estava sobrecarregat d’actes; Hitler tenia que parlar cada dia en nombroses reunions en diferents ciutats, però, curiosament, no s’havia previst cap reunió pels dies 25, 26 i 27 de febrer, dia que es va cremar el Reichstag, i es va precisar que Hitler no podia parlar enlloc el dia 27.

---

Hermann Göering va donar instruccions a la policia prussiana perquè disparessin si era necessari en cas d’enfrontament i va dir que d’ara en endavant cada bala que sortís del canó d’una pistola de la policia era una bala seva, i va assegurar que si aquest acte en deien assassinat, l’assassí era ell perquè així ho havia ordenat.

---

Thomas Mann va parlar en una conferència en el Audimax de la Universitat de Munic en motiu del 50è aniversari de la mort de Richard Wagner. En el seu discurs, Mann va destacar els elements moderns de l’obra del dramaturg i músic alemany. Aquelles paraules varen aixecar molta polseguera, ja que Munic era considerada ciutat de Wagner i no es va veure en bons ulls que el compositor romàntic se’l relacionés amb el modernisme. El Münchner Neueste Nachrichten va publicar una carta que va ser iniciada pel director musical Hans Knappertscbusch i firmada per 45 personalitats de la vida cultural, entre elles els compositors Hans Pfitzner i Richard Strauss, per criticar les paraules de Mann. Aquest atac va ser un dels motius del per què Mann, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, no volgués tornar a Munic. 

En el Vaticà:

El secretari d’Estat Eugenio Pacelli es va reunir amb l’ambaixador alemany Diego von Bergen, amb qui es va trobar per primer cop des de que Hitler havia arribat al poder. L’ambaixador es va limitar a explicar-li sobre la situació política a Alemanya, sense dir-li res especial i li va prometre que el govern alemany no era anti-catòlic.