Dilluns:
En el Reich:
Hermann Göering va dictar una ordre en que es “convidava” a la policia a fer ús de les armes contra els manifestants de partits contraris al govern.
A les sis de la tarda, Göering va citar alguns industrials d’Alemanya en el seu Palau com a president del Reichstag per reunir-se amb Adolf Hitler per demanar-los finançament per la campanya electoral per les eleccions del 5 de març i per perfilar la política econòmica que es seguiria a part de llavors. Entre els presents hi havia Gustav Krupp Bohlen, Albert Voegler, de les Fàbriques Unides del Acer, Georg von Schnitzler, Fritz Thyssen i Busch, de I.G. Farben, Walther Funk i vint empresaris més, entre ells Günther Quandt, Friedrich Flick, August von Finck i Kurt Schmitt, a part del doctor Hjalmar Schacht, que va ser l’amfitrió de la reunió. Krupp, que fins llavors havia sigut crític amb Hitler, va anar a la reunió disposat a defensar la indústria i volia insistir en la necessitat d’un creixement basat en les exportacions i volia subratllar les nefastes conseqüències del proteccionisme a favor de l’agricultura. Göering, que presidia la reunió, no els va donar la benvinguda fins quinze minuts més tard de l’hora convinguda. Hitler, per la seva part, es va presentar encara més tard, acompanyat per Otto Wagner.
Quan va començar la reunió, Hitler els va explicar en un discurs d’una hora i mitja que fos quin fos el resultat de les eleccions parlamentaries del 5 de març no es retirarien del poder. Per tranquil·litzar-los, els va explicar que defensaria la propietat privada i va desmentir els rumors de que es planejava realitzar experiments econòmics radicals. Al final del monòleg de Hitler, Krupp va veure que no podria explicar el seu discurs que tenia preparat i, després d’aixecar-se de la cadira, es va limitar a improvisar unes paraules d’agraïments i va afegir alguns comentaris generals sobre un Estat fort al servei del benestar del país. Segons Thyssen, Krupp va expressar-li en el Canceller la gratitud en nom dels empresaris per haver-los donat una visió tant clara. Llavors, Hitler va marxar de la reunió. Agafant la paraula Göering ara que no havia el canceller, aquest els va dir de forma més agressiva que tenien que ser conscients de que aquestes serien les últimes eleccions que hi hauria durant molt de temps, possiblement tardarien 100 anys en celebrar-ne unes altres, va arribar a comentar, i que només els demanaven un petit sacrifici. Després, a instàncies del ministre Schacht, es va formar un fons electoral de tres milions de Reichsmarks per finançar la campanya del NSDAP. Les indústries del carbó i de l’acer de la zona del Ruhr pagarien un milió de Reichsmarks, mentre que les indústries químiques i de la mineria potassa aportarien uns 500.000 Reichsmarks. La resta es dividiria entre la indústria de lignit, els fabricants de cotxes i les empreses d’enginyeria mecànica i elèctrica. També es va acordar que el 75% del diner es destinaria al partit nazi. El quart restant aniria pel seu soci de coalició, el Partit Nacional del Poble Alemany. Quandt va ser l’empresari que va aportar menys diners, 25.000 Reichsmarks, a través de la seva empresa de bateries AFA.
En el Reichstag, el conseller i vigilant de l’edifici, Scranowitz, estava comprovant com cada dia els informes dels seus subordinats, quan, de cop, va notar que des de l’habitació de calderes s’escoltava massa bé el passadís subterrani que portava a la porteria del Palau presidencial del president Göering. Scranowitz va interrogar als porters de l’edifici principal per intentar esbrinar què passava, però tots li varen assegurar que no havien sentit ni vist res d’estrany. Tampoc els guàrdies de les SS en varen saber res. De retorn al seu domicili, Scranowitz va agafar un carret de fils i tisores de la seva esposa i un paper de color que el va tallar a tires. Un cop va tenir tot el paper a tires va dirigir-se a l’habitació de màquines del jardí del Palau presidencial i va enganxar les tires de paper vermell a les escletxes de la porta i les de paper negre a les portes de ferro. A més, va fer passar entre els forats del pany petits fils que es trencarien si algú obria la porta i després va marxar cap a casa seva. El 27 de febrer el Reichstag es va cremar.
A Kaiserlautern, després de que Göering dictés l’ordre d’utilitzar les armes, l’antic canceller Heinrich Brüning va organitzar una reunió, però aquesta va ser atacada brutalment pels nazis, que varen atacar als assistents amb porres i pistoles, causant un mort i tres ferits greus i nombrosos de lleus. El diari catòlic Germània va protestar davant d’aquells fets al president Paul von Hindenburg, però el President es va mantenir callat.
Diari del Tercer Reich 