Dimarts:

La crema del Reichstag i les seves conseqüències:

A la matinada es va controlar i apagar l’incendi del Reichstag, que encara estava en flames des del dia anterior. Des de les tres de la matinada, els aeròdroms i els ports estaven sotmesos a un rigorós control, i els passatgers dels trens eren registrats de dalt a baix en els llocs fronteres en busca de comunistes. Tot i les fortes mesures del govern, molts membres de l’oposició varen aconseguir fugir del país, però els nazis varen aconseguir detenir a 5.000 persones a Prússia i 2.000 a Renània. Davant d’aquella onada de detencions, en les que cal destacar les de Fritz Solmitz i les dels quatre comunistes polítics que, juntament amb Marinus van der Lubbe, varen ser acusats en el judici per l’incendi del Reichstag; Georgi Dimitrov, Blagoi Popov i Wassil Tanev (tres comunistes búlgars), i Ernst Torgler, el líder dels comunistes en el Reichstag, que aquest últim es va entregar a la policia. Per si la gent intentava desconfiar de la versió oficial, joves hitlerians repartien pels carrers de Berlín la Der Angriff en què s’acusava en els seus articles als comunistes de l’incendi. A més, la Gestapo i la Kripo varen tornar a assaltar la casa Karl Liebknecht, la seu del Partit Comunista, on varen descobrir-hi documents compromesos, segons Joseph Goebbels tones, tot i que la casa havia sigut registrada en anterioritat. Segons els nazis, en aquells documents es demostrava l’existència d’un pla per instaurar el comunisme a tota Alemanya a través de la força, i l’incendi del Reichstag era la senyal per començar l’onada de terror. Els detalls d’aquests informes es varen publicar i es va narrar que si el pla comunista havia fracassat havia sigut gràcies als nazis, però mai es varen publicar els documents tots i les nombroses demandes formulades per la premsa estrangera.

---

Al matí, Adolf Hitler, acompanyat per Goebbels, es va dirigir a la redacció del diari Völkischer Beobachter i li va fer escriure a una secretària l’article principal d’aquell dia de l’òrgan central del NSDAP on s’acusava als comunistes de l’incendi. A partir de llavors, els diaris nazis només acusaven als comunistes de l’incendi del Reichstag. A les onze del matí, Goebbels va arribar a la seva oficina de la Vosstrasse i només arribar-hi va rebre la trucada del president del Reichstag, Hermann Göering, que li va dir que no estava d’acord amb els comunicats de text que havien sigut enviats a les redaccions dels diaris perquè creia que la premsa estrangera no s’ho creuria. De fet, en les primeres edicions matinals de la premsa internacional es varen expressar seriosos dubtes sobre la versió oficial donada pel govern alemany sobre l’incendi. Mentrestant, Wilhelm Frick es va dirigir al Ministeri de l’Interior prussià per presentar l’esborrany d’un decret Per la protecció del poble i l’Estat (Verodnung zum Schutz des Volkes und des Staats), que ampliava les mesures d’emergències aprovades per l’Estat de Prussià a tot el Reich i conferia en el govern del Reich poder d’intervenció en els Länders.

Poc després de les onze del matí, Hitler va entrar al pavelló de la Cancelleria del Reich. Després de saludar als ministres presents, el canceller es va asseure en una taula ovalada per començar una reunió del seu gabinet. A la seva dreta hi havia Franz von Papen i a l’esquerra el ministre d’Afers Exteriors Constantin von Neurath i, a continuació, el ministre d’Hisenda Lutz Schwerin von Krosigk, Göering, Frick, que ja havia tornat del Ministeri, Alfred Hugenberg, Frantz Gürtner, el ministre de Treball, Franz Seldte, i l’encarregat de la cartera de Correus i Comunicacions, Peter Paul von Eltz Rübenach. En la reunió també hi havia de ser present el ministre de Defensa, Werner von Blomberg, que va ser substituït pel coronel Walter von Reichenau, que tenia més simpaties cap al moviment nazi. Els decrets llei que s’havien d’aprovar ja estaven al damunt de la taula i diversos ministres havien intervingut en la redacció. En començar la reunió, Hitler no va permetre durant tota la sessió que comencés cap discussió i els va informar de que només els comunistes eren els culpables de l’incendi del Reichstag. Tot seguit, Göering va dir que l’incendi no podia haver sigut provocat per un sol home i que havia ordenat tancar i millorar la vigilància en els museus i els palaus. Els va prometre proporcionar millor vigilància a totes les oficines públiques i els va oferir protecció en els familiars dels membres del gabinet i a altres personalitats. A més, el president del Parlament va dir que per un període de quatre setmanes estaria tancada la premsa comunista i de dues setmanes la socialdemòcrata perquè el Van der Lubbe havia manifestat que estava en contacte amb el Partit Socialdemòcrata. Un cop acabada la reunió, Hitler, acompanyat per Von Papen, es va traslladar a la seu provisional del president Paul von Hindenburg, que els estava esperant des de feia una estona. Hitler li va explicar en el President el perill que havien passat la nit anterior i, llavors, li va demanar que firmés un decret anomenat Per la protecció del Poble i de l’Estat. Aquest decret suspenia les garanties de la llibertat individual regulades en la Constitució de Weimar com la llibertat de premsa, el dret de reunió, la inviolabilitat de la correspondència i del domicili, o sigui, que la Gestapo podria obrir cartes i intervenir telèfons… Hitler li va prometre que el decret era una mesura defensiva contra els actes comunistes de violència. A la nit, el President va firmar dos decrets que suprimien d’aquesta manera els drets fonamental inscrits en la Constitució alemanya.

Els articles 114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la Constitució varen quedar cancel·lats fins a nova ordre. A més, es determinava que “si els Landers no podien prendre les mesures necessàries per restablir la seguretat i l’ordre públic”, el Govern estaria capacitat per prendre les mesures com a màxima autoritat del Govern. El Partit Comunista va ser el més afectat per aquelles mesures. A part, a Northeim, al nord d’Alemanya, a partir d’aquell dia les SA locals se’ls va permetre dur armes de foc carregades.

Al mateix temps, Göering va explicar en els periodistes del Völkischer Beobachter que hi havia una llista d’unes 5.000 persones que havien de ser detingudes aquella mateixa nit, sobretot funcionaris comunistes, però on també hi havia escriptors, pacifistes i alguns membres del Partit Socialdemòcrata. A la nit, entusiasmat i ple d’energia, Göering es va dirigir al poble alemany a través de la ràdio per explicar que els comunistes havien atacat al Reichstag. A continuació, la policia alemanya de Prússia va perseguir i arrestar més comunistes. La majoria de la població de classe mitjana i la població rural no va criticar la decisió de perseguir als comunistes hi ho varen veure com un acte d’alliberació necessari.

Davant d’aquell clima, a Berlín hi va haver una reunió secreta d’estudiants comunistes i varen demanar-li al jove estudiant Klaus Fuchs, líder del moviment comunista, que no tornés a Kiel amb la seva família i abandonés el país per, un dia, quan Hitler caigués pogués tornar. Com que les fronteres estaven vigilades, Fuchs es va amagar durant cinc mesos en el pis d’una jove afiliada al Partit Comunista. 

En el Reich:

En una xerrada davant dels professionals del cinema en el Kaiserhof, Goebbels va sintetitzar l’activitat que el règim tenia pensat en relació amb el cinema. Els professionals d’aquell art tindrien que partir de la base de que Alemanya estava patint una severa crisis espiritual, a més de material, a la que el govern tenia que donar una resposta ideològica. Aquesta resposta volia dir un control estricte de tots els mecanismes de creació de cultura, entre els que el cinema gaudia d’un lloc privilegiat. El cinema, segona va dir Goebbels, disposaria de llibertat de creació en els límits fixats pels principis culturals del nacionalsocialisme i hauria de ser l’impulsor d’una doctrina, un factor de diversió per la població, un vehicle de distracció dels seus patiments diaris.