Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler es va reunir amb els dirigents de la Lliga de Metges d’Alemanya, la Verband der Ärtze Deutschland. Aquests li varen exposar la seva voluntat de treballar a favor de la recuperació nacional proclamada pel govern. Gràcies a la seva col·laboració, el cap de la NSAB, Gerhard Wagner, va ser nomenat en el mes d’abril comissari especial per les organitzacions de la professió mèdica, Komissar der ärtzlichen Spitzeverbande.
El Ministeri de l’Interior va constituir un departament dedicat a qüestions “d’higiene racial” i, justament aquell dia, els nazis van obrir el camp de concentració de Dachau en una antiga fàbrica de pólvora, a uns 20 quilòmetres de Munic, per empresonar als polítics, sobretot els comunistes, els periodistes i els activistes contraris al règim. Quatre camions de la policia de color negre varen traslladar a uns 200 presoners de les presons de l’Estat de Stadelheim i Landsberg al nou camp rodejat per un mur de pedra. Els ciutadans de Dachau es varen congregar en els carrers i al costat de les portes de la fàbrica per veure’ls passar. El Ministeri de l’Interior va reconèixer oficialment la condició de presó per als presos polítics a Dachau.
Joseph Goebbels es va poder instal·lar a la seva residència oficial com a ministre de Propaganda en el Palau de Leopold (Leopold-Palais), situat a la Wilhelmplatz 8/9, que havia sigut construït el 1737 i reformat 100 anys després per l’arquitecte de l’Estat prussià Karl Friedrich Schinkel. Un cop instal·lat, Goebbels va acordar amb el ministre de Comunicacions, el baró Peter Paul von Eltz Rübenach, que ja havia delegat en el Ministeri de Propaganda la part de comunicacions referent a la societat radiofònica del Reich i que la supervisió de la ràdio exercida fins llavors per ell quedaria exclusivament a les mans del Ministeri de Propaganda.
La Boersen Zeitung va dir en un dels seus articles que la revolució espanyola era una vergonya per la cultura i va demanar l’acomiadament de l’ambaixador espanyol a Berlín, el senyor Araquistain. La Völkischer Beobachter també va atacar a la República espanyola però amb una mica de més moderació.
El nunci de Berlín, Cesare Orsenigo, va informar al secretari d’Estat del Vaticà, Eugenio Pacelli, de les celebracions del dia anterior a Potsdam i li va dir que esperava que les diferències entre els catòlics i els nacionalsocialistes es podrien solucionar, ja que considerava que ara gran part del poble catòlic es mirava amb entusiasme al nou règim i havia oblidat les protestes dels bisbes.
Diari del Tercer Reich 