Dissabte:

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels va citar els intendents i directors de les societats radiofòniques a la Casa de la ràdio berlinesa perquè hi faria un discurs. Donant repetitius cops a la tribuna de l’orador, Goebbels primerament va dir que no podien està contents amb un suport del 37% de la població, fent referència a les eleccions del 5 de març, i va deixar clar que a partir d’ara seria ell qui controlaria les ràdios. El nou ministre va assegurar que les posarien al servei de les seves idees, afirmant que cap altre idea hi trobaria expressió. Goebbels va demanar una acció de depuració per tal d’eliminar en les emissores de ràdio els últims elements del marxisme, i va deixar clar que la ràdio seria purgada d’inconformistes i d’esquerres. Però el ministre els va demanar que s’encarreguessin ells mateixos de la depuració, sinó, va amenaçar-los de que ho faria ell mateix. A la vegada, els va narrar que la ràdio tenia que ser imaginativa, moderna i no tenia que avorrir a la gent, ja que “era l’instrument més modern i més important per influir a les masses que existia”. Inclús va augurar que a llarg termini la ràdio substituiria els diaris. Llavors, Goebbels va definir l’objectiu del seu nou Ministeri de Propaganda: la mobilització espiritual del poble alemany en una recreació permanent de l’esperit d’entusiasme popular que havia galvanitzat.

Precisament, a Stuttgart, el Govern va obrir el primer establiment que es dedicava a reeducar a tota aquella persona que creien que no comprenia les “excel·lències” del moviment nacionalsocialista. Al principi no hi havia més que 1.500 places, però amb el temps aquesta xifra es va triplicar.

---

La Völkischer Beobachter va publicar un article en el que es resumia la decisió del Reichstag del 23 de març de donar en el Govern plens poders, la Llei de Captació.

---

Al migdia, Hermann Göering va pronunciar un discurs davant dels corresponsals de la premsa estrangera convocats amb antelació per explicar-los com anava la situació en el país. El seu discurs, apassionat, va durar una hora i va explicar que Alemanya no havia deixat de ser un Estat jurídic, tot i que va admetre que tota revolució anava acompanyada d’excessos inevitables perquè la policia no podia estar a tot arreu.

Un cop acabat el discurs, el mateix Göering va seleccionar a un grup reduït de periodistes per traslladar-los a la prefectura de la policia de Berlín perquè veiessin els presos polítics. Eugeni Xammar, el corresponsal del Ahora, formava part d’aquest grup. Un cop a la prefectura, els periodistes varen poder veure a Ernst Thaelmann, Ernst Torgler, Hirsch, el novel·lista Ludwig Renn i Carl von Ossietsky. Retirats els presoners, el cap de la policia política, Rudolf Diels es va dirigir als periodistes i els va assegurar que els detinguts es queixaven principalment de que no se’ls tenia en consideració i que no se’ls tractava com a presoners polítics segons l’antiga concepció d’aquest gènere. Diels el va dir que no admetia ni comprenia tal queixa i els va confessar que tant a Thaelmann com a Torgler els processarien aviat per l’incendi del Reichstag. Als demés estaven detinguts perquè la seva llibertat era un perill pel règim o perquè es creia que la seva seguretat personal estava amenaçada, va relatar-los. Llavors, el cap de la policia els va explicar que hi hauria en tot el país uns 6.000 o 7.000 detinguts per aquest tipus de delicte i que la manera com tractar-los constituïa per part de les autoritats un problema que encara no havien resolt. Diels ja va apuntar en el seu discurs la possibilitat d’enviar-los a camps de concentració.

---

A Niederstetten, al sud-oest d’Alemanya, uns 30 membres de les SA de fora de la localitat varen irrompre les llars jueves i es varen endur als homes a l’ajuntament, on els varen maltractar mentre els policies locals feien guàrdia a l’entrada de l’edifici. En la població pròxima de Creglingen es varen produir fets molt semblants que varen acabar amb la mort de dos dels divuit jueus que havien sigut agafats a la sinagoga.

En el Vaticà:

El papa Pius XI es va reunir en audiència privada amb el secretari d’Estat Eugenio Pacelli i li va parlar d’una “bona declaració” de Hitler, però que la prohibició que havien imposat als bisbes alemanys de no col·laborar amb el règim només la podia retirar els mateixos bisbes.