Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va pronunciar una declaració a la Conferència Episcopal de Fulda en un discurs clarament luterà. El Canceller va afirmar que els cristians catòlics no necessitaven cap admonició determinada per ser lleials a les autoritats legítimament constituïdes per complir amb els seus deures cívics conscientment i, d’aquesta manera, creia que rebutjaven rotundament qualsevol activitat il·lícita o revolucionària. Al mateix temps, bisbes alemanys, liderats pel cardenal Adolf Bertram, varen difondre una carta pastoral conjunta en que demanaven deixar de criticar al nacionalsocialisme.

Aquell mateix dia, Hitler va ordenar en el NSDAP que preparés a tots els nivells un boicot de les botigues i empreses jueves a partir de l’1 d’abril. Ràpidament, el partit nazi va aprovar una proclama on es demanava en els comitès d’acció que posessin en marxa per l’1 d’abril un boicot nacional contra tots els negocis, articles, metges i advocats jueus, fins i tot en els pobles més petits. El boicot havia de tenir una durada indefinida i el ministre Joseph Goebbels seria l’encarregat dels preparatius propagandístics. Darrera de l’operació estava la pressió de la Lliga de Combat de la Classe Mitjana Comercial. El que no demanaven era atacar a les grans indústries jueves, ja que encara eren pilars de l’economia alemanya.

---

El govern alemany va il·legalitzar el KPD, el Partit Comunista, i es va apropiar de tots els seus béns, tot i que legalment aquesta apropiació no es va oficialitzar fins al 29 de maig amb la Llei de Confiscació de les Propietats Comunistes. Precisament, aquell dia a Gotinga es varen produir danys a les botigues jueves i a la sinagoga local i l’1 d’abril la policia acusaria a dos membres del Partit Comunista i a un socialdemòcrata per aquell atac.

---

Goebbels va enviar una carta d’agraïment a l’especialista en impostos, Schuler, per haver aconseguit arreglar satisfactòriament els seus problemes d’endarreriment en el pagament d’impostos. Goebbels també es va reunir aquell dia amb els representants de la indústria cinematogràfica i va criticar les pel·lícules que s’havien fet fins llavors perquè creia que estaven allunyades de l’esperit d’aquell moment. El ministre va afirmar que el nou moviment no s’esgotava en desfilades i tocs de trompeta. Goebbels va posar d’exemple la pel·lícula El cuirassat Potemkin del director soviètic Sergeui Einstein.

---

Albert Einstein, després de que li confisquessin els béns i la fortuna, va escriure una carta des de l’exili on renunciava a la ciutadania alemanya.

En el Vaticà:

El príncep Albert de Baviera es va reunir amb audiència privada amb el secretari d’Estat Eugenio Pacelli i li va demanar si podien donar permís als catòlics per unir-se al moviment nacionalsocialista ara que els bisbes havien aixecat aquell mateix dia les crítiques al nacionalsocialisme. El cardenal li va contestar que ells estaven satisfets amb les últimes manifestacions de Hitler cap als catòlics, però que ells no podien interferir en aquest assumpte. El príncep va insistir amb el tema i li va recordar que Hitler era l’últim mitjà per oposar-se al comunisme.

Pacelli va parlar d’aquest tema amb el papa Pius XI, que com el seu secretari d’Estat creia que no havien d’intervenir en el tema i deixar-ho a mans dels bisbes alemanys.