Dimecres:

En el Reich:

El Gabinet va convèncer al president Paul von Hindenburg d’aprovar un decret que ampliés retroactivament les condicions d’aplicació de la pena de mort previstes en el decret de l’incendi del Reichstag del 28 de febrer als delictes de traïció i incendi comesos des del 31 de gener. Per aquest fet aquesta llei es va conèixer com Lex van der Lubbe. 

A part, el Govern va aprovar un decret per intensificar la col·laboració entre els presidents provincials i els Gauleiter. Aquest decret i les següents mesures amb el mateix objectiu no varen tenir massa èxit. A més, el Gabinet va aprovar el boicot contra les botigues i els negocis jueus per l’1 d’abril de 1933.

---

Els arrests i les dimissions arran de l’incendi del Reichstag encara continuaven en aquelles dates, ja que aquell dia, després d’efectuar un registre en el seu despatx, va ser obligat a dimitir del seu càrrec el president del grup del DNVP, Ernst Oberfohren, per haver acusat al ministre Joseph Goebbels de l’incendi. Oberfohren va escriure un article el 27 d’abril al Manchester Guardian per explicar la seva teoria i poc després es va suïcidar.

Però les SA anaven massa enllà en les seves detencions i un comando de la policia va irrompre en la central de les SA berlineses a la Hedemannstrasse, en el barri de Kreuzberg, i va alliberar als detinguts. Les SA havien detingut a la borsa de Berlín a persones del món de les finances i Hermann Göering no ho va tolerar. 

---

Després de que els bisbes alemanys aixequessin el dia anterior les crítiques cap al nacionalsocialisme, el Vaticà va transmetre a través del nunci de Munic que els bisbes havien de comunicar qualsevol nova directriu de la magistratura sobre la posició dels catòlics respecte al nacionalsocialisme.

---

El diari Dresdner NN, afí al Govern, va declarar que el 92,5% del seu capital era ari. El senyor Wolf, propietari del restant 7,5%, va renunciar al seu càrrec de redactor en cap, i un treballador jueu va ser acomiadat.

En els Estats Units:

El New York Times va informar que Franz von Papen havia recalcat en una carta a la Cambra de Comerç nord-americana, que s’havien registrat menys d’una dotzena d’atacs contra els jueus amb passaport nord-americà i que centenars de milers de jueus alemanys vivien sense ser molestats.