Dijous:

En el Reich:

Preparant el boicot de l‘1 d’abril, el NSDAP va ordenar que en totes les organitzacions de base es creessin  comissions per organitzar el boicot, que inclourien la realització de mítings i marxes exigent la depuració de les escoles, l’advocacia i la professió mèdica com a part de “la defensa del poble alemany contra la comunitat jueva“.

La Völkischer Beobachter va publicar una crida per animar a la gent a participar en el boicot:

Comitès de boicot contra els jueus a través de tot el Reich. L’1 d’abril, a les deu en punt, comença el boicot a tots els negocis, metges i advocats jueus – deu mil reunions populars-. Els jueus han declarat la guerra a 65 milions de persones, ara seran colpejats a on més mal els fa.

---

Tot i que el dia anterior s’havia regirat el seu despatx, els nazis varen registrar la casa del cap del grup del DNVP al Reichstag, Ernst Oberfohren. Els nazis varen revelar que havien trobat documents que demostraven que Oberfohren era autor de cartes anònimes contra el ministre Alfred Hugenberg. Oberfohren sempre va qüestionar les circumstàncies de l’incendi del Reichstag, suggerint que havia sigut organitzat pels propis nazis.

---

Veient que els nazis s’anaven fent amb el control dels mitjans de comunicació, el locutor socialdemòcrata Jochen Klepper (que tenia una esposa jueva) es va queixar de que el que quedava de l’emissora de ràdio en la qual treballava ja era pràcticament un quarter nazi. Dos mesos més tard va ser acomiadat.

---

El científic Leó Szilárd va agafar un tren nocturn a Berlín direcció a Viena per exiliar-se dels nazis.

A Suïssa:

A Lucerna, l’actor còmic de temes polítics del club Kadeko de Berlín, Paul Nikolaus (que havia fugit feia poc d’Alemanya) es va suïcidar. Abans, va escriure:

Per una vegada, no va de broma. Em trec la vida. Per què? Si tornés a Alemanya no podria evitar treure’m la allí. Ja no puc treballar allí, ja no vull treballar allí, i tot i això, per desgràcia, m’he enamorat de la meva Pàtria. No puc viure en aquest temps.