Dimarts:
En el Reich:
El govern va fer pública la llei per la recuperació del cos de funcionaris, la Llei del Funcionariat aprovada el 7 d’abril, on els no aris no podien treballar com a funcionaris. Amb aquesta Llei es consideraven no aris totes aquelles persones que tenien pares o avis no aris, especialment si eren d’origen jueu. Només feia falta que un dels progenitors o algun dels avís o àvies no fossin aris per ser expulsats o per no poder treballar com a funcionaris.
Com a resposta a aquella llei segregacionista, Wilhelm Furtwängler va publicar una carta oberta al ministre Joseph Goebbels en la que li declarava no està disposat a rescindir contractes dels intèrprets jueus de la seva orquestra. El director d’orquestra li deia que l’acomiadament de tants bons músics jueus era incompatible amb la restauració de la dignitat nacional. Goebbels va fer cas omís a la queixa.
A Prússia, aprofitant la seva qualitat de ministre de l’Interior prussià, Hermann Göering va aprofitar una reunió local per nombrar-se primer ministre mantenint també els seus poders com a ministre de l’Interior de Prússia.
A la tarda, sis membres de les SA vestits de civils varen detenir a Munic al líder comunista Hans Beimler i a un seu company de partit. En arribar a comissaria, una multitud els esperava per escridassar als dos comunistes. Un cop dins, a la planta de dalt, la secció de la política, varen ser interrogats per possessió d’armes i documents que l’incriminaven. Després de l’interrogatori, Beimler va acceptar firmar una declaració acusatòria cap a la seva persona pensant que el mantindrien en arrest preventiu. Però el líder comunista va ser traslladat a una habitació, sota les escales i sense finestres, on li varen ordenar que es despullés i que es possés boca avall a la taula. A continuació, el varen apallissar brutalment amb porres de goma fins que Beimler va perdre la consciència. Quan la va recuperar, li varen ordenar que es tornés a vestir i li varen preguntar si encara es considerava un diputat del Reichstag. En respondre que sí, els seus captors el varen tornar a sotmetre a una pallissa. Quan varen acabar el varen traslladar a una presó. Després va ser transferit al camp de concentració de Dachau.
Al mateix temps, a Berlín-Steglitz, la policia i les SA varen rodejar la Bauhaus sota pretext de que s’hi guardava material de propaganda comunista. El centre va ser registrat i clausurat per sempre més.
Precisament, aquell dia a Dachau els nous guardians de les SS varen treure fora de les instal·lacions del camp a quatre jueu i els varen afusellar a camp obert, al·legant que havien intentat fugir. Un d’ells va poder sobreviure i va ser hospitalitzat a Munic, on va morir poc després, tot i que abans va explicar en els metges tots els detalls de la brutalitat que regnava en el camp. Els metges varen informar d’aquells fets a la fiscalia.
Diari del Tercer Reich 