Dimecres:
En el Reich:
En el primer Congrés de Treballadors a Berlín, Adolf Hitler va explicar en el seu públic que havia crescut amb la gran massa del poble, entre la gent, perquè havia sigut obrer durant molts anys i que s’havia hagut de guanyar el pa com ells. Recordant el passat, els va dir que durant la Gran Guerra havia lluitat com un simple soldat, entre les masses, i els va prometre, després d’honrar als treballadors, que aboliria la lluita de classes. No volent-se comparar amb el comunisme, va dir que la dictadura de la burgesia deixaria pas a la dictadura del proletariat, però que aquell canvi era simplement un canvi de dictadura i, que, en canvi, ell representava la dictadura de la nació, la dictadura de la comunitat, que representava a milions de persones del poble alemany i tornaria la convicció de que l’Estat no representava als interessos d’un sol grup o classe. Hitler també els va prometre que el Govern i era per administrar els assumptes de tota la comunitat.
Continuant amb les celebracions d’aquell dia, en una reunió del gabinet presidida per Hitler es va crear el Front Obrer Alemany, el Deutsche Arbeisfront (DAF), sota la direcció de Robert Ley, amb l’objectiu de posar fi a la lluita de classes i crear una única cooperació que organitzés les escales salarials, les condicions de treball i el temps lliure. Per a les dones, el govern va crear el Frauenfront a petició de Ley, una organització nacionalsocialista que ensenyava a les noies joves els valors nacionalsocialistes. Per a les Forces Armades, Hitler va crear el Ministeri d’Aviació sota la direcció de Hermann Göering, que havia sigut pilot de caces durant la Primera Guerra Mundial.
Aquell mateix dia, Hitler es va reunir a la Cancelleria durant més de mitja hora amb Ferdinand Porsche. L’empresari el va convèncer perquè destinés una subvenció estatal al desenvolupament d’un cotxe de carreres que havia dissenyat amb Adolf Rosenberg.
Göering va ordenar l’ocupació de les oficines del Partit Socialdemòcrata i es varen prohibir els seus diaris i es varen confiscar els seus fons i els seus valors gràcies a una ordre judicial justificada pel fiscal de l’Estat de Berlín per un suposat desfalc dels fons sindicals pel líder sindicalista Leipart i altres. Alguns líders socialdemòcrates, com Otto Wels, es varen traslladar a Praga per organitzar la resistència, però altres, com Karl Severing, es varen retirar de la política.
La crema de llibres:
A la tarda, un grup de nazis van recórrer les biblioteques públiques i privades per llançar al carrer de les principals places de 19 ciutat universitàries tots els llibres que el ministre Joseph Goebbels havia senyalat que eren perjudicials per a Alemanya.
A Berlín, un grup de nazis varen recollir els llibres que havien llançat per apilar-los a la Opernplatz, a l’actual Bebelplatz, a la Plaça de l’Òpera, davant de la Universitat Frederic Guillem, on els cremarien. El president dels estudiants, amb uniforme nazi, va pronunciar un discurs on va convidar als seus companys a “protegir la puresa de la literatura alemanya” A la nit es van encendre amb gasolina tots els llibres, uns 20.000 volums, entre ells els de l’autora nord-americana, Helen Keller, Bertold Brecht, Albert Einstein, Lion Feuchtwanger, Sigmund Freud, Maxim Gorki, Heinrich Heine, Franz Kafka, Erich Kästner, Werner Hegemann, Jack London, Joseph Roth, Thomas Mann, Karl Marx, Erich Marie Remarque, Kurt Tucholsky, Voltaire, Herbert George Wells, Emile Zola…
Els estudiants universitaris, mobilitzats pel ministre Goebbels, van ballar danses índies al voltant de les flames mentre sonava l’himne nacional i es cantava després l’himne del Partit. A mesura que es llançaven llibres a la pira, la gent mencionava en veu alta els noms dels autors. Al cap d’uns minuts, una caravana de cotxes va arribar a la plaça. En un dels vehicles hi viatjava el ministre Goebbels, que no estava gaire entusiasmat, acompanyat pel seu guàrdia. El ministre de dret es va posar davant d’un micròfon per explicar que l’època de l’intel·lectualisme jueu havia acabat com la República de 1918 i va assegurar que començava el triomf de la Revolució alemanya d’un munt de cendres. El ministre va anomenar a 24 escriptors alemanys que havien de desaparèixer. Un dels 24 escriptors, Kästner, va ser testimoni de l’acte i va poder escoltar com el ministre l’anomenava. El ministre, entre altres coses, va dir:
En els últims catorze anys en els que vosaltres, estimats estudiants, heu tingut que suportar en silenci la deshonra i la humiliació de la República de Weimar, les biblioteques s’han omplert de llibres bruts i immunds dels literats d’asfalt…!
Goebbels va acabar al seu discurs cridant Heil Hitler!. Entre els assistents a l’acte hi havia uns quants corresponsals estrangers que varen quedar desconcertats pel què estaven veient.
A Munic, la crema va tenir lloc en el patí central de la Universitat Ludwig Maximilian una Festa de la Revolució Nacional, succeïda d’una gran desfilada amb entorxes alçades per estudiants fins la Königsplatz. Mentre es llançava llibres de marxistes, jueus, pacifistes… s’anaven mencionant els autors menyspreats. Les obres de l’escriptor muniquès Oskar Maria Graf no es varen cremar per error dels iniciadors de l’espectacle perquè varen interpretar malament les seves idees. Graf, llavors a l’exili, va sol·licitar de manera provocadora, des de les pàgines del diari vienès Arbeiterzeitung, que rectifiquessin l’error: Cremeu-me.
Abans de la crema de llibres, Goebbels es va reunir amb altres dirigents i ministres nazis per aconseguir més competències pel seu Ministeri. Constantin von Neurath va ser dels que va lluitar més enèrgicament per no perdre competències i podria ser que per això Goebbels anés mig desanimat o cansat a l’Opernplatz. En el seu diari, el ministre va escriure:
Llavors, per la tarda nit discurs en l’Opernplatz. Davant de la foguera en la que els estudiants cremen la bruta i pecaminosa literatura. Estic en perfecte forma.
L’escriptor Stefan Zweig li va escriure a posteriori a un amic de Leipzig que no li agradava que ara a l’estranger el consideressin un heroi o un màrtir perquè no s’hi considerava i li va dir que estava desconcertat, ja que no pensava que a l’estranger aquest petit assumpte hagués pogut despertat tanta atenció.
A la Gran Bretanya:
El brigader A. C. Temperley, un dels delegats britànica a la Conferència de Desarmament que es celebrava a Ginebra, va enviar en el Ministeri d’Afers Exteriors un memoràndum en que demanava en el seu govern abandonar de desarmar-se i instava a demanar explicacions a Alemanya pel seu exèrcit il·legal. El brigader va afirmar que Alemanya no complia amb el Tractat de Versalles. L’única solució que hi veia era un canvi de govern a Alemanya, que preveia que seria en cinc anys, o la guerra. Robert Vansittart del Ministeri d’Afers Exteriors va estar completament d’acord amb Temperley.
Diari del Tercer Reich 