Dimecres:
En el Reich:
En un discurs al Reichstag, Adolf Hitler va declarar que només hi havia una feina per fer; preservar la pau mundial. El líder alemany va explicar que els problemes actuals s’havien de resoldre a través de la raó i de forma pacífica, ja que qualsevol acció violenta a Europa no podria tenir un efecte favorable per l’economia i la política. Tot i això, el Canceller es va queixar de que Alemanya continués sent menyspreada de forma injusta, i va advertir de que si ells s’havien desarmat complint les clàusules dels tractats, les altres nacions també ho havien de fer, sinó, va amenaçar de marxar de la Societat de Nacions, de qui es va lamentar que l’havien creat les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial per “executar les injustícies dels acords de pau de 1919 (el Tractat de Versalles)”.
Aquell discurs es va conèixer com el Friedensrede o discurs de la pau. Els diaris berlinesos varen sortir aquella tarda amb el titular: Hitler dirigeix la paraula al món. Membres del Zentrum eren presents a aquell acte i, sota la influència de l’antic canceller Heinrich Brüning, varen celebrar el discurs del canceller entre aplaudiments i varen votar a favor de la declaració de Hitler. Per sorpresa, els socialdemòcrates, dirigits per Paul Löbe, també varen donar suport al govern perquè pensaven que serien titllats d’antipatriòtics si votaven encontra. Hermann Göering, com a president del Parlament, va proclamar que el món havia sigut testimoni de la unitat del poble alemany quan estava en joc el seu destí internacional. Però el vot afirmatiu dels socialdemòcrates va portar greus conseqüències pel propi partit que, ja debilitat per les moltes detencions, es va acabar d’enfonsar després de la sessió del Reichstag perquè aquella decisió no va agradar gens als exiliats a Praga dirigits per Otto Wels. Aquell mateix dia, el redactor en cap del Vorwäts, Endavant, Friedrich Stamper, va emigrar a Praga.
El govern alemany va suprimir el dret a la vaga.
A la matinada, el doctor Fritz Gerlich, l’editor del setmanari catòlic Der Gerade Weg (El camí recte), que estava detingut des del 9 de març de 1933, va rebre la visita de dos membres de les SA que el volien interrogar. Primer el varen dur pel passadís de la presó fins a les oficines del centre, on li varen tapar els ulls i li varen fer baixar i pujar unes quantes escales per impedir que sabés a quina habitació l’estaven portant. Un cop varen arribar a una habitació li varen destapar els ulls i li varen posar uns reflectors dirigits cap a ell perquè el molestessin. Darrere seu hi havia gent asseguda a la que no podia veure, i un d’ells li va preguntar d’on sortia la informació de la Casa Parda?. El doctor Gerlich li va respondre en veu baixa que només ell era el responsable dels seus articles. Llavors, després d’una pausa, varen agafar el doctor i el varen tirar sobre una taula i li varen clavar 25 cops de porra. Un cop varen acabar d’estomacar-lo el varen tornar a fer seure a la cadira i li varen tornar a fer preguntes, però el doctor va continuar callant. Després de veure que no contestava les preguntes li varen tornar a clavar uns altres 25 cops i després li varen tornar a preguntar si volia confessar. Però el doctor, immòbil a la seva cadira, no va respondre. A continuació varen treure un revòlver i li varen ordenar que es disparés, però el doctor els va contestar que no ho faria perquè era catòlic i es va agenollar al terra i va començar a resar. Els membres de les SA varen parlar entre ells, però no es varen atrevir a matar-lo. Finalment el varen tornar a la seva cel·la.
A Heidelberg va tenir lloc aquell dia la crema de llibres. Centenars d’estudiants varen desfilar amb torxes enceses, acompanyats per membres de les SA, les SS i els Cascs d’Acer, i varen llançar, a més de llibres, símbols comunistes i socialdemòcrates. L’acte va ser acompanyat per l’himne Horst-Wessel-Lied i l’himne nacional i es varen pronunciar discursos en el que es va qualificar l’acció contra un cop contra l’esperit anti-alemany representat per escriptors com Emil Julius Gumbel.
A la Gran Bretanya:
El ministre d’Afers Exteriors, John Simon, va presentar en el gabinet britànic un sumari d’idees del seu Ministeri que sostenien que Gran Bretanya havia de posar al descobert el joc alemany i insistia que Hitler havia de cedir. Simon afirmava que només s’havia d’agafar la línia dura contra Alemanya s’hi fallaven les conversacions de desarmament.
En els Estats Units:
Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs aquella mateixa tarda per fer una declaració amistosa cap a Alemanya.
Diari del Tercer Reich 