Dijous:
En el Reich:
El Govern va anunciar la llei per la reducció de l’atur, el pla Reinhardt, elaborat pel secretari d’Estat del Ministeri de Finances Fritz Reinhardt. A més, el Govern va destinar 1.000 milions de Reichsmarks addicionals a obres públiques. Hjalmar Schacht, com a president del Reichsbank, va aconseguir els crèdits a curt termini necessaris per dur a terme aquesta Llei. Dins d’aquesta Llei hi havia una partida destinada a préstecs per matrimoni. Les parelles joves que volien casar-se podien demanar un préstec sense interessos de fins a 1.000 Reichsmarks sempre que la futura esposa hagués tingut una feina d’un mínim de sis mesos en els dos anys anteriors de la promulgació de la Llei. El més important era que ella tenia que deixar la feina quan es casés i es comprometre’s a no tornar-se introduir en el món laboral fins que el crèdit fos retornat, excepte en el cas de que el seu marit hagués perdut la feina. A més, Alfred Hugenberg va introduir mesures que incloïen la cancel·lació d’alguns deutes del món agrícola.
El govern prussià va voler anar en línia amb el Govern per tal d’eliminar els elements no desitjats del carrer i el ministre de l’Interior prussià va promulgar un decret per l’eliminació de la mendicitat pública.
Els empresari, agraïts de que Adolf Hitler hagués destruït els representants de l’esquerre i els sindicats, a més de que els havia permès congelar aquell any els salaris dels obrers, li varen pagar a partir d’aquell dia i de forma trimestral el 0,5% de les seves despeses salarials finançant la Donació Adolf Hitler de l’Economia Alemanya. En els següents anys aquest pagament va passar de ser voluntari a ser obligatori.
La Conferència Episcopal de Fulda va fer pública una carta pastoral on donava la benvinguda al “despertar nacional” i al nou propòsit d’establir una autoritat estatal forta, tot i que també va expressar preocupació per la insistència en la raça i l’amenaça que pesava sobre institucions catòliques.
El teòleg protestant i estudiós de la Bíblia, Gerhard Kittel, va pronunciar una conferència a Tublinga sota el títol el problema jueu (Die Judenfrage), que posteriorment es va publicar. Kittel va afirmar que els jueus eren uns éssers estranys dins d’Alemanya i declarava que l’emancipació i l’assimilació dels jueus a la societat alemanya havia permès infectar al poble alemany amb la seva sang i el seu esperit, fet pel qual, segons la seva opinió, tenia unes conseqüències nefastes. Kittel considerava quatre solucions a l’anomenat problema jueu: Rebuig al sionisme, la creació d’un Estat jueu a Palestina, rebuig a l’assimilació i l’extermini. Kittel va explicar sobre la seva última proposta que no encara no es podia dur a terme, però considerava que s’havia de separar els jueus del poble alemany.
La fiscalia del partit judicial Munic II va presentar una denúncia contra el comandant del camp de concentració de Dachau, el Oberführer SS Hilmar Waekkerle, el metge del camp, el doctor Nuernbergk, i el secretari de direcció Mutzbauer, per encobriment d’assassinat. Heinrich Himmler es va veure obligat, arran d’aquesta denúncia, a acomiadar al seu comandant, però ell i Reinhard Heydrich es varen oposar encara amb més força a tota temptativa del fiscal per processar més casos semblants i varen prohibir l’entrada al camp de concentració en el Ministeri públic.
Ernst Himmler, germà petit de Heinrich Himmler, va ingressar a les SS i va començar a treballar com enginyer en la Radiodifusió del Reich.
Diari del Tercer Reich 