Dimecres:

En el Reich:

El partit d’Alfred Hugenberg, el DNVP, va ser prohibit després de que es dissolgués voluntàriament el dia anterior. Al mateix temps, el partit demòcrata alemany (Staatspartei), el DDP, el partit de l’ex canceller Gustav Stresemann, va anunciar la seva dissolució. També el president del Deutsche Volksparter Eduard Dingelday va acceptar la dissolució del seu partit.

A resulta de la dimissió de Hugenberg, Joseph Goebbels va aprofitar-ho per anunciar que Walter Darré seria el successor del líder del DNVP en el Ministeri d’Alimentació i que ell ocuparia la residència oficial del Ministeri, al costat de la Porta de Brandenburg, en el més septentrional dels set jardins ministerials, tal i com se’ls denominava, entre la Wilhelmstrasse i la Friedrich-Ebert-Strasse. Adolf Hitler li va donar la seva aprovació perquè ocupés aquella vivenda. Goebbels va celebrar la destrucció dels partits i totes les seves organitzacions escrivint en el seu Diari:

El camí cap a l’Estat total. La nostra revolució té un sorprenent dinamisme.

A més dels partits i les seves organitzacions, el Govern va limitar o eliminar altres associacions com l”Associació d’Editors de Diaris, la Verein Deutscher Zeitungsverleger, VDZV, que va ser reorganitzada sent destituïts tots els líders que amb més mal d’ulls se’ls miraven els membres del NSDAP: Krumbhaar, Von Boetticher i Neven Du Mont. Max Amann va ser nomenat president d’aquesta associació i a partir de llavors es va elegir per al seu consell només a membres del partit nazi.

---

El Ministeri de l’Interior va crear el Comitè d’Experts per controlar la política racial del Tercer Reich i en la primera reunió d’aquell dia el Comitè ministerial sobre població i raça es va posar a treballar per elaborar un esborrany d’una llei racial que permetés a l’Estat esterilitzar a certs ciutadans. El ministre Wilhelm Frick va pronunciar un discurs davant d’aquest Comitè en el que va assegurar que tenien que tenir el coratge d’estructurar el cos del poble segons el valor genètic amb l’objectiu que l’Estat tingués a la seva disposició als líders més apropiats. El ministre va afirmar que el 20% de la població alemanya presentava problemes hereditaris i que, a més, les “persones sanes” tenien tendència a no tenir fills. Frick va dir que aquest fet era causa de la modernitat, l’individualisme, la mecanització, el procés de destrucció de les comunitats tradicionals, la urbanització i la industrialització massiva, fet que portava, en les seves paraules, a la decadència moral del poble alemany, menys interessat en el matrimoni i a la procreació.