Divendres:
En el Reich:
Per una disputa entre els ministres Joseph Goebbels i Wilhelm Frick per les competències de cadascun dins dels seus Ministeris, Adolf Hitler va tenir que publicar un decret en que va ordenar que Goebbels era l’únic responsable de totes les tasques d’influència intel·lectual en el Ministeri de Instrucció Pública i de Propaganda. Hitler va explicar en el decret que Goebbels seria el responsable de tots els treballs encaminats a influir la vida mental i espiritual de la nació per aconseguir la màxima assistència al règim, tant per informar al públic de l’interior del país com a l’estranger, i d’administrar totes les instal·lacions i institucions. Però el decret tampoc va ser afavorir tant a Goebbels, ja que les atribucions del Ministeri de l’Interior que passaven a dependre del Ministeri de Propaganda eren la instrucció general en política interior, l’Escola Superior de Política, la implantació i celebració dels dies festius nacionals i festivitats estatals, que s’aplicarien en col·laboració amb el ministre de l’Interior, la premsa, la ràdio, on totes les emissores es varen posar en mans del Ministeri de Propaganda, l’himne nacional, la Biblioteca alemanya de Leipzig, l’art, tots els temes musicals, incloent l’Orquestra Filharmònica, els assumptes teatrals i cinematogràfics, així com la lluita contra la literatura “barata”.
Precisament, aquell dia Goebbels va fer un discurs a l’Escola Superior de Ciències Polítiques sobre el feixisme i va assegurar que el Partit Feixista italià havia construït una organització gegantesca de diversos milions de persones en el que tothom es reunia en teatres populars, jocs, esports, turisme, excursions i càntics que l’Estat subvencionava per tots els mitjans. Goebbels volia implantar les estratègies del Partit Feixista en el seu Ministeri de Propaganda.
Adolf Hitler va designar a Fritz Todt perquè supervisés la construcció de les autopistes i va nomenar al director de l’empresa d’assegurances Allianz, Kurt Schmitt, com a ministre d’Economia en substitució d’Alfred Hugenberg.
En conseqüència de la renúncia de Hugenberg com a ministre, aquest va tenir que deixar la seva casa situada al costat de la Porta de Brandenburg en el carrer Hermann-Göering-Strasse 20 a Goebbels. El ministre va rebre les claus de la mansió aquell mateix dia i les va donar a la seva esposa Magda Goebbels. Però quan Magda va entrar a la casa no li varen agradar gens els mobles que havia elegit l’arquitecte Albert Speer i els va fer canviar. D’aquesta manera, els Goebbels varen començar a viure en un ambient més luxós.
El govern va donar instruccions perquè els treballadors vigilessin la conducta dels seus companys i denunciessin a aquells que critiquessin al règim. Una circular del ministre Hermann Göering ordenava en els serveis de la Gestapo denunciar als delegats del treball tot membre del NSDAP i tot treballador que la seva actitud política semblés dubtosa.
Martin Heidegger va pronunciar un discurs on es va queixar de que la revolució nacional encara no havia arribat a la majoria de les universitats, i va instar als estudiants nazis de Heidelberg a llançar una campanya per expulsar al rector de la Universitat, l’historiador conservador Willy Andreas, que va ser finalment expulsat el 8 de juliol de 1933.
Abans d’abandonar Berlín per jubilar-se, l’ambaixador britànic Horace Rumboldt va confessar en un informe final al seu ministre d’Afers Exteriors, John Simon, que no estava segur del curs que seguiria la futura política exterior alemanya. És més, l’ambaixador va afirmar que tenia la impressió de que els dirigents polítics del govern alemany no eren gent normal i que molts de l’Ambaixada britànica tenien la impressió de que vivien en un país on els fanàtics, els vàndals i els desequilibrats portaven la veu cantant.
Diari del Tercer Reich 