Dijous:
En el Reich:
A Leipzig, davant la Secció IV del Tribunal del Reich va començar a dos quarts de nou d’aquell matí el judici contra l’anarquista Marinus Van der Lubbe, l’home que varen enxampar en el Reichstag el 27 de febrer, Ernst Torgler, antic cap del grup comunista i un dels oradors més coneguts del KPD, Georgi Dimitrov, el cap de l’organització clandestina del Komintern per l’Europa occidental, Blagoi Popov i Wassil Tanov, tots ells acusats d’haver incendiat al Reichstag. A l’estranger aquest procés va apassionar a l’opinió pública i els refugiats alemanys estaven ansiosos perquè es descobrís la veritat. 120 periodistes de totes les nacionalitats, a excepció dels soviètics que no varen ser admesos a la sala, varen ser presents al Tribunal. A fora el Tribunal hi havia poca influència, ja que entre la població aquell judici no era del seu interès.
Davant dels jutges vestits amb les seves togues vermelles es varen presentar els cinc acusats. Van der Lubbe presentava un aspecte deplorable i es notava que havia sigut maltractat durant tot aquell temps que havia sigut empresonat. El president del judici era el vell magistrat Bünger, un jutge conservador i antic polític del Partit del Poble. El president va començar la sessió amb una solemne declaració prèvia explicant les causes de l’incendi i la ressonància que havia tingut a l’estranger tant el fet com el judici que acabava de començar. El magistrat es va lamentar de que alguns diaris haguessin arribar a afirmar que el resultat del procés ja estava predeterminat. Els defensors davant d’aquella afirmació varen fer un petit moviment d’acceptació amb el cap.
En un hotel de Berlín, les SA varen muntar una de les seves habituals festes on es va beure molt d’alcohol mentre es cantaven càntics guerrers. En una banda de la festa hi havia el Oberguppenführer Karl Ernst, que no parava de xerrar mentre bevia sense control. Es parlava del judici i de les causes de l’incendi del Reichstag. Tothom preguntava si havien sigut les SA o Hermann Göering els causants de l’incendi. De cop i volta, Ernst es va posar a riure i va fer que totes les mirades se centressin en ell. Després d’un gran silenci, el cap de les SA va dir entre-rialles :
Si dic que sí, seré jo qui hagi calat foc i resultaré ser un perfecte imbècil. Si dic que no, seré un perfecte mentider.
El govern alemany va aprovar una segona llei per la reducció de l’atur, conegut també com Segon Programa Reinhardt, en honor en el secretari d’Estat d’Hisenda Fritz Reinhardt, en que es destinaven 500 milions de Reichsmarks en crèdits per negocis privats, especialment destinats a la indústria de la construcció per tal de que es comencessin nous projectes i es necessitessin més obrers.
Davant el rebuig a la política antisemita i les manifestacions cada cop més nombroses a favor dels protestants jueus afectats per les polítiques del Tercer Reich, es va fundar una Lliga d’Emergència, Pfarrernotbund, destinada a ajudar als pastors i altres treballadors de l’Església protestant prussiana. El fundador d’aquesta Lliga va ser el pastor Martin Niemöller, que tenia parròquia a Dahlem, un barri elegant del sud-oest de Berlín.
Diari del Tercer Reich 