Divendres:

En el Reich:

El Govern va retocar la llei del 15 de maig de 1933, la Reichserbhofgesetz, sobre la transmissió hereditària de les granges. Amb aquesta Llei es protegien les granges alemanyes davant el sobre endeutament i la fragmentació en el moment de l’herència. D’aquesta manera s’unia la costum antiga amb el dret positiu.  Les explotacions de 5 a 125 hectàrees varen ser a partir de llavors indivisibles i només es podien transmetre a un sol hereu, que de fet solia ser el més jove, tot i que es va deixar que s’elegís segons les costums locals, i es va determinar que aquest hereu estaria obligat a mantenir i i educar als seus germans i germanes fins que tinguessin la majoria d’edat. Privats de terra, normalment els altres germans en obtenir la majoria d’edat anaven a la ciutat per vendre’s com a mà d’obra, en general a les fàbriques d’armament. A més, aquestes propietats no podien ser comprades, venudes, ni dividides, ni podien ser expropiades a causa dels deutes. Tampoc es podien utilitzar com aval en la sol·licitud d’un crèdit. Però aquesta Llei no en podien gaudir tots els alemanys. Per tenir dret a aquesta protecció, i per tant a tenir una finca rural, el ciutadà havia de demostrar que era ari des del 1800 i fins llavors no podia ser anomenat amb el títol de Bauer (pagès). Aquesta disposició va afectar a una de cada tres granges i va originar un gran èxode rural. La nova Llei només va afectar a 700.000 explotacions, el 22% del total, que sumava un 37% dels terrenys cultivables i forestals del país. La Llei disposava d’un apartat en el que es deixava clar que si un pagès es mostrava incompetent seria expulsat de la terra i se li retiraria el títol honorífic de “pagès”. Per tal de jutjar aquests casos “d’incompetència” es varen crear tribunals especials.

A Suïssa:

A Ginebra, en les reunions de la Societat de Nacions, Joseph Goebbels es va reunir amb Jean Louis Barthou, l’antic president de la comissió de reparacions i futur ministre d’Afers Exterior francès, i amb Paul-Boncour, per intentar fer-los perdre la seva por cap al govern alemany, temor que no va aconseguir fer fugir després d’innombrables arguments.