4 d’octubre de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler i el seu Govern varen saber que els britànics, per tal de donar suport als francesos, havien endurit la seva postura sobre el rearmament alemany i ara no tenien en compte les peticions d’igualtat que havia demanat Hitler el 17 de maig. A la tarda, Werner von Blomberg va sol·licitar una audiència amb Hitler a la Cancelleria del Reich per parlar de l’assumpte. Quan es varen reunir, el líder alemany li va reconèixer que era el moment d’abandonar la Societat de Nacions.

Durant aquella jornada, Hitler va estar a Leipzig per parlar davant dels juristes. En el seu discurs va afirmar rebutjar la distinció separadora que existia entre dret i moral. 

Aquell mateix dia, representants del judaisme ortodox varen enviar a Hitler el Memoràndum sobre la qüestió jueva per fer-li veure la injustícia que suposava, segons les seves paraules, identificar el judaisme amb el materialisme marxista, així com culpar a tots els jueus dels errors d’alguns al mateix temps que es senyalava la connexió entre l’antiga raça jueva i els escriptors i periodistes jueus moderns. En el Memoràndum varen negar que estiguessin atacant a Alemanya i li varen recordar el sacrifici dels jueus durant la Primera Guerra Mundial. A continuació varen sol·licitar que la comunitat hebrea d’Alemanya se li garantís un espai vital dins de l’espai vital del poble alemany, on pogués practicar la seva religió i seguir les seves professions sense ser posats en perill ni insultats. El Memoràndum va ser arxivat i no va ni arribar al despatx de Hitler. 


El Govern, aconsellat pel cap de premsa del NSDAP, Otto Dietrich, va aprovar la Llei de Premsa, on la professió de periodista va quedar regulada sota la vigilància i llicència del ministre Joseph Goebbels. La nova Llei decretava la destitució automàtica del tots els periodistes jueus, que tampoc segons la nova Llei els permetia ser editors de diaris, i de tots els simpatitzants del règim republicà, i obligava a presentar un certificat d’arianitat. Eliminant la llibertat d’expressió, es responsabilitzava al redactor en cap d’un diari de tots els articles dels seus col·laboradors. A més, la Llei treia en els propietaris la facultat d’acomiadar al personal. Una conferència de premsa diària dictaria en els periodistes els continguts dels seus articles que haurien de sortir editats. Els qui no seguissin les directrius del govern serien empresonats per traïdors als interessos de la pàtria. 

A la nit, Goebbels va presidir una reunió amb els periodistes per explicar els continguts de la nova Llei. El ministre els va prometre que la nova Llei era la més moderna del món. 


El cardenal Bretram de Breslau va comunicar alarmat en el Papa Pius XI els conflictes que podia causar l’ambició dels nazis d’exercir un control total sobre la societat alemanya, la prohibició dels diaris catòlics, les ingerències de l’Estat en les obres de caritat de l’Església i la dissolució de les associacions catòliques de voluntariat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.