Dissabte:

Alemanya surt de la Societat de Nacions:

Poc després del migdia va arribar a Berlín el text de la proposta del ministre d’Afers Exteriors britànic, John Simon, per la Conferència de Desarmament que no va agradar gens a Adolf Hitler, que tal hi com havia anunciat el dia anterior estava decidit a sortir de la Conferència. A la una del migdia, Alemanya, a través de Walther Funk, cap dels serveis de premsa del Reich, va notificar a la Convenció de Ginebra la seva formal sortida de la Societat de Nacions i de la Convenció. Sabent que aquella decisió portaria greus conseqüències tant internacionals com nacionals i per demostrar que el NSDAP i la nació eren una sola entitat, Hitler va demanar en el president Paul von Hindenburg que dissolgués el Reichstag i que convoqués eleccions per al 12 de novembre. El President va acceptar la proposta. Després de tenir l’aprovació del President i sabent que ara ho havia d’explicar en el seu poble, Hitler va fer publicar un butlletí especial explicant la nova mesura i es va anunciar que a les set de la tarda parlaria per la ràdio. Després es va fer una llarga declaració governamental per explicar els motius que havien portat el país a abandonar la Convenció, que tenia l’aval del ministre Werner von Blomberg.

Tal hi com s’havia anunciat, a les set de la tarda Hitler va anunciar per la ràdio de totes les emissores alemanyes que Alemanya es veia obligada a sortir de la Convenció, ja que se li negava la igualtat de drets en els temes de defensa que els permetés complir amb el deure de protegir les fronteres del país. El Canceller va declarar que la degradació deliberada d’Alemanya no podia continuar sent tolerada, i va assegurar que el desastre econòmic que patia el país era per culpa de les indemnitzacions que tenia que pagar i el rebuig a concedir a Alemanya un estatus d’igualtat en les conversacions sobre el desarmament. Hitler va narrar que els antics governs alemanys havien entrat a formar part de la Societat de Nacions amb l’esperança i la confiança de que l’organisme trobaria una fórmula que arreglés els problemes dels pobles, però que, en canvi, la Societat de Nacions no havia donat la igualtat de drets i, per tant, trobava que era un deshonor intolerable per una nació composta per 65 milions d’habitants en formés part. Criticant el passat, Hitler va dir que l’aspiració del Tractat de Versalles no era la de proporcionar la pau en el gènere humà, sinó la de conservar la humanitat en un estat d’odi permanent. En acabar de dir aquesta frase va anunciar la dissolució del Reichstag i la celebració d’unes noves eleccions per al 12 de novembre. El canceller també va parlar d’entaular negociacions amb els francesos i proposava canviar uns quants caces, tancs i canons de gran calibre a canvi de reincorporar el Sarre en el Reich. Hitler va declarar que estava disposat a reconèixer que no existien qüestions territorials que separessin les dues nacions i va jurar que renunciava voluntàriament a Alsàcia i Lorena.

En el Reich:

Hermann Göering va ordenar la clausura de tots els camps de concentració, excepte quatre que serien administrat per l’Estat. Aquests quatre eren els de Dachau, Papenburg, Sonnenburg i Brandenburg.