Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va pronucniar un discurs a Weimar on va demanar quatre anys més, referint-se a les eleccions al Reichstag del 12 de novembre, per alliberar Alemanya dels seus sis milions d’aturats, ja que, en la seva opinió, en nou mesos el govern havia proporcionat treball i pa a dos milions i mig d’aturats.
El govern va aprovar una llei on el govern tenia cobertura legal per prohibir activitats als jueus.
Robert Ley va pronunciar un discurs als treballadors de la fàbrica Siemens de Berlín i els va dir que tots eren soldats del treball, tot i que alguns manant i altres obeint. Ley els va explicar que l’obediència i la responsabilitat havien de recuperar la seva importància i va afirmar que tots no podien estar en el pont de comandament i que s’havia d’entendre la realitat.
El comandant del camp de concentració de Dachau, Theodor Eicke, va promulgar el reglament del camp. L’article 11 deia que els agitadors polítics que donessin informació, verdaderes o falses, dels camps a l’exterior i tot aquell que rebés tal informacions i les amagués o parlés d’elles a altres o les fes sortir a l’estranger serien penjats. L’article 12 deia que els considerats com sediciosos o sigui aquells que ataquessin físicament a un guàrdia o a un membre de les SS, o aquells que es neguessin a obeir les ordres o aquells que volguessin “desafiar” les autoritats a través de crits o pronunciés discursos serien morts a trets a l’acte o penjats. Quan va ser més tard director de tots els camps, Eicke va aplicar aquest reglament en ells.
George S. Messersmith va escriure en el Secretari d’Estat nord-americà Cordell Hull, que Hitler era el cap real de l’antisemitisme. Messersmith va afirmar que el canceller alemany podia ser raonable en certs temes, però que en aquest mostrava ser un apassionat ple de perjudicis.
Diari del Tercer Reich 