Dissabte:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar la Llei Fonamental d’Organització del Treball, una Llei que destruïa el concepte de relacions laborals conflictives que s’havia regulat en l’època de la República de Weimar. La nova Llei establia l’empresa com un espai de col·laboració entre factors desiguals de la producció. L’empresari era nomenat cap de fàbrica (Betreibsführer), mentre els treballadors quedaven reduïts a la categoria de seguici (Gefolsgschaft). A l’empresari, segons el paràgraf segon de la Llei, se li encarregava prendre les decisions fonamentals de la planta i cuidar del benestar dels treballadors, i a aquests se’ls demanava lleialtat cap al seu cap. Per garantir la gestió en comú de la Betriebsgemenischaft s’establia un consell de delegats dels obrers (Vertrauensrat), que exerciria labors de consulta de l’empresari en aquelles qüestions que afectessin a les condicions del treball, i que seria elegit pel Gefolgschaft en una llista proposada pel Betriebsführer en col·laboració amb la NSBO. La reglamentació del treball quedava subjecte a la decisió de l’empresari, que disposaria de les condicions del ritme laboral i la naturalesa dels contractes. Els salaris serien fixats pels anomenats síndics laborals, designats pel Front del Treball. En la pràctica es varen fixar segons els desitjos dels amos i no estava previst que els treballadors fossin consultats. Finalment, s’establia un Tribunal d’Honor davant el que s’havien de presentar aquells empresaris, treballadors o funcionaris que atemptessin contra la pau social.