Dimecres:

En el Reich:

Ernst Röhm va convocar al cos diplomàtic i a la premsa estrangera en el Ministeri de Propaganda. El cap de les SA va oferir-los un repàs de la història del nacionalsocialisme, “una revolució que significava la ruptura espiritual amb el pensament de la Revolució de 1789”. Després d’un silenci a la sala, Röhm va dir que les SA eren l’encarnació històrica de la voluntat i del pensament de la Revolució alemanya i que no havien sigut un grup d’intrèpids conjurats, sinó un exèrcit de creients i màrtirs d’agitadors i soldats. Els soldats polítics d’Adolf Hitler, va deixar clar. Röhm va assegurar que Hitler els havia donat la bandera vermella amb la creu gamada, la camisa bruna, els honors i la mort. Però també va dir que el combat d’aquells anys fins arribar a la Revolució alemanya els havia ensenyat a extremar la vigilància per reconèixer els enemics declarats i els enemics secrets de la nova Alemanya. Aquella frase no va agradar a molts membres del Govern. Llavors, Röhm va assegurar que la revolució que havien fet no era una revolució nacional sinó “una revolució que els interessava subratllar la paraula socialista”. Cridant, el cap de les SA va dir que el feien vomitar els reaccionaris i els conformistes burgesos. La sala es va quedar en silenci davant d’aquells crits fins que Röhm va acabar el seu discurs dient que les SA eren la Revolució nacionalsocialista. Després es varen sentir aplaudiments en els extrems i el fons de la sala, on estaven agrupats els comandaments de la Sturmabteilung. Röhm a continuació es va asseure al seu lloc i els ajudants de camp, en especial el comte Von Spreti, el varen felicitar.

---

Joseph Goebbels continuava molt preocupat per tenir la custòdia del seu fillastre Harald Quandt, que des de feia anys estava en mans del pare del noi, Günther Quandt. Goebbels va parlar de l’assumpte amb Hermann Göering i el mateix Röhm. Els dos li varen prometre suport. El ministre en va parlar directament amb Quandt i va aconseguir el seu propòsit. L’empresari es va comprometre a donar-los el nen per les festes de Pasqua. En tenir la confirmació, Goebbels va córrer a explicar-li a Magda. Quandt esperava que després de les vacances el nen tornaria a casa seva, però no va ser així.