Dimarts:
En el Reich:
Les restes de la Carin Göering, la difunta esposa del ministre Hermann Göering que va morir el 1931, varen ser transportades en un sarcòfag que tenia gravades les armes de les famílies Göering i Fock, fins a la cripta del Carinhall per rebre sepultura. Després d’un senzill servei religiós al cementiri de Lövoe, Suècia, el taüt de zinc brillant i cobert amb una bandera amb l’esvàstica va ser col·locat en un vagó de tren folrat de rams verds i ple de flors. Les corones de flors procedien de tot Alemanya i de totes les organitzacions del NSDAP. La corona d’en Göering era de roses blanques i portava una targeta en què hi havia escrit: A la meva única Carin. En aquella cerimònia hi ha presents els representants dels tres partits nazis suecs amb les seves banderes inclinades cap al Sol. Abans de marxar amb ferri, a Estocolm la multitud es va apropar a l’andana i els homes, amb el cap descobert, saludaven amb la salutació romana. Custodiat per una guàrdia formada de nazis, el taüt va viatjar amb ferri a Sassnitz. En arribar al port, Göering va sortir de Berlín i a tres quarts de dues del migdia va arribar a Sassnitz. A continuació, el fèretre va ser dut a un vagó de tren especial cobert de florsu varen travessar les poblacions del nord de Prússia; Bergen, Stralsund, Greifswald, Ducherow, Pasewalk i Prenzlau, que declaraven l’estat de dol quan passava el taüt i els representants de diversos moviments nazis inclinaven els seus caps en veure passar el tren. A dos quarts de nou del vespre finalment va arribar a Eberswalde. Els costats del camí hi havia homes del Partit amb el seu uniforme. Göering estava present amb el seu uniforme de gala al costat de la seva cunyada, la comtessa Rosen Villamovitz Mollendorf. Davant l’estació formaven les delegacions de tots els moviments nazis amb crespons negres en les banderes. El príncep August Guillem Hozenzollern, el Obergruppenführer SA i el gauleiter Ober-präsident Kube varen saludar a en Göering i va començar en seguit la desfilada transportar alternativament el fèretre vuit oficials de la policia, vuit caps de l’organització nacional de l’esport aeri i vuit guàrdies forestals. Al llarg de la carretera les dones inclinaven el cap i els homes es treien el barret. A la casa forestal de Döllkranz es va posar el fèretre sobre un carro tirat per sis cavalls, i grups de genets de la policia personal d’en Göering varen obrir i tancar el seguici que avançava cap a la zona boscosa de la mansió.
Poc a poc, els ministres i alts dignataris es varen unir al seguici. Adolf Hitler estava present a la cerimònia seguit del seu guardaespatlles Wilhelm Brückner i d’en Joseph Dietrich. També hi havia l’Otto Meissner, que representava el president Paul von Hindenburg. Llavors varen sonar les trompes de caça i i una banda militar tocava la Marxa Fúnebre de Sigfrid de l’òpera El Ocàs dels Déus. A continuació es varen sentir els cors cantar la Trutzlied de Luter. Un cop acabats els càntics, el pastor Frendt va dedicar unes paraules. Quan es disposaven a baixar el fèretre a la cripta va aparèixer en Heinrich Himmler, que arribava tard. Estava pàl·lid i nerviós. Durant uns minuts la cerimònia va ser interrompuda perquè Himmler li xiuxiuejava una cosa a en Göering i a en Hitler. Afirmava que havia sigut víctima d’un atemptat i que una bala havia destrossat el parabrises del seu cotxe. Estava il·lès i ningú dels presents va sentir cap tret. Brückner es va apropar a ells i després va ordenar que s’esbrinés què passava. Després, mentre sonaven les trompetes, el sarcòfag va ser baixat a la cripta, on cremaven sis veles. Després de que els portadors sortissin, Göering i Hitler varen baixar les escales per retre homenatge en silenci mentre Himmler parlava ràpidament amb els seus homes de les SS. El líder de les SS exigia represàlies i demanava executar als 40 comunistes de les SA. Alguns es varen apropar al vehicle d’en Himmler per veure que realment estava destrossat. L’ajudant de camp d’en Göering, en Bodenschatz, va examinar el vidre i va veure que una bala no podia haver causat tants pocs danys. Creia que era una pedra. Però va preferir està callat. Després de la cerimònia, Hitler va tornar a Berlín. Aquella cerimònia teutònica el va impressionar profundament.
A través d’un comunicat aparegut en el Völkischer Beobachter, Ernst Röhm va comunicar que concedia un mes de llicència a les SA a partir de l’1 de juliol de 1934, i va prohibir-los tornar a vestir amb l’uniforme mentre duressin aquestes vacances. Röhm es va instal·lar en una petita estació termal de Baviera, a Bad-Wiesse, al sud de Munic.