20 de juny de 1934

Dimecres:

En el Reich.

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va llegir l’article escrit per Alfred Rosenberg en la Völkischer Beobachter, que era una resposta al discurs del vicecanceller Franz von Papen del 17 de juny a la Universitat de Marburg. Hitler va ordenar que els caps del NSDAP ataquessin verbalment al vicecanceller per demostrar-li que no acceptaven les seves paraules. En el moment que Hitler es retirava a una de les seves habitacions particulars, Von Papen va demanar reunir-se amb ell. El vicecanceller va tenir que esperar dues hores per després reunir-se amb el canceller en una reunió molt tempestuosa. Von Papen li va demanar l’anul·lació de l’ordre que impedia publicar el seu discurs del 17 de juny. Hitler s’hi va negar de males maneres i Von Papen es va enfadar i li va dir que podia tolerar tal prohibició d’un ministre recent arribat. Veient que el seu vicecanceller estava molt furiós, Hitler va intentar calmar-lo i li va admetre que Joseph Goebbels s’havia equivocat en anul·lar-li la difusió del discurs, però Von Papen va apujar el to i el va amenaçar amb la seva pròpia dimissió i amb la dels demés membres conservadors del seu Gabinet, Constantin von Neurath i Schwerin von Krosigk, i d’advertir al president Paul von Hindenburg. A més, li va dir que havia parlat com a representant del President. Hitler, que no ho podia permetre per por a perdre el poder, li va dir que l’acompanyaria a Neudeck, a la residència del President, que cada dia es trobava més dèbil degut al càncer que patia. Hitler li va insistir en examinar la situació plegats. Finalment, Von Papen va acceptar la proposta i Hitler li va prometre aixecar la prohibició de publicar el discurs de Marburg.


Davant del Consell d’Estat de Prússia, Hermann Göering va admetre que hi havia un descontent entre el poble i, referint-se a la segona revolució que les SA demanaven, va dir que la primera revolució havia sigut ordenada per Hitler i que ja l’havia acabat, i va afegir que si el canceller volgués una segona revolució estarien preparats en el carrers l’endemà, però que si no la volia aixafarien a qualsevol que intentés revelar-se contra la voluntat de Hitler.


Aquella nit, les organitzacions nazis es varen concentrar en els estadis, en les places i en els clars boscos per celebrar la festa del solstici d’estiu. A Verden, una petita població de Westfàlia, Alfred Rosenberg va glorificar la memòria dels 4.500 saxons rebels que l’emperador Carlemany havia fet executar en aquell lloc l’any 782, i va dir que Hitler era per ells el continuador directe de Hermann el Xerusc i del duc Witikindo.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.