Dissabte:
En el Reich:
A última hora de la tarda, el general Friedrich Fromm, cap dels serveis generals de l’Exèrcit, va celebrar una conferència privada en la Bendlerstrasse amb els oficials que estaven a les seves ordres. El general va anunciar que l’hi havia arribat, procedent de fonts dignes, la notícia d’un projecte de cop d’Estat organitzat per l’Ernst Röhm. Fromm tenia aquella informació a través del cap dels serveis d’informació de l’Exèrcit, el capità Conrad Patzig, que s’havia trobat sobre la seva taula una ordre secreta de l’Ernst Röhm dirigida al gruppenführer de les SA en què deia que les SA havien d’armar-se perquè ja havia sonat l’hora. Patzig va traslladar aquell missatge també al general Walter von Reichenau, que no va semblar sorprès davant del que semblava un missatge de revolta. Fromm també els va explicar que donat el cas, les SS es posarien al costat de la Reichswehr i llavors se’ls hauria de facilitar les armes que demanessin.
A més, el ministre Werner von Blomberg va transmetre a la Cancelleria un memoràndum preparat pel general Thomas en el que exigia un dictador econòmic per organitzar el rearmament d’Alemanya.
El NSDAP va condecorar amb una condecoració d’or a l’ex militant del partit Gregor Strasser, que s’havia retirat de la política després d’ajudar al canceller Kurt von Schleicher el desembre de 1932.
A les dues de la tarda, Joseph Goebbels va aterrar a l’aeròdrom de Duisburg, el gran port del Ruhr, per parlar en la Jornada del NSDAP pel Gau. Abans, el ministre va visitar la fira-exposició d’Essen, on s’hi havien concentrat els membres de les organitzacions femenines del NSDAP sota el lideratge de la seva presidenta, la senyora Gertuld Scholz-Klink. Entre les quatre i les cinc de la tarda, Goebbels va recórrer les negres aigües del port i després es va dirigir a l’estadi de la ciutat per fer el seu discurs. 150 bandes de les Joventuts Hitlerianes varen tocar les seves músiques. Tres minuts abans perquè toquessin les nou de la nit, 1.000 nois i noies de les organitzacions nazis varen entonar càntics i a les nou el dirigent Josef Terboven va ser el primer en parlar. Després de pronunciar unes breus frases va presentar al ministre Goebbels, que va pujar a la tribuna. El ministre va dir que s’haurien de mantenir els salaris baixos perquè havien tingut que donar milions de treballs als aturats i va afirmar que el futur l’haurien de construir la joventut. Aquella frase va ser aplaudida pels més joves. A dos quarts de deu va començar una desfilada mentre es cantava l’himne del Horst Wessel Lied i les 150 bandes varen acompanyar els cants. A les 10:05 es va donar per acabada la festa del solstici d’estiu. A dos quarts d’onze, Goebbels va abandonar l’estadi i va viatjar cap a Osnabrück, on havia de parlar el dia següent. En arribar a la ciutat, el ministre es va trobar molt preocupats els nazis de la ciutat. Des de Quentzin, a prop de Greifenhagen, informaven d’incidents entre les SA i les associacions nacionalsocialistes d’ex combatents. En la festa del solstici de la ciutat, el nacionalsocialista Kummerow es va negar a corejar les frases del cap de les SA Moltzahn, un dels comandants de les SA més veterans de Pomerània, i va amenaçar a les SA. Kummerow havia agafat un punyal d’un membre de les SA i l’havia clavat a en Moltzahn, que va caure malferit al terra. Kummerow va ser detingut i les SA varen exigir la dissolució de les associacions d’ex combatents. Les SA varen agafar aquell afer individual i el varen utilitzar per denunciar al govern alemany. Goebbels va parlar per telèfon amb en Reinhard Heydrich i en Heinrich Himmler sobre aquell incident, i es va intentar posar-se en contacte amb l’Adolf Hitler, que estava de camí al Berghof.
El Westdeutscher Beobachter va publicar un article incendiari en que feia responsables a l’antic partit polític Zentrum i al diari del Zentrum, Germània, de l’assassinat del dia anterior del tresorer general del NSDAP anomenat Elshotz, que havia sigut trobat mutilat a Gollmütz, a prop de Schwerin. Els homes del Zentrum varen protestar, però les seves afirmacions no varen ser escoltades. i va créixer la tensió. Durant aquell dia es va celebrar a Potsdam l’enterrament del tresorer. Els nazis varen dissenyar aquell enterrament com un gran acte i es va fer un seguici funerari a la gran avinguda que conduïa a la Nikolaikirsche a la plaça Altmarkt. Al capdavant del seguici hi havia en Robert Ley i el gauleiter Oberpräsident de Berlín, Kube. Després de la cerimònia les personalitat varen tornar a la capital. Ley va dirigir-se a l’aeròdrom de Tempelhof, on l’esperava un Junker, per parlar a primera hora d’aquella tarda a Oberhausen, en el Ruhr, amb els obrers de la zona. Ley els va assegurar que el nacionalsocialisme cuidaria de que tots participessin en els sacrificis necessaris i no toleraria que es tragués beneficis d’ells. Aquesta última frase anava dirigida als conservadors. Els grups nazis el varen aplaudir, mentre que els obrers es varen mostrar més reservats. Continuant, Ley va assegurar que ningú podria viure com abans i que qui esperava el contrari cometia un greu error, va deixar clar.
Diari del Tercer Reich 