Diumenge:
En el Reich:
L’Adolf Hitler descansava a la seva casa del Berghof, tal i com va anunciar la ràdio i la premsa alemanya aquell dia.
Des de les 8:40 d’aquell matí, les SA del Ruhr estaven concentrades en el saló número 5 de la fira-exposició d’Essen-Mülheim, entre els obrers de la zona, on diferents líders nazis havien de fer els discursos per celebrar la fira. En el centre de fira s’hi havia deixat un passadís amb seients a una banda i una altra perquè hi passessin els diferents líders. Immenses banderes amb la creu gamada penjaven dels balcons i cobrien la tribuna alçada enmig de la nau. A tres quarts de nou, el cap regional de la Hitlerjung va pujar a la tribuna i va començar l’espectacle amb el seu parlament, on va parlar de la joventut. De cop es varen començar a sentir crits d’eufòria en anunciar-se l’arribada del secretari Rudolf Hess, que es va dirigir a la tribuna per fer també el seu parlament, on va dir bàsicament que la joventut necessitava disciplina. Quan Hess va acabar varen sonar les cançons. Al voltant de les deu varen arribar una sèrie de vehicles descapotables a fora la fira. Entre ells hi havia el d’en Joseph Goebbels, que provenia d’Osnabrück, a prop de la ciutat d’Essen, acompanyat per en Robert Ley. De cop, els crits es varen transformar en salutacions per rebre el ministre. Llavors els dos ministres varen entrar a la fira per fer els seus respectius discursos, on varen demanar disciplina. Goebbels va atacar novament a les classes benestants, que les va considerar enemics del nacionalsocialisme. Les SA presents el varen ovacionar, ja que atacava amb duresa als Junker, als oficials i als intel·lectuals. Goebbels llavors va dir que el poder del govern alemany era il·limitat. En sortir de la sala, les SA i els joves de la Hitlerjung varen acompanyar el ministre fins al seu vehicle.
A les dotze del migdia, Goebbels es va dirigir a Hamburg per ser present a un acte molt conegut a la ciutat, el Derby, unes carreres de cavalls que s’havien creat el 1860 i que atreia a totes les categories socials. Un tren especial havia traslladat des de Berlín a nombrosos diplomàtics que tenien que assistir també a les regates de Kiel. A l’hipòdrom d’Hamburg en aquell dia hi havien presents membres del govern i del govern de Prússia, així com el Reichssportführer Tschammer von Osten. Un dels assistents a l’acte era el vicecanceller Franz von Papen, que apareixia un altre cop en públic després del seu discurs crític amb el règim el 17 de juny de 1934. El vehicle del vicecanceller anava escortat per dos motoristes. Totes les mirades anaven centrades a la seva persona i alguns al varen rebre amb crits de Heil Marburg!. Però en els oficials de les SS aquelles lloances no els va fer gens de gràcia i es miraven al vicecanceller amb menyspreu i alguns membres de les SA varen decidir abandonar la tribuna. En acabar la primera carrera de cavalls es varen escoltar a l’entrada de l’hipòdrom aclamacions per l’arribada del ministre Goebbels, que estava indignat perquè acabava de ser informat de les aclamacions que havia rebut en Von Papen. El ministre es va dirigir a la gespa, entre els treballadors, que el varen aclamar. Von Papen, que tenia ganes de saber la reacció del públic, va seguir a en Goebbels i des de la tribuna el varen aclamar encara amb més força que al ministre, que es va enfadar de cop i va decidir no assistir al banquet oficial i va tornar a la capital alemanya. A Berlín, li va dir en el segon gauleiter de la capital, en Goerlitzer, que el vicecanceller era molt popular i li va demanar que el posés en ridícul des dels seus diaris. Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler varen ser informats del què havia passat en el Derby. També l’Adolf Hitler va rebre un informe des del Berghof sobre el què havia passat. Von Papen va tornar a la capital hores després del ministre de Propaganda.
El general Werner von Fritsch va reunir als oficials superiors presents a Berlín i els va ordenar que es preparessin per fer front a una temptativa de putsch per part de les SA. Von Fritsch va declarar que totes les informacions coincidien en que el putsch era qüestió de dies i es va ordenar als oficials superiors que concentressin als seus homes amb la màxima discreció i les posessin en estat d’alerta. Amb aquestes noves ordres, des d’aquell matí l’Unter den Linden no paraven de passar-hi vehicles de policia, que es trobaven també en estat d’alerta. També preparant-se per l’atac contra les SA, Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich es varen reunir amb els caps de les SS de tot Alemanya a la seu de la Gestapo. Heydrich va ser el primer en parlar i els va dir que l’Estat Major de les SA estava preparant un cop d’Estat i els va explicar que la revolta havia de ser reprimida. També va comentar que es perseguirien als còmplices que no fossin de les SA. Els caps de les SS varen escoltar en silenci i varen prendre nota de les paraules del cap del SD, que explicava com havien d’enfrontar-se al suposat putsch.
Però només a la capital es parlava del possible cop d’Estat de les SA. A Breslau, el cap de la regió militar, Ewald von Kleist, va informar a Berlín de que no parava de rebre notícies d’un imminent assalt als quarters generals per part de les SA. Llavors, Von Kleist va ser informat per part del Ministeri de Defensa que mantingués les tropes a disposició de forma discreta. Hores més tard, Von Kleist es va reunir amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, Edmund Heines, que aquest li va prometre que no hi hauria cap atac per part de les SA. A la nit, Heines va trucar al general Von Kleist per informar-lo de que les SA s’agafarien uns dies de vacances i li va dir que per tant no havia de patir. Li va assegurar que ell aniria a Munic en avió per assistir a una reunió dels comandaments.
Mentre tothom pensava en com eliminar-les, els líders de les SA, que no sabien res del que els esperaria uns dies més tard, descansaven tant tranquils a la pensió Hanselbauer de prop de Munic banyant-se en les aigües del llac de Tegernsee, cantant l’himne de Horst Wessel Lied i bevent la suau cervesa muniquesa.
L’antic canceller Kurt von Schleicher va tornar en companyia de la seva esposa a Berlín, tot i que l’havien advertit del perill que l’hi esperava. L’antic canceller volia tornar a viure a la seva mansió d’un dels barris residencials de les afores de la ciutat. Des de feia dies corrien rumors que deien que estava passant informació als francesos per tal de que els ajudessin a enderrocar al govern alemany.
A Berlín, 50.000 persones varen assistir a la missa dominical celebrada pel monsenyor Barres en un gran parc de la perifèria sud de la ciutat. Els fidels es varen agenollar sobre la curta i espessa gespa del parc. Entre els que varen parlar a aquella missa hi havia el doctor Klausener, el director general d’Obres Públiques, que apareixia com un líder dels catòlics alemanys. El doctor va elogiar al govern i només va demanar que catòlics poguessin celebrar dignament el seu culte. Klausener va ser aplaudit amb calma i tranquil·litat.
Diari del Tercer Reich 