Dimarts:
En el Reich:
El culte a la figura d’Adolf Hitler va començar a ser obsessiu per una part de la població alemanya. Prova d’això són els informes que tenia el govern que explicaven que la gent arrencava trossos de fusta de la reixa del jardí de la casa de Hitler a Obersalzberg, i es deia que fins i tot una dona havia recollit terra que el canceller havia trepitjat quan es dirigia al Berghof. Segons uns altres informes, l’admiració cap a Hitler havia arribat a les classes treballadores, però també apuntava que el poble s’havia adonat de que Hitler no volia dirigir-se cap al socialisme. En aquells moments Hitler es trobava a la seva casa de muntanya i aquell dia va rebre als delegats dels pobles veïns de la zona i va jugar amb els fills dels habitants d’aquelles muntanyes.
Els comandaments militars varen tenir a les seves mans uns documents que demostraven que Ernst Röhm havia armat il·legalment les SA per preparar un atac contra la Reichswehr. Aquests documents havien aparegut misteriosament en el despatx del cap de l’Abwehr. El capità Conrad Patzig Patzing va advertir als seus superiors i, poc després, el general Walther von Reichenau va entrar en el despatx del cap de l’Abwehr per llegir-li el document i li va exclamar que aniria a veure a Hitler. Von Reichenau es va dirigir a la Cancelleria, però com que el canceller encara era al Berghof no el va poder veure i va tornar a la Bendlerstrasse. Llavors, l’Abwehr li va ensenyar un altre informe que deia que en un dels edificis assignats a les SA, la seu del Reiterstandarte número 28, situat al davant del domicili d’un diplomàtic francès, els membres de les SA feien diàriament exercicis de tir amb metralladores pesades. Els dispars, es deia, es podien sentir des del carrer i havien començat feia menys d’una setmana. Era una prova més de que les SA s’estaven preparant per un putsch.
Per posar més llenya al foc, Josef Dietrich es va presentar en la Bendlerstrasse i va demanar veure a un oficial del gabinet del ministre Werner von Blomberg per fer-li entrega d’un document confidencial obtingut d’un líder de les SA, que estava indignat amb les seves SA. En llegir el pla, el ministre Von Blomberg es va irritar en veure l’Estat Major de les SA tenia previst liquidar a tots els oficials superiors de la Reichswehr. El text deia que s’havia de treure als conservadors de l’Exèrcit per substituir-los per oficials revolucionaris; com a primeres víctimes es designava d’una manera molt especial als generals Ludwig Beck i Werner von Fritsch.
Hermann Göering va parlar a Hamburg davant d’un auditori molt divers amb alguns grans industrials de la indústria marítima i alguns nazis. A diferència del seu discurs del dia anterior a Nuremberg, el president del Parlament va tenir un to més calmat i no va insultar als conservadors, és més, els va convidar a unir-se al canceller. Göering va afirmar que Hitler era l’únic home capaç de tornar la força a Alemanya i va dir que tenien que alegrar-se de tenir al capdavant a Hitler.
Franz von Papen, després d’assistir al casament de la seva neboda el dia anterior, va decidir passar el dia a Westfàlia. Però a la tarda el seu secretari Tschirischky el va trucar per dir-li que el seu secretari Edgar Jung havia sigut detingut per la Gestapo. L’assistenta de Jung havia sigut qui havia donat l’alarma quan va arribar a les nou del matí el domicili d’aquest. Pel terra de l’edifici hi havien tirat la roba del secretari i el despatx estava totalment regirat amb els mobles moguts de lloc i el llit desfet. L’assistenta va trucar primer als amics del secretari abans que a la policia. Jung s’havia quedat sòl unes hores a la seva casa de Munic i en tornar la seva esposa va veure que el seu marit ja no hi era i, buscant per la casa, únicament va descobrir la paraula Gestapo gravada pel seu marit a la paret dels quarto de bany. El seu cadàver va ser trobat el 30 de juny en una fosa de la carretera d’Orianenburg. Més tard es va saber que abans de morir en una cel·la de la presó de Munic havia sigut sotmès a un llarg interrogatori on havia sigut torturat. Von Papen va decidir tornar immediatament a Berlín per intentar salvar al seu secretari, però allí li varen dir que no estava visible en aquells moments.
EL Neue Zürcher Zeitung va criticar el plantejament que Alfred Rosenberg feia de la història de Saxònia, especialment el seu intent d’establir una continuïtat entre els senyors medievals i el nacionalsocialisme.
Diari del Tercer Reich 