Les Waffen-SS varen començar sent una unitat de protecció i de xoc de la direcció del partit nazi dins de les SA fins que es varen convertir en una força de combat independent amb un total de 950.000 soldats de vint-i-cinc nacionalitats diferents, en un total de 38 divisions de combat. Durant l’hivern de 1939-1940, les SS-Sonderkommandos es varen transformar progressivament en les Waffen-SS. Durant la guerra varen morir 352.000 dels seus membres i 50.000 varen desaparèixer. Els seus membres regulars estaven compostos per les Allgemeine-SS, les divisions SS-Totenkopf, que s’encarregaven dels camps de concentració, i per unitats de la policia regular, a més d’alguns nois de les Joventuts Hitlerianes. Els joves de les Joventuts es sentien atrets per les Waffen-SS per la seva reputació de duresa.

Els orígens dels membres de les Waffen-SS provenen de diversos llocs, des de les Freikorps, de la Reichswehr i d’altres grups paramilitars d’extrema dreta que havien sorgit després d’acabar la Primera Guerra Mundial. El principi eren un grup dins de les SA que protegien a Adolf Hitler durant els anys 20, i eren coneguts com uns criminals sense escrúpols. Quan gran part de les SA varen ser eliminades el 30 de juny de 1934 en la Nit dels Ganivets Llargs i les SS varen agafar més poders i varen créixer en número de membres, llavors varen demanar crear un altre cos militar de protecció. Heinrich Himmler va decidir crear les Waffen-SS, un cos independent de les SA i de les SS. Tot i ser un cos independent, eren inferiors a les SS i rebien les armes de segona mà i els seus equips eren inferiors als de les SS. El principal objectiu de les Waffen-SS era eliminar el comunisme d’Europa, i per això varen créixer en el seu poder i influència durant l’Operació Barba-roja. Estava destinada a ser l’Exèrcit interior de la policia, deixant a la Wehrmacht sense poder a la llarga.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, les Waffen-SS només varen tenir un paper petit en els combats, però a mesura que la guerra va anar avançant i es necessitaven més soldats el seu paper militar va créixer. Els alts comandaments, nascuts en la seva majoria en la dècada de 1890 o a principis de 1900, eren més joves que els alts comandants de l’Exèrcit. A principis de 1940, molts voluntaris es varen allistar a les Waffen-SS, que comptava per llavors amb uns 100.000 homes (64.000 voluntaris i 36.000 reclutes). A Polònia, aquestes primeres unitats varen donar mostres de la seva extrema violència, fet que va provocar que Himmler les ampliés amb noves divisions. Com més creixien els seu número de personal més augmentaven els seus crims, sobretot en els països de l’Est. El lema dels voluntaris Waffen-SS en el front oriental va ser:

Jove, treu profit de la guerra, la pau serà terrible.

Himmler va quedar cada cop més satisfet pel valor que demostraven en combat i va voler ampliar-la el 1941 (el novembre de 1941 ja comptaven amb 140.000 homes) reclutant més personal des de l’estranger, encara que no fossin de “raça ària“. A partir de llavors, les divisions tenien una minoria d’alemanys i la majoria eren estrangers, i d’aquesta manera es va considerar les Waffen-SS una legió estrangera. Amb la necessitat de disposar de més homes, Himmler va rebaixar les seves pretensions racials. El 1942 ja comptaven amb 236.000 homes; el 1943 més de mig milió; i el 1944 un total de 600.000 homes. El 1943 hi havia dins de les Waffen-SS soldats musulmans, els Handschar. Alguns d’aquests soldats musulmans es varen entrenar a Croàcia i a Bòsnia, i uns pocs a Àustria i a Alemanya, però el grup més nombrós va ser entrenat en el camp de Neuhammer, a la Baixa Silèsia. La presentació oficial d’aquests soldats es va donar a Zagreb amb una gran cerimònia. El 1944 es va crear una divisió albanesa, la Skanderberg, una divisió francesa, la Charlemagne, i una divisió hongaresa, la Hunyadi. El 1945 hi havia una divisió croata, la Kama, una valona, la Wallonie, una holandesa, la Nederland, i una italiana, la Halia. A part, entre les unitats menys importants hi havia també algunes formades amb persones que Hitler havia anomenat de pobles salvatges. Els regiments de Turkestan, del Caucas, la Legió Índia, el batalló d’esquiadors noruecs, els batallons romanesos i búlgars, i divisions cosaques. Totes aquestes tropes portaven al mateix uniforme.

Juntament amb alguns regiments d’elit, les Waffen-SS varen tenir un paper important en la contraofensiva d‘Erich von Manstein el febrer-març de 1943 i en la recuperació de Khàrkiv. Però, en general, les Waffen-SS varen ser mal vistes pels soldats normals i corrents perquè els consideraven que els faltava personalitat, perquè eren cruels i perquè no tenien por a morir. Himmler mateix es va queixar a l’agost de 1944 que dins de l’Exèrcit hi havia persones que volien conspirar contra aquest cos militar de les SS. La població civil alemanya tampoc va veure amb masses bons ulls aquesta branca de les SS perquè les consideraven poc entrenades. Els pares inclús varen intentar evitar que els seus fills s’allistessin pel seu adoctrinament anticristià.

Al final de la guerra, les Waffen-SS comptaven amb 40 divisions i 594.000 homes. Tenia una quarta part de les divisions blindades i una tercera part de les divisions mecanitzades del conjunt de l’exèrcit alemany. Quan la guerra va anar avançant en contra dels interessos alemanys, Hitler va culpar a les Waffen-SS d’aquelles derrotes i va amenaçar-les en dissoldre-les. Quan els soldats soviètics avançaven cap a Alemanya aquests tenien clar qui eren els principals culpables dels crims que havia patit el seu país, i es varen venjar de forma cruel contra els soldats de les Waffen-SS.

A l’abril de 1945, les Waffen-SS varen ser l’últim cos de combat que va defensar el Reichstag. El maig es varen rendir en massa als soldats nord-americans. Després de la rendició d’Alemanya, els membres de les Waffen-SS varen ser capturats i extraviats als seus països d’origen, on molts varen ser executats. D’altres membres varen aconseguir fugir a altres països com l’Espanya de Francisco Franco, on varen poder viure amb total llibertat. En els Judicis de Nuremberg varen ser condemnades com a part d’una organització criminal degut a la seva participació en les atrocitats i en els crims de guerra. Els soldats rasos no se’ls va condemnar en els Judicis de Nuremberg.

Entre les divisions més cèlebres cal destacar: Leibstandarte-SS Adolf Hitler, Das Reich, Hitlerjunged, Totenkopf, Götz von Berichingen, Hohenstaufen, Norland entre altres. En total varen servir a les Waffen-SS uns 900.000 homes, dels quals un 34% varen perdre la vida.