Dilluns:

En el Reich:

La protesta dels membres dels Cascs d’Acer contra les SA del dia anterior a Halle es varen traslladar a Berlín. Però l’incident més greu va passar durant aquell dia a la ciutat prussiana de Magdeburg quan els membres dels Casc d’Acer es varen reunir per rebre al seu antic president, el ministre de Treball Franz Seldte. Quan el ministre va arribar a la ciutat només el varen rebre els Cascs d’Acer i els representants de la Reichswehr. Quan es dirigia per parlar en el gran saló de la ciutat, situat a prop de la Domplatz, varen intervenir les SA per boicotejar l’acte i el varen detenir durant unes hores. Els Cascs d’Acer i els membres de la Reichswehr varen intentar alliberar-lo a través del cap de la policia de la ciutat, Schragmuller, però aquest era un general de les SA i no va fer res per al ministre. Hores més tard, Seldte va ser alliberat. Tot i les greus desavinences entre les SA, el Govern i la Reichswehr, el periodista Erich Seipert, que era un home ben informat i que generalment donava l’opinió del Govern, va publicar un article titulat: Sturmabteilung i desarmament, que donava a entendre que les relacions entre les SA, la Reichswehr i el NSDAP eren excel·lents i que tot anunciava a un període de pau per Alemanya.

En el camp de concentració d’Oranienburg hi va morir l’escriptor Erich Mühsam.

El pastor Paul Schneider va protestar contra un SA que havia dit durant un servei fúnebre per un membre de les Joventuts Hitlerianes que el màrtir Horst Wessel tenia seguidors celestials. La Gestapo en rebre un informe d’aquestes crítiques el va arrestar i enviar a una presó. Poc després va ser alliberat per la pressió dels parroquians locals.

Diumenge:

En el Reich:

Hermann Göering va elaborar un festa d’inauguració, que no va ser l’única, de la seva nova casa de muntanya, el Carinhall, en la que hi varen assistir unes quaranta persones, incloent-hi els ambaixadors britànic, sir Eric Phipps, i nord-americà. Arthur Nebe va rebre l’ordre de protegir la mansió mentre s’efectuava la inauguració. Göering va arribar tard al lloc de quedada en la zona boscosa i quan va arribar amb el seu cotxe de competició anava vestit d’aviador amb les botes altes i amb un gran ganivet de caça. Primer va donar una conferència davant d’un micròfon sobre la fauna i la flora dels boscos alemanys i després va intentar que un dels seus bisons mascles fes una demostració d’aparellament amb algunes femelles, però va resultar un fracàs. Llavors, Göering va marxar deixant que els seus convidats anessin al Carinhall, on va tornar a rebre’ls però aquest cop els va rebre vestit amb calçat de tennista, pantalons blancs d’esport, camisa de franel blanca, jaqueta de cuir verda i amb el mateix ganivet de caça, i els va portar a la casa. Emmy Sonnemann, la parella d’en Göering, va estar present a la festa i estava asseguda en el lloc d’honor del banquet. Göering la va presentar com la seva secretària privada. Posteriorment, Göering els va ensenyar la casa i la cripta on hi havia la tomba de la seva primera esposa, la Carin, i allí mateix els va dir que en un futur reposarien les seves restes.

El Frankfurter Zeitung va publicar un comunicat de l’Ernst Röhm a les SA que deia que esperava que a l’agost les SA estarien preparades per complir amb les noves missions que el poble i la pàtria els demanessin. Seguidament va explicar que els enemics de les SA tenien esperances que desapareguessin, però va assegurar que rebrien la contestació adequada i va acabar el seu comunicat dient que eren i seguirien sent el destí d’Alemanya.

En el centre de la ciutat de Halle, al costat de la Universitat, es va inaugurar el museu de la Revolució nacionalsocialista.  Grups d’ex-combatents de l’organització nacionalista dels Stahlhelm, els Cascs d’Acer, es varen concentrar a l’entrada de l’edifici. En les escales de l’entrada, les SA, formats en dues fileres, varen prohibir l’entrada al museu de tots aquells que portessin insígnies que no fossin les del NSDAP. Llavors, els ex-combatents varen protestar, però les SA es varen mantenir fermes, tot i que els Stahlhelm els varen intentar apartar fins que va començar una baralla. Els Cascs d’Acer varen tenir que retrocedir finalment.

Dissabte:

En el Reich:

Gran part del poble alemany estava molt cansat d’alguns membres del partit nazi perquè els veien com a homes corruptes que aprofitaven els seus càrrec per treure’n profit personal. Però aquest desànim no es veia reflectit amb la figura de l’Adolf Hitler i el poble creia sincerament que les qüestions desagradables se li amagaven i estaven convençuts de que si en Hitler sabés el què passava actuaria per beneficiar al poble.

El govern va aprovar una disposició, firmada per en Rudolf Hess, que deia que el SD seria l’únic organisme de la policia secreta de l’Estat. El SD va passar de ser un servei de seguretat de les SS a ser l’únic servei d’infomació del Partit.

Els diaris no varen donar cap tipus d’informació pel fet de que el dia anterior el Ministeri de Guerra en el Bendlerstrasse es va posar en estat d’alerta davant del perill d’un cop d’Estat de les SA. Durant aquell matí es varen retirar els cordons de soldats de l’edifici. Tot i que es va amagar a l’opinió pública el què estava passant, es varen produir baralles entre oficials de l’Exèrciti les SA.

En els Estats Units:

En el cinemes nord-americans va estrenar la primera pel·lícula de l’Ànec Donald.

Dijous:

En el Reich:

Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler varen estudiar com havien d’actuar contra les SA ara que Ernst Röhm havia anunciat oficialment que s’agafava un temps de vacances per una malaltia que l’hi havien diagnosticat els metges i es retirava a Baviera. Durant la nit es va transmetre a la seu de la Gestapo el text d’un comunicat de l’Estat Major de les SA que es publicaria el 10 de juny que deia, entre altres coses, que les SA formarien part del destí d’Alemanya. Heydrich va ser el primer en veure que podrien treure partit d’aquella proclama. Minuts més tard, els vehicles negres de la Gestapo es varen aturar davant la residència del ministre Hermann Göering. Himmler i Heydrich es volien reunir amb ell i li varen dur el text de la proclama del cap de les SA. Llavors es va advertir a la Bendlerstrasse i després a la Cancelleria. Adolf Hitler un cop més va callar. Aquesta actitud va portar incertesa a la Bendlerstrasse i es varen comunicar amb la seu de la Gestapo. El general Walther von Reichenau es va reunir amb Viktor Lutze i amb Himmler, que amb aquest últim ja s’hi havia reunit aquell dia en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse.

En la carta pastoral del monsenyor Bertram, aquest es revelava contra les heretgies paganes que el règim volia imposar a Alemanya, contra tots els atacs i acusacions calumnioses realitzats pels neo-pagans contra Déu, Crist i l’Església. La carta havia de ser llegida a les esglésies, però la direcció del clergat va canviar d’idea per por a represàlies.

A la Gran Bretanya:

En el gran auditori d’Olympia, al sud-oest de Londres, Oswald Mosley va protagonitzar un multitudinari míting en el que va criticar als jueus per, segons ell, organitzar atacs contra la seva figura.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va confirmar la creació d’un exèrcit de 21 divisions d’un mida tres vegades més gran que el de les Forces Armades de fins llavors.

La Gestapo tenia coneixements de que Ernst Röhm havia comunicat que pensava descansar durant un mes a Bad Wiessee per fer-se una cura termal a causa del seu reumatisme i de les molèsties que li ocasionaven les seves cicatrius. A més, la Gestapo sabia que volia convocar a tot l’Estat Major de les SA a Bad Wiessee abans de que comencés un període de permís per precisar el futur del moviment.

A la Gran Bretanya:

El conservador Neville Chamberlain va escriure en el seu Diari que no podien preparar-se per afrontar a la vegada hostilitats del Japó i d’Alemanya, i que aquest últim era el problema sobre el qual havien de concentrar totes les atencions.

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, el president Paul von Hindenburg va abandonar per últim cop el seu palau. Von Hindenburg sabia que no li quedava gaire temps de vida, la seva salut havia empitjorat de cop quan a finals de maig de 1934 els metges li varen diagnosticar un càncer que per la seva avançada edat feia que li quedés molt poc temps. El President va baixar fins a la última planta amb el nou ascensor que ell mateix s’havia negat a instal·lar pel seu elevat cost. Von Hindenburg va tornar a la seva ciutat natal, Neudeck, per passar els seus últims dies a la seva mansió. Al cap de tres setmanes ja no es podia moure del llit, i només quan estava mitjanament bé el portaven amb cadires de rodes a la terrassa. El 2 d’agost de 1934 moriria. Otto Meissner va trucar a la Cancelleria per informar de la marxa del President i es va comunicar a l’Adolf Hitler que el vicecanceller Franz von Papen l’acompanyaria i es passaria uns dies amb ell a Neudeck. En l’estació central de la capital, la guàrdia va rendir els honors reglamentaris mentre el President pujava el tren.

Sabent que el President no li quedava gaire, Adolf Hitler va convocar una reunió, que va durar cinc hores. amb l’Ernst Röhm. La guàrdia va saludar al cap de les SA a l’entrada de la Cancelleria i després es va reunir amb el canceller. però el contingut de l’entrevista no es coneix del cert. Segons va explicar Hitler més tard, li va implorar a en Röhm que no comencés una segona revolució i li va assegurar que ell no tenia l’objectiu de dissoldre les SA. Llavors li va criticar els escàndols que provocava la seva pròpia conducta i la dels seus col·laboradors més pròxims i el va advertir que havia de moderar el comportament de la seva organització. Röhm, per acabar la conversa, li va assegurar que que faria tot el possible per administrar justícia, tot i que li va voler constatar que els rumors en qüestió eren incerts i exagerats. Cinc hores després, Hitler sortia de la reunió visiblement cansat i Röhm va marxar tot sol cap al seu vehicle. Aquella reunió no va agradar gens a la seu de la Gestapo perquè es temia per un acord entre en Hitler i les SA.