Diumenge:
La nit dels Ganivets Llargs:
A les set del matí, el ministre Joseph Goebbels va parlar per totes les emissores i va relatar el que havia passat la nit anterior. El ministre va dir que Adolf Hitler havia actuat davant una traïció, que Ernst Röhm i Kurt von Schleicher havien conspirat per organitzar una segona revolució que hagués portat el caos, i va glorificar a Hitler com el salvador de la pàtria. El ministre va parlar de “la vida desordenada i de la vergonyosa activitat sexual”, referint-se a l’homosexualitat, dels membres de les SA. Els diaris alemanys, com laDeutsche Allgemeine Zeitung, sortien editats amb la llista dels sis Obergruppenführer de les SA que havien sigut afusellats i amb la notícia de que Viktor Lutze substituïa a Röhm com a cap de les SA. Tot i els assassinats, els carrers de Berlín semblaven tranquils. Aquell dia es va descobrir el cos sense vida d’Edgar Jung en una rasa a prop d’Oranienburg. Hermann Göering va ordenar que tots els documents sobre la purga i altres proves fossin destruïts i la premsa va ser silenciada per Goebbels. Només els periodistes i els diplomàtics estrangers intentaven esbrinar què estava passant. Es murmuraven els noms de generals, un d’ell antic canceller, noms d’alts funcionaris i, a vegades, entre tals personatges es mesclava el d’un desconegut; per exemple, el d’un jueu que s’havia trobat mort l’amo d’un hotel. A poc a poc es varen començar a filtrar els noms, però els diaris estaven plens de notícies sense sentit. Des de primeres hores del matí, l’agència oficial DNB multiplicava els seus comunicats, que la ràdio s’encarregava de transmetre i que confirmava la normalitat de la vida pública a Alemanya.
Tot i la normalitat al carrer, a mig matí es varen reprendre els afusellaments i en el districte de Lichterfelde, els agents nazis no varen parar de disparar als presoners entre crits de:
Heil Hitler! i Hitler ho desitja!
En el lloc de l’execució sempre es deia:
És la voluntat del Führer! Apuntin! Foc!.
A Breslau es varen afusellar a moltes persones, segons sembla 54, i a Silèsia 32. Aquell dia va ser assassinat el polític conservador bavarès Otto Ballerstedt, que havia aconseguit enviar a Hitler a la presó de Stadelheim el 1921 per rebentar un míting on havia pronunciat un discurs. Ballerstedt va ser assassinat a Dachau després d’haver sigut empresonat.
A última hora d’aquell matí, Heinrich Himmler i Göering es varen dirigir a la Cancelleria, on a partir del migdia s’hi va concentrar una multitud per donar suport al govern, per fer-li veure a Hitler que les unitats de les SA s’havien agafat amb més calma l’assassinat dels seus cap i que ja no hi havia perill d’una revolta. Göering no li va dir que només quedaven dos noms en la llista de les persones que havien de ser assassinades. Però els dos insistien de que Röhm havia de morir. Hitler encara es resistia a assassinar el que fins llavors havia considerat com un amic, dels pocs a qui havia arribat a tutejar, però mica en mica anava veient que no li quedava més remei que eliminar-lo. En confirmar que seria assassinat, Göering es va aixecar satisfet mentre Himmler intentava contenir la seva alegria. Uns instants després, el canceller es va posar en contacte amb el Ministeri de l’Interior de Munic i va ordenar assassinar al líder de les SA, convidant-lo, si era possible, a que es suïcidés. El comandant de les SS de Dachau, Theodor Eicke, que estava esperant aquesta ordre durant tot el dia, va escollir a dos SS per aquella missió: el Sturmbannführer Michael Lippert i el Gruppenführer Schmauser, que feia d’enllaç entre les SS i la Reichswehr. A la una del migdia, els tres es varen dirigir en automòbil a la presó de Stadelheim. A dos quarts de tres varen arribar a la presó i es varen dirigir al despatx del director de la presó, el doctor Koch. Eicke li va ordenar que li entregués el líder de les SA, però el director va demanar una ordre per escrit. Koch va trucar per telèfon al ministre de Justícia, Hans Frank, per saber la seva opinió. Frank va mostrar alguns dubtes i en aquell moment Eicke va agafar l’auricular de les mans de Koch i li va cridar en el ministre que no tenia cap jurisdicció i que era una ordre de Hitler. Koch llavors va cedir. En un moment del dia, Röhm va rebre la visita de Frank i li va dir:
Totes les revolucions devoren als seus propis fills.
Llavors, el guàrdia i administrador de la presó, Lechler, es va encarregar de dur els tres oficials davant la cel·la de Röhm, la número 478. Els tres varen entregar-li en el líder de les SA una arma de foc, una Browning, amb una sola bala perquè se suïcidés a la seva cel·la. Li donaven 10 minuts, si no ells farien la feina. També li varen deixar l’últim número de la Völkischer Beobachter, on s’informava sobre la seva destitució i es donaven els noms dels homes de les SA executats. Röhm es va limitar a cridar que volia parlar amb Hitler i després es va posar a llegir el diari. Els tres homes es varen esperar deu minuts en el passadís de davant la cel·la i, en no sentir cap tret, Eicke i Lippert varen tornar a entrar a la cel·la però aquest cop amb les pistoles a la mà. En obrir la cel·la varen veure que Röhm es negava a suïcidar-se i que s’havia tret la camisa perquè el disparessin. Röhm els va demanar explicacions, però Eicke el va fer callar i, llavors, li varen apuntar directament al cor a través de la reixa i li varen disparar. Röhm encara va tenir temps de murmurar abans de que una altra bala acabés amb la seva vida:
Mein Führer, mein Führer.
El seu cadàver va ser portat al crematori de l’Est, on va ser cremat i enterrat en un cementiri proper sense el seu nom. Poc després, la ràdio va anunciar que el Gruppenführer Von Obernitz, cap de les SA de Francònia, ordenava que es llimés el nom de Röhm dels punyals de la història, que es retiressin tots els seus retrats allí on estiguessin presents i que l’Ernst -Roehm Haus fos rebatejada i que portés a partir de llavors el nom de Servei Administratiu del grup SA de Francònia. En les llibreries del NSDAP ja s’havia pres la decisió.
Després d’ordenar la mort del líder de les SA, Hitler es va apropar a la finestra del primer pis de la Cancelleria per veure a la multitud mentre s’entonava el Horst Wessel Lied, el Deutschland Lied i la Badenweilermarsch. El canceller va saludar a tota aquella gent, molts eren nens, que estaven eufòrics, i durant aquella estona se’l va veure parlant amb el general Karl Sigmund Litzmann, el comandant de la guàrdia, i el ministre Wilhelm Frick. Després de saludar a la gent amb la mà es va retirar a poc a poc. La multitud el va tornar a aclamar i llavors la gent va marxar.
A primera hora de la tarda, Hitler va oferir un te als membres del seu gabinet i les seves esposes en el jardí de la Cancelleria mentre es continuaven les execucions. L’ambient era festiu i els fills del ministre Goebbels corrien pels passadissos. Mentrestant, una multitud tornava a cridar eufòrica exigint la presència del canceller. Hitler s’apropava a la finestra i saludava feliç a la multitud que l’aclamava. Quan es va apartar de la finestra, un oficial de les SS li va entregar un missatge que l’informava de la mort de Röhm. Després de tornar amb els seus convidats, el canceller es va retirar a les seves habitacions particulars.
Per la seva part, el ministre de Defensa ( Reichswehrminister ), el general Werner von Blomberg, va redactar una nota per l’Exèrcit en la que deia que aplaudia la decisió pròpia dels soldats de Hitler i la seva exemplar valentia en eliminar als amotinats i traïdors de les SA, i va deixar clar que d’aquesta manera havien salvat al país.
A la Gran Bretanya:
Aquell dia va entrar en vigor la Llei clearing, una llei per regular els préstecs d’Alemanya i que havia sigut aprovada el 25 de juny, després d’un acord de transferència entre els dos governs. El 4 de juliol el govern britànic va ratificar la Llei.
Diari del Tercer Reich 