Dimarts:
En el Reich:
Al matí, l’Adolf Hitler va explicar en el seu Consell de ministres que els assassinats i execucions sense judici de la Nit dels Ganivets Llargs havien sigut efectuats per salvaguardar al país. Hitler va dir que Ernst Röhm estava conspirant contra ell amb Kurt von Schleicher, Gregor Strasser i el govern francès des de feia més d’un any. Va afirmar que s’havia vist obligat a actuar perquè existien amenaces de que la trama acabés amb un putsch el 30 de juny.
Si esclata un motí en un vaixell, el capità no només pot sinó que està obligat a aixafar-lo immediatament.
Va dir Hitler, que volia aconseguir que s’aprovés un decret on es declarava que els assassinats del 30 de juny, l’1 i el 2 de juliol siguessin legals com a actes d’autodefensa per part de l’Estat. Cap dels presents a la reunió va tenir el valor per protestar. El ministre de Justícia, Franz Gürtner, va redactar el decret en què va concedir caràcter legal als assassinats i va dir durant la reunió per elogiar al canceller:
El seu exemple és una bona lliçó pel futur. Ha restablert per sempre l’autoritat en el Reich.
El ministre de l’Interior, Wilhelm Frick, per la seva part, va aprovar la Llei Referent a Mesures d’Autodefensa de l’Estat en la que es legalitzaven els assassinats comesos. Franz von Papen, que fins aquell dia no va poder parlar per telèfon des de casa seva, no era present a la reunió del Consell, ja que encara era a casa. La primera trucada que va tenir va ser la d’en Hermann Göering, que li va demanar que no assistís a aquella reunió. El ministre es va excusar també de que hagués sigut detingut aquells dies. Però, tot i l’advertència, Von Papen va ser traslladat a la Cancelleria. En entrar al saló on es celebrar el Consell, Von Papen es va trobar amb el canceller parlar amistosament amb tothom. En veure’l, Hitler es va dirigir cap a ell amistosament i el va convidar a seure al seu lloc de sempre. Von Papen, segur de si mateix, li va respondre que no era el moment i li va demanar una entrevista a soles. Hitler es va mostrar comprensiu i va acceptar. Von Papen el va informar dels fets a la Vicecancelleria i a la seva casa i va demanar una investigació immediata sobre les mesures preses respecte als seus col·laboradors. Hitler va estar callat fins que el vicecanceller va presentar la seva dimissió i li va demanar que volia que es fes pública immediatament. Hitler en un principi li va respondre que no ho acceptava perquè la situació encara era massa tensa. Però Von Papen va insistir i li va dir que no se seuria en el banc ministerial. Hitler, tot i que no va poder evitar la seva dimissió, que segurament desitjava, va obtenir el que desitjava; que la dimissió fos un secret durant uns dies. Després de la reunió, Hitler va tornar en el saló del Consell de Ministres. Tant el general Werner von Blomberg, com Rudolf Hess, Göering i els demés ministres ja estaven asseguts a la llarga taula rectangular. Hitler, dempeus, va exposar la seva versió dels fets dient, bàsicament, que el líder de les SA l’havia traït. Un cop va explicar la seva versió, Hitler va seure a la seva cadira i llavors el general Von Blomberg es va aixecar per dir-li que agraïa en nom del Govern que la seva acció hagués evitat una guerra civil al poble alemany. Llavors va tenir el torn de paraula el ministre de Justícia, que va dir que s’havien de legalitzar aquells fets. Un cop acabat el Consell, Hitler va acompanyar als seus ministres fins a la porta.
Unes hores després, Hitler va rebre a en Hermann Rauschning, el president del Senat de Danzig, en el saló de la Cancelleria amb algunes de les persones més properes del canceller. Es va parlar de la imminent mort del president Paul von Hindenburg. Parlant del futur sense el President, Hitler murmurava de que la gent, fent referència als conservadors, creia que ell no sabia què havia de fer i va afirmar amb contundència de que s’equivocaven perquè ell procedia de baix, del Volk, ja que, havia sortit del poble.Llavors, el canceller va dir que si fos un d’ells seria un gran home, però que no necessitava que certifiquessin la seva capacitat i la seva grandesa, va deixar clar. Enrabiat parlant dels conservadors, que creia que l’havia volgut trair amb les SA, Hitler es aixecar de la seva butaca i va etzibar que els buròcrates i els seus ajudants no tenien la menor visió de la realitat.
Després, Hitler va viatjar fins a la finca del president Paul von Hindenburg, que estava a punt de morir, de Neudeck per rebre la benedicció del President per haver aixafat l’amenaça de les SA i eliminat el caràcter revolucionari del règim. Von Hindenburg es va alarmar quan va saber que s’havien assassinat a dos generals de la Reichswehr, però, tot i això, li varen redactar un telegrama de felicitació a en Hitler, i el secretari d’Estat, l’Otto Meissner, es va encarregar de que el President el firmés per així demostrar que consentia tots aquells fets. El ministre de Defensa, Werner von Blomberg, que era dels que més havia desitjat tots aquells assassinats, va dir en una ordre del dia a l’Exèrcit, que Hitler havia atacat i aixafat els rebels amb la decisió d’un soldat i amb una valentia exemplar.
En els diaris alemanys d’aquell dia es podia llegir que s’havia mort a set membres de les SA, entre ells l’Ernst Röhm. A més, hi havia una petita nota en la que s’afirmava que el general Kurt von Schleicher havia posat resistència amb la seva arma quan anava a ser detingut per agents de policia judicial. El Ministeri de Propaganda va prohibir a la premsa publicar esqueles dels assassinats. Tot i que el govern alemany volia silenciar aquells fets, certa premsa internacional va evidenciar el què havia passat. El diari francès Le Temps va sortir editat amb aquestes frases:
No és un crim gloriós…. Sang, voluptuositat i mort? Ni molt menys! Es perceben la complicitat, la traïció i la hipocresia. Els cadàvers s’exhibeixen en el fang i els assassins s’han procurat una coartada. El botxí es vergonyós. No només mata, sinó que predica. Ha tolerat l’estupre i l’orgia i, quan creia que ha de defensar-se de si mateix, actua en nom de la virtut. Vella Alemanya! No et mereixes això.
Després de sortir de la reunió del Consell, Von Papen es va dirigir a la Bendlerstrasse, que seguia fortament vigilat. El vicecanceller va entrar al despatx del general Werner von Fritsch, amb qui l’unia una amistat, per saber tot el què havia passat aquells dies. Von Fritsch no li va poder respondre les preguntes
Aprofitant tots aquells aldarulls de la Nit dels Ganivets Llargs, el règim nazi va aprofitar-ho per prohibir els matrimonis entre alemanys i persones considerades de races estranyes o defectuoses de sang alemanya. També, el govern alemany va aprovar un llei per crear consultoris del sistema sanitari de l’Estat perquè els metges portessin allí l’esterilització obligatòria a aquelles persones que els nazis creien que portaven malalties hereditàries.
Diari del Tercer Reich 