Dijous:

En el Reich:

Alfred Rosenberg, que rivalitzava durament en aquells moments amb el ministre Joseph Goebbels per obtenir més competències en el camp de la cultura, va escriure-li una carta molt crítica a en Goebbels per criticar-li que com a cap de la Cambra de Cultura hagués destituït del seu càrrec a un funcionari responsable de la publicació de la revista Lichbildbühne enlloc del director de la revista. Rosenberg l’avisava de que aquell fet contradeia als principis del nacionalsocialisme. El jerarca nazi estava enfadat perquè no se l’havia avisat d’aquell canvi. Rosenberg l’hi explicava que ell no replicaria les circulars que ell enviés als serveis que depenguessin d’ell i l’hi va deixar clar que la missió que li havia ordenat l’Adolf Hitler també consistia en controlar totes les associacions unificades amb respecte a la seva orientació intel·lectual i ideològiques. En un altre punt, Rosenberg l’hi explicava que l’escriptor Stefan Zweig ja no vivia a Alemanya i que es trobava treballant en un teatre d’emigrants jueus a Basilea. Rosenberg l’hi criticava que hagués dit que Zweig era una persona que s’hagués mantingut al marge de la política i que hagués afegit que era un apolític inofensiu. Per deixar-li clar que no era un apolític l’escriptor, l’hi va recordar com una obra del 1907 de l’escriptor austríac anomenada Tersites mostrava la seva traïció en recordar el personatge de Tersites com un pacifista i traïdor de la pàtria mentre que l’heroi Aquiles, a qui l’hi recorda l’exèrcit alemany, no queda gens bé a l’obra. Llavors, l’hi va recordar en la carta que el seu Ministeri de Propaganda havia prohibit la filmació de Zweig Amok per consideracions polítiques i que els llibres de l’escriptor havien sigut cremats en els autos de fe que havia promogut ell com a ministre de Propaganda. Rosenberg acaba aquest punt acusant-lo d’ignorar aquests fets o de no tenir memòria. En un altre punt però continuant amb el mateix tema, acusa a Zweig de ser un sequaç del psicoanalista Sigmund Freud i de ser un anti-alemany, i l’hi recorda que com a president d’una Cambra Musical del Reich no podia tolerar a un col·laborador jueu en el Nou Reich.