Dimecres:

En el Reich:

L’obertura del congrés del NSDAP a Nuremberg, el Pateitag, va començar amb l’Egmont a les arenes de Luitpold, on 30.000 es varen concentrar per escoltar als líders nazis. Adolf Hitler va arribar a l’edifici després de ser ovacionat per l’avinguda principal, on bandes de música varen interpretar la Badenweilermarsch mentre la gent feia la salutació alemanya i cridava Heil Hitler!, Heil Hitler!, Sieg Heil. El gauleiter Adolf Wagner, el costat del dictador i amb les mans creuades, va obrir el Congrés llegint una proclama que deia que la forma de vida alemanya havia quedat definitivament fixada per un mil·lenni i que l’època nerviosa del segle XIX s’havia tancat amb ells. Per primer cop, els alts comandaments de la Reichswehr estaven presents al costat del dictador. En ser el torn de Hitler, aquest va dir que de la mateixa manera que el món no podia viure amb guerra permanent, les revolucions tampoc ho podien ser, i va explicar que les revolucions a Alemanya eren poc freqüents, i va assegurar que en els següents mil anys no n’hi hauria una altra. Hitler tancava d’aquesta manera la possibilitat d’una segona revolució, tal i com havia demanat les SA amb anterioritat i amb Ernst Röhm al capdavant.

El corresponsal nord-americà William L. Shirer, que va ser present a l’acte i era la seva primera vegada que presenciava una concentració nazi, va escriure en el seu diari que començava a comprendre algunes de les raons de l’espectacular èxit de Hitler.