Dimecres:

En el Reich:

L’obertura del congrés del NSDAP a Nuremberg, el Pateitag, va començar aquell matí a les arenes de Luitpold, a les afores de Nuremberg, on 30.000 es varen concentrar per escoltar als líders nazis. Adolf Hitler va arribar per la part de darrer de l’edifici després de ser ovacionat per l’avinguda principal. Immediatament, la banda va deixar de tocar durant uns segons per després interpretar la Badenweilermarsch mentre la gent feia la salutació alemanya i cridava Heil Hitler!, Heil Hitler!, Sieg Heil. El seguien Hermann Göering, Joseph Goebbels, Rudolf Hess, Heinrich Himmler i els demés jerarques nazis. Darrere d’ells els acompanyava la Bandera de Sang i centenars de membres de les SA. Mentre Hitler es col·locava al seu lloc, una immensa orquestra simfònica va interpretar l’obertura d’Egmont de Beethoven mentre grans focus il·luminaven l’escenari. Quan Hitler es va asseure, Hess es va aixecar i va llegir els noms dels màrtirs del Putsch de Munic. Per primer cop, els alts comandaments de la Reichswehr estaven presents al costat del dictador.

El gauleiter Adolf Wagner, al costat del dictador i amb les mans creuades, va obrir el Congrés llegint una proclama de Hitler que deia que “la forma de vida alemanya havia quedat definitivament fixada per un mil·lenni i que l’època nerviosa del segle XIX s’havia tancat amb ells”. També va assegurar que Alemanya havia fet tots els possibles per assegurar la pau mundial i que si mai hi havia guerra seria per culpa del “caos comunista”. La proclama de Wagner va ser aplaudida efusivament.

En ser el torn de Hitler, aquest va dir que de la mateixa manera que el món no podia viure amb guerra permanent, les revolucions tampoc ho podien ser, i va explicar que les revolucions a Alemanya eren poc freqüents, assegurant que en els següents mil anys no n’hi hauria una altra. Tancava d’aquesta manera la possibilitat d’una segona revolució, tal i com havia demanat les SA amb anterioritat i amb Ernst Röhm al capdavant. En un altre punt, va assegurar que s’esforçaria per unificar l‘Església Protestant i va afirmar que Martin Luter hagués fet el mateix i que hauria somiat amb una Alemanya unificada com a principi i fi.

El corresponsal nord-americà William L. Shirer, que va ser present a l’acte i era la seva primera vegada que presenciava una concentració nazi, va escriure en el seu diari que començava a comprendre algunes de les raons de l’espectacular èxit de Hitler.