Dissabte:

S’aprova la construcció de la Wehrmacht:

Adolf Hitler va promulgar la nova Llei per la Construcció de les Forces Armades per crear les condicions polítiques i militars necessàries per dur a terme la restauració del servei militar obligatori amb una nova llei de reclutament que posaria en marxa la Wehrmacht. A més, Hitler va proclamar la intenció d’establir un exèrcit en temps de pau de 12 cossos, 36 divisions, amb una força numèrica de 550.000 homes i, al mateix temps, les noves forces armades podien desenvolupar i utilitzar armament modern tot i que ho tenien prohibit per la 5º part del Tractat de Versalles. La nova Llei la varen firmar Hermann Göering, Constantin von Neurath, Wilhelm Frick, Hjalmar Schacht, Rudolf Hess i Hans Frank en el Consell de Ministres que es va celebrar a la una del migdia. En acabar Hitler la lectura de la nova Llei, que era breu amb només tres articles, els ministres es varen posar dempeus i Werner von Blomberg va demanar tres visques per Hitler. Per justificar aquest trencament del Tractat, la premsa d’aquell matí deia en gran titulars com: França ha donat l’última punyalada al desarmament; França enterra la idea del desarmament; Armaments sense límits ni taxes; França ignora la tesis del desarmament. La Der Angriff anunciava que ara l’home alemany no es limitaria a cobrar l’atur forçós, ja que d’ara endavant hauria de dur armes quan l’Estat el cridés a files i va afirmar que ara l’home alemany tornava a ser un home normal.

Amb l’aprovació d’aquesta Llei s’obligava legalment a la població alemanya a servir a l’Exèrcit; si no es presentaven podien córrer el risc de ser acusats de traïdors i de ser exclosos de la societat o podien arribar a ser executats. Un bon exemple va ser el pacifista evangèlic Hermann Stöhr, el secretari del Moviment Internacional per la Reconciliació, que es va negar a servir a l’Exèrcit i va ser condemnat a mort per un tribunal militar i posteriorment executat. També són un bon exemple els 300 objectors de consciència que varen ser condemnats a mort i els 250 Testimonis de Jehovà, que ja vivien exclosos de la societat perquè la seva religió era prohibida pel règim nazi des del juny de 1933, que es negaven a servir a l’Exèrcit obligatòriament. La majoria varen ser executats a la guillotina.

Després de firmar la Llei, Hitler la va anunciar-la en el poble alemany a través de totes les emissores del Reich. Hitler no pensava en cap moment en les possibles reaccions que podia patir per la restauració del servei militar obligatori, ja que per ell era més important que la població alemanya s’agafés aquella nova obligació com un honor, i va recordar-li en el seu poble que ell havia prestat el servei militar voluntàriament durant la Primera Guerra Mundial. La premsa alemanya va publicar ràpidament edicions especials de tarda per celebrar la nova Llei i varen escriure articles en que deien que era el dia més important des del 1919, anunciant que la vergonya de la derrota havia sigut esborrada per sempre i que era la primera de les grans mesures per liquidar el Tractat de Versalles. Sorprèn, però, que homes com Erich von Manstein i el comandant en cap del Wehrkreis III de Berlín, Erwin von Witzleben, sabessin de la decisió de Hitler per ràdio.

Un cop aprovada i difosa la Llei, Hitler va passar revista a una desfilada militar a l’Unter den Linden. A la tarda, al costat de Von Neurath, Hitler va informar en els ambaixadors estrangers de la mesura que entraria en vigor d’immediat. França i els seus aliats varen protestar davant d’aquella Llei pels mitjans diplomàtics tradicionals. Davant del seu entorn més proper, entre ells Alfred Rosenberg, Hitler els va explicar que s’havia passat deu nits sense aclocar els ulls dubtant de quina era la millor opció i els va informar sobre la reacció dels ambaixadors. A continuació varen veure una pel·lícula en el saló de la Cancelleria i ja no es va parlar més del tema. Únicament Hitler va recordar que el 16 de març de 1813 el rei prussià havia publicat la crida: Al meu poble, dirigida contra Napoleó Bonaparte. En realitat va ser el dia 17 de març.

Una multitud de gent es va congregar a la Wilhelmplatz, a fora de la Cancelleria del Reich, per aclamar a Hitler. El dictador va tenir que sortir diversos cops per correspondre les ovacions de la multitud. Durant la nit, l’emissora de Berlín va difondre un programa musical, compost exclusivament de marxes miliars i cançons de quarter.

---

A Munic, Eva Braun, que va escoltar la locució de Hitler, va anotar en el seu Diari, que li resultava comprensible que Hitler no tingués ara molt interès en ella per tot el què passava en la política. Per esbargir-se, Eva anar al Zugspitze amb la seva germana Gretl.