Diumenge:

En el Reich:

En el Dia de la Commemoració dels Herois (Heldengedenktag), en record dels dos milions d’alemanys morts en la Primera Guerra Mundial, al migdia es va celebrar l’aprovació del dia anterior del renaixement de l’exèrcit alemany. Per tal commemoració, les banderes dels centres oficials onejaven a mig pal. Amb una cerimònia militar a davant de l’Òpera de l’Estat de Berlín, Adolf Hitler va ser aclamat pel públic, que es va posar dempeus quan el va veure i varen cantar l’himne nazi amb molt d’entusiasme. Al costat del dictador i va seure l’únic mariscal de camp que encara vivia del vell Exèrcit, August von Mackensen, vestit amb l’uniforme dels Húsars de la Mort. A prop de Hitler també hi havia Hermann Göering vestit amb el seu uniforme de general de l’aviació i els caps de l’Exèrcit i de la Kriegsmarine, a part d’un número considerable de veterans oficials de l’Exèrcit i el príncep Guillem de Prússia. William Dodd, l’ambaixador nord-americà, era l’únic ambaixador present a l’acte. A darrere de tots ells hi penjava d’un immens teló una enorme Creu de Ferro en plata i negra. Potents focus de teatre varen il·luminar a un batalló d’homes de la Reichswehr que es mantenien ferms mentre una orquestra interpretava la Marxa fúnebre de Beethoven.

Durant la desfilada militar sota un Sol brillant, el ministre Werner von Blomberg va anunciar que Alemanya estava preparada per tornar a ocupar el lloc que li corresponia en el món i va declarar que els antics herois no havien sacrificat la vida per no res. El ministre també va declarar que s’hi arribava a esclatar un conflicte no seria per culpa dels homes, sinó per pura distracció de la Divina Providència. Després dels càntics, Hitler va passar revista a les noves unitats de la nova força aèria alemanya, vestits amb uniforme de color blau clar. Un cop acabat l’acte, Hitler va marxar cap a Munic, on l’entusiasme a la ciutat bavaresa era enorme amb gent cantant apassionadament.

Els diaris varen publicar les proclames de Hitler del dia anterior.

---

El Govern va prohibir a partir d’aquell dia en els disminuïts físics accedir a l’ensenyança secundària, juntament amb els estudiants que havien fracassat persistentment en la seva formació física i amb tots aquells que tinguessin poca cura del seu cos.