Dimecres:

El casament de Hermann Göering:

Hermann Göering i l’actriu Emmy Sonnemann es varen casar a Berlín després de dos anys com a parella. Emmy era la segona esposa de Göering, que anteriorment s’havia estat casat amb la sueca Carin Beamish-Fock, que havia mort prematurament el 1931. El dia del casament va ser declarat festa nacional i l’esdeveniment va ser tot un esdeveniment d’Estat, gravat i reproduït en el noticiari cinematogràfic setmanal. La parella va rebre una multitud de regals de luxe, entre ells hi havia un joc de cafè i de plata enviat pel president de l’Associació de Pagesos del Reich, dues dotzenes de cadires tallades a mà, pernils de Westfàlia, caixes de vi del Rin, pastissos de Saxònia, ambre de Prússia Oriental, kirsch de la Selva Negra, formatge d’ovella, brodats, teixits de lli, etc.. Una delegació d’oficials de l’Exèrcit els van obsequiar amb un bust de bronze del rei Frederic Guillem I. La ciutat d’Hamburg, la localitat natal d’Emmy, els va regalar una reproducció de plata d’una caravel·la. Nuremberg els va regalar un armari i Remscheid una completa caixa d’eines. Els museus els varen enviar valuosos quadres elegits prèviament per Göering. La parella també va rebre un tros de metralla procedent de la Batalla de Skagerra. En les seves quatre residències es varen posar els regals. A la finca del Carinhall arribaven camions plens de caixes.

A les deu del matí, les bandes de música del Regiment de Guàrdia de Berlín, el Regiment Hermann Göering, la Guàrdia Personal del Führer, la de les Seccions Esportives del Ministeri de l’Aire, la de les SA i la del Cos de Caçadors varen començar la seva actuació per festejar la boda. Les organitzacions sindicals varen desfilar davant de la casa del ministre des de primera hora del matí. Poc abans de les onze, Göering es va dirigir a la casa de la seva promesa a on s’hi havien concentrat uns quants curiosos. Amb un nou uniforme de general de la Força Aèria, rematat amb galons blancs, ratlles blanques en els pantalons i grans ales blanques a la pitera, Göering va conduir un cotxe decorat amb narcisos i tulipes fins l’Ajuntament, on tindria lloc la boda civil. Emmy anava en un altre cotxe. Adolf Hitler va marxar en cotxe de la Cancelleria cap a l’Ajuntament. L’entusiasme de la multitud va pujar de to en veure passar el ministre i un cop més els caces varen sobrevolar el cel de Berlín. En arribar a l’Ajuntament, la núvia i el nuvi varen ser rebuts pel so de les trompetes. El oberbürgermeister doctor Sahm va ser l’encarregat de donar la benvinguda a la parella en el luxós saló de l’Ajuntament.

Des d’abans de les deu formaven a l’entrada de la Casa Consistorial grups de les Joventuts Hitlerianes i de les esquadres femenines. Hitler va arribar poc després per actuar com a testimoni per part del nuvi, juntament amb el ministre del Reich per Afers religiosos, Hanns Kerrl. La multitud que seguia la comitiva al llarg de la Unter den Linden fins a la Wilhelmstrasse era nombrosa, i els carrers estaven encatifats amb els guàrdies del NSDAP mantenint a ratlla a la multitud. Un cop acabada la cerimònia civil varen celebrar-ne una de religiosa, que va ser retransmesa per la ràdio nacional, a la Catedral de Berlín dirigida pel bisbe Ludwig Müller. L’entrada per assistir a la cerimònia de la Catedral es venien a vint Reichsmarks cada una.

Quan varen sortir del temple, les bandes militars varen tocar la marxa nupcial del Lohengrin. Abans de pujar a l’automòbil, Hitler va anar a saludar a la parella i li va dir a Emmy que aquell dia era memorable i que si tenia algun desig ell el compliria. L’esposa de Göering li va demanar, en broma, que la política deixés al seu marit, però Hitler amb un to fred li va respondre que no li gastés bromes. Els nuvis varen pujar als automòbils i es varen dirigir a l’Hotel Kaiserhof, on els esperava un enorme banquet i més convidats. Un cop es varen asseure a taula, Hitler va fer un petit discurs on va desitjar felicitat al seu amic. A continuació varen parlar Werner von Blomberg, Kerrl, l’alcalde de la ciutat d’Hamburg i el comte suec Rosen, germà polític de la difunta Carin. Un cop va acabar la cerimònia, Hitler va tornar a la Cancelleria i Göering i la seva esposa es varen dirigir a la seva residència oficial de la Leipziger Platz 11 A.

A la nit es va celebrar una funció de gala en el Teatre Nacional de la Unter den Linden. Es varen representar l’obra Elena, de Richard Strauss, i un drama basat en l’obra del dramaturg grec Eurípedes. La composició lírica va ser realitzada pel poeta austríac Hugo von Hofmannsthal, que era jueu, però li varen silenciar el nom de l’autor del llibret perquè ningú sabés qui era. Tots els convidats eren de classe alta. A l’entreacte, Göering va celebrar una reunió en el foyer. Després la parella es va dirigir en cotxe a Carinhall amb alguns dels seus amics més íntims. Allí, Göering els va abandonar durant una estona per anar a resar al sarcòfag de Carin en el seu mausoleu.

En el Reich:

El diari de les SS Das Schwarze Korps va exigir un server càstig, més de 15 anys de presó, inclús pel còmplice alemany, per les relacions sexuals entre alemanys i jueus.

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Afers Exteriors, John Simon, va avisar a Ramsay MacDonald sobre la greu situació aèria, ja que Alemanya els havia avançat. L’última informació que tenia indicava la superioritat alemanya sobre tots els aparells de primera línia estacions en aeròdroms britànics era d’aproximament un 30% i que la taxa de creixement de la Luftwaffe era molt superior a la de la RAF. El ministre posava en dubte que ara fossin capaços d’arribar a un nivell de paritat de nou.