Dimarts:
En el Reich:
A les vuit del vespre, Adolf Hitler va pronunciar un discurs, conegut com el discurs de pau, a l‘Òpera Kroll de Berlín, que feia de Reichstag en aquells moments, dirigit a la comunitat internacional per justificar el rearmament alemany i el trencament del Tractat de Versalles. En tots els teatres, cinemes i places públiques de la capital es varen instal·lar altaveus perquè la gent el pogués sentir col·lectivament. Joseph Goebbels va ordenar que tot local on hi hagués instal·lat un aparell de ràdio hi hagués entrada gratuïta. Hermann Göering, vestit amb un vistós uniforme blau amb solapes blanques, va presidir la sessió, on hi havia mitja dotzena diputats de l’antic DNVP i d’altres antigues formacions, entre ells Franz von Papen i Alfred Hugenberg. Batallons de les SS vigilaven l’entrada de la platea on tenien que seure els diputats. Els SS havien hagut de cobrir, amb dues hores d’anticipació, el recorregut que havia tingut que fer Hitler des del palau de la Cancelleria a l’Òpera. En els voltants de l’edifici i a l’interior, la Leibstandarte prestava el seu servei. Quan Hitler va arribar a l’Òpera ho va fer escortat entre una doble fila de les SS.
Un cop Hitler va entrar a la sala, els diputats i el públic es varen aixecar i varen alçar els braços fent la “salutació alemanya” menys els diplomàtics. Pràcticament tos els ambaixadors de Berlín i els ministres plenipotenciaris eren presents a la sala. Göering en seguit va declarar oberta la sessió per després recordar el difunt ministre d’Instrucció Pública de Baviera i membre del Reichstag, Schemm, mort en un accident d’avió. A continuació, el president del Parlament va saludar als vuit correligionaris que el Govern havia elegit pel càrrec de diputats per la conca del Sarre i llavors va demanar a la cambra que es posés dempeus per pronunciar una segona oració fúnebre en memòria del mariscal polonès Pilduski. Abans de que Hitler pronunciés el seu discurs, Wilhelm Frick va anunciar des de la tribuna del Govern que s’acabava d’aprovar una Llei de Defensa nacional que es faria pública l’endemà. Els diputats varen aplaudir efusivament la nova Llei.
En posar-se davant del micròfon, Hitler, que va assegurar que el poble alemany l’havia escollit com el seu únic representant, va explicar que no tenia previst entrar en una guerra i que respectaria els temes interns d’Àustria, i va apuntar que el gran perill d’Europa era la Unió Soviètica. Amb retòrica, el líder alemany va preguntar quina altra cosa podia fer que desitjar la tranquil·litat i la pau, i va assegurar que només desitjava la paritat en la força aèria i un 35% del tonatge naval britànic. Seguidament, va dir que Alemanya tenia dret a existir i a protegir-se de la pròpia existència continental i a la llibertat, però va assegurar que respectaria les condicions del Tractat de Versalles i el Pacte de Locarno sobre la zona desmilitaritzada de Renània. El propòsit del discurs va ser influir a l’opinió britànica en favor del règim nazi per negociar un tractat naval. Llavors, parlant sobre les diferències entre el nacionalsocialisme i el marxisme, el dictador va dir que la seva ideologia era totalment oposada a la de la Rússia soviètica. Hitler va explicar que ells reconeixien a cada poble el dret de viure en la seva pròpia vida segons les seves necessitats i que, en canvi, el bolxevisme establia doctrines que havien de ser acceptades per tots els pobles sense tenir en consideració el seu caràcter particular, la seva peculiar naturalesa, les seves tradicions… i va afegir que a ells els omplia d’admiració i de respecte el passat. Hitler va assegurar que el complaïa pertànyer a una comunitat cultural europea que havia deixat un segell a l’actual món i, en canvi, segona la seva opinió, el bolxevisme rebutjava aquesta obra cultural de la humanitat, que sostenia que la verdadera història de la cultura i de la humanitat havia de buscar-se en el dia del naixement del marxisme. Llavors, el líder alemany va exclamar que en tant que el bolxevisme no era res més que una qüestió russa, no els havia d’interessar i va acabar el seu discurs dient que cada poble tenia que ser feliç a la seva manera, tot i que va advertir que en el moment en que el bolxevisme atragués Alemanya a la seva òrbita, serien els seus enemics més acarnissats i més fanàtics. El discurs va acabar a dos quarts d’onze de la nit.
El govern alemany va aprovar la Llei de Defensa que havia anunciat Frick en el Parlament. Aquesta Llei va provocar una enorme transformació social a Alemanya, ja que obligava a uns 18 milions d’homes a ser cridats obligatòriament a formar part de la Wehrmacht i impedia als jueus alemanys a formar-ne part, però no els fills de parelles mixtes entre alemanys i jueus. Els homes que varen ser cridats al servei havien de ser més grans de 35 anys i tenir menys de 45 anys. A partir de llavors, la Reichswehr es va anomenar la Wehrmacht. Però l’ampliació de la Wehrmacht va originar un problema pel govern alemany; fins llavors l’Exèrcit, pel fet de ser més petit, es controlava millor de quina raça eren els seus soldats, però amb l’augment d’efectius feia impossible aquella tasca de control. Per solucionar-ho varen decidir que només els militars de raça “ària” podien ocupar els càrrecs de comandament i que el personal de la Wehrmacht de l’anomenada raça ària no es podia casar amb persones d’origen no ari. La nova Llei confirmava que Hitler era el cap suprem de les Forces Armades i es nomenava a Hjalmar Schacht plenipotenciari general per l’Economia de Guerra. Schacht va rebre l’ordre de començar el seu treball en aquella època, en temps de pau, i se li va concedir l’autoritat necessària per dirigir la preparació econòmica per la guerra.
A la Gran Bretanya:
Davant les dades que apuntaven que Alemanya els estava superant en el rearmament aeri, el gabinet britànic va aprovar una ampliació del programa aeri amb la previsió de produir un total de 1.512 avions de primera línia per finals de març de 1937.
Diari del Tercer Reich 