Diumenge:

Les Lleis de Nuremberg:

En el 7º Congrés del partit nacionalsocialista (NSDAP) a Nuremberg, a la tarda, es va fer una desfilada militar davant Adolf Hitler. A les vuit de la nit, Hitler va aprovar davant l’assemblea del Reichstag, reunit en sessió extraordinària a Nuremberg, en el saló de l’Associació Cultural de Nuremberg, les Lleis de Nuremberg.

El dictador va parlar de la inestable situació internacional, que havia impedit a Alemanya reconstruir el seu Exèrcit per defensar la seva llibertat. Va mencionar també el control que exercia Lituània sobre Memel i va advertir de que qualsevol intent de trepitjar de nou territori alemany per part dels comunistes seria ràpidament reprimit. A continuació, Hitler va acusar als jueus de l’estranger d’haver provocat un boicot contra Alemanya i va afirmar que els jueus alemanys s’havien revoltat contra el govern i que l’única alternativa seria buscar una solució legislativa al problema per propiciar una relació tolerable amb el poble jueu. Després de demanar al Parlament que aprovés les tres lleis que Hermann Göering estava disposat a llegir, Hitler va dir que la primera i segona llei pagaven el deute de gratitud al moviment sota el símbol de l’esvàstica i que la tercera llei tractava de trobar una solució legislativa al problema que havia sigut assignat per llei al NSDAP perquè trobés una solució definitiva.

La primera llei, la Llei de la Bandera Nacional, proclamava que la Bandera del Reich seria la bandera amb l’esvàstica del NSDAP, que va substituir la bandera de la República de Weimar. La segona llei, la Llei de Ciutadania, definia que només es podia considerar ciutadà del Reich aquell que tingués sang alemanya o germànica, i aquest ciutadà havia de ser apte per servir fidelment al seu poble i al Reich. El ciutadà que no es considerava de raça alemanya, o sigui els jueus i els asocials, se’ls va excloure de la societat i se’ls va de tractar com a ciutadans inferiors. Es va considerar que totes les famílies que tinguessin un sol membre de la família que fos jueu, tant podia ser un avi o una avia, se’ls havia de considerar com a jueus. Aquesta segona llei a part de segregar els jueus de la població alemanya, també va servir per demanar una sèrie d’obligacions i esforços als ciutadans alemanys; com ara el servei obligatori a la Wehrmacht, tal i com s’havia aprovat en la Llei Militar del 21 de maig de 1935. La tercera llei, la Llei per la Defensa de la Sang i l’Honor Alemanys, prohibia els matrimonis i les relacions sexuals dels jueus amb els ciutadans alemanys. Els matrimonis que es duguessin a terme sense tenir en compte aquesta Llei, inclús fora d’Alemanya, no serien vàlids. A més, en els jueus no se’ls permetia utilitzar en les seves llars a ciutadans alemanys de menys de 45 anys i, per últim, no podien portar la bandera del Reich, però sí els seus propis colors.

Aquestes noves Lleis i normes varen ser redactades pel ministre de l’Interior, Wilhelm Frick, i firmades per Rudolf Hess i definien les obligacions i les normes dels ciutadans segons la seva raça. Les Lleis de Nuremberg varen ser difoses a la població pel setmanari antisemita Der Stürmer, on el seu editor, Julius Streicher,  va començar la persecució de la comunitat jueva. Aquella mateixa tarda, Hitler es va reunir amb els membres dirigents del NSDAP per subratllar la importància de les noves Lleis.