Divendres:

Preparant la invasió de Renània:

A la tarda, Adolf Hitler ja havia acabat de redactar el discurs pel Reichstag i hores més tard va ordenar que el dia següent comencés el desplegament militar cap a la zona de Renània. Mentrestant, durant tot el dia el govern s’estava preparant per la remilitarització de la zona. A la tarda, en el Ministeri de Propaganda, Joseph Goebbels va elegir un grup de periodistes en un hotel berlinès per l’endemà reunir-se a l’aeròdrom de Tempelhof per volar cap a l’oest. Goebbels va ordenar posar banderes nazis en tots els edificis públics i va anuncia que el Reichstag es reuniria el dia següent per una declaració del govern. Goebbels també va fer que s’emetés un comunicat oficial segons el qual el Parlament es convocava pel 12 de març al migdia. A més, el ministre va ordenar aquella tarda en els seus col·laboradors no sortir del Ministeri per evitar filtracions. Però els rumors varen començar a circular i a les vuit de la nit l’agència oficial va treure la notícia de que el Reichstag seria convocat el 7 de març per fer una declaració pública. Els diaris varen treure edicions especials, però segons sembla la gent no en va fer massa cas perquè no sabien què estava passant. Per aquest motiu, diversos líders nazis varen reunir-se a l’Hotel Kaiserhof per parlar de l’operació.

Mentre el govern enllestia la part diplomàtica de la remilitarització de Renània, els transport de tropes es movia ja cap a l’oest sota les ordres de Werner von Fritsch. L’Exèrcit anava camuflat com a concentracions de les SA i del Front de Treball. Però el secret que es volia amagar va ser descobert per alguns. L’ambaixador francès François Poncet va assegurar en el seu govern que tot aquell enrenou era per l’ocupació alemanya de la zona desmilitaritzada de Renània.

En el Reich:

Les diferents cambres de la Cambra de Cultura varen celebrar una conferència per parlar dels informes de l’anomenada qüestió jueva i es va establir directrius vinculants sobre l’exclusió dels jueus de la Cambra de Cultura. Es decretava que se’ls havia d’expulsar de les cambres i negar-los la incorporació en elles a totes les persones que tinguessin el 25% o més de sang jueva.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Anthony Eden li va confessar a l’ambaixador alemany que estava disposat a obrir negociacions immediatament per arribar a la conclusió d’un pacte aeri entre les potències que varen firmar el Pacte de Locarno.