Dissabte:
En els Jocs Olímpics:
Adolf Hitler va estar gran part de la tarda contemplant les últimes proves dels Jocs Olímpics. Després de les dues primeres proves, el dictador va aparèixer a la llotja de l’estadi aquàtic rodejat de membres de les SS que el varen acompanyar en el seu lloc, on l’esperaven el responsable d’esports del Reich, Hans von Tschammer un Osten, i el ministre Wilhelm Frick. Al costat del líder alemany s’hi va asseure el mariscal August von Mackensen. De cop, una dona rabassuda nord-americana anomenada Carla de Vries de 43 anys amb un cridaner barret vermell es va aixecar del seu lloc per saludar a Hitler. Quan semblava que no aconseguiria el seu objectiu en ser aturada per un guàrdia, es va treure la seva càmera de fotografiar i va tirar una fotografia a Hitler perquè li firmés. En deixar-la passar en veure que era inofensiva, la californiana estava tan nerviosa que es va entrebancar als peus del líder alemany. De cop, la dona es va aixecar, va agafar el cap de Hitler i li va fer un petó a la galta. Ella volia fer-li a la boca, però Hitler va moure el cap. A continuació, un SS la va agafar pel braç amb delicadesa per fer-la tornar al seu lloc. El públic es va posar a riure i la va aplaudir mentre tornava al seu seient, al costat del seu marit George. Més tard se li va preguntar per què havia fet aquella temeritat i ella va respondre:
Doncs simplement li varen donar un petó perquè semblava molt amistós i amable (…). Suposo que sóc una dona impulsiva.
A la nit es va celebrar el Concert Olímpic ofert per l’Orquestra Filharmònica de Berlín, que va interpretar les partitures guanyadores d’un concurs. Al principi va sonar l’Himne olímpic de Richard Strauss i després es varen entregar els premis. El bavarès Werner Egk va guanyar la medalla d’or, mentre que la plata i el bronze se’ls varen endur l’italià Lino Liviabella i el txec Jaroslav Kricka respectivament. La festa va acabar amb l’obra Olympischer Schwur (Jurament Olímpic) de Paul Höffer.
Joseph Goebbels va pagar una festa que li va costar 320.000 Reichsmarks a l’illa de Pfauen, situada en el riu Havel, al sud-oest de Berlín, amb 2.700 convidats. La festa va ser organitzada per Benno von Arendt. Per tal de que els convidats no es mullessin les sabates, voluntaris de la Companyia militar de Ponts varen construir un pont sobre el Havel. Una orquestra tocava melodies clàssiques i en una plataforma ballaven els ballarins. Goebbels va contractar per l’ocasió al popular cantant Oscar Joost i la seva banda de swing. Joseph i Magda Goebbels varen saludar a tots els convidats. Tots els equips olímpics estaven invitats i molts atletes varen emborratxar-se degut a la gran quantitat de xampany del Rin que es servia Entre ells hi havia la jove actriu Lídia Baarova, que seria amant del ministre, i la seva parella, l’actor Gustav Fröhlich. Un espectacle de focs artificials va donar punt i final a la festa.
En el Reich:
Aquell dia varen començar les seves activitats el primer centre de Lebensborn, situat a Steinhöring, Baviera, sota el nom fals de Heim Hochland. Després de diversos treballs de remodelació, es varen crear habitacions amb capacitat per 50 mares i 109 llits per als nens.
A la Unió Soviètica:
La premsa soviètica va anunciar que els dos antic líders soviètics Zinóviev i Kamenev serien jutjats sota l’acusació de traïció. Immediatament va esclatar entre el poble soviètic una onada d’indignació i es va reclamar la pena capital.