Diumenge:
En el Reich:
A Berlín va continuar i acabar la conferència de Carl Schmitt, El judaisme en la ciència jurídica. El jurista va demanar crear una bibliografia jurídica que distingís entre autors jueus i no jueus i va demanar la neteja d’escriptors jueus de les biblioteques. Com el dia anterior, Schmitt va exclamar que es defensava contra els jueus fent el treball del Senyor. Pocs mesos després les recomanacions de la conferència es varen aplicar.
En la Guerra Civil espanyola:
Els republicans varen rebre el primer carregament de fusells i metralladores de la Unió Soviètica en el port de Cartegena. Aquell armament era molt antiquat i arribava tard per culpa de la distància geogràfica i el caos organitzatiu. A més, Iosif Stalin va prendre la decisió d’ajudar als republicans a contracor i només ho va fer per raons d’Estat.
Francisco Franco, home profundament religiós, com a autoproclamat cap d’Estat es va assignar un capella personal que el va seguir fins els seus últims dies, el pare José María Bulart. A partir de llavors, cada matí sentiria missa del seu capellà personal.
Després de patir un atemptat contra la seva vida, el cònsol alemany a Alacant, Hans Joachim von Knobloch, va ser expulsat per les forces republicanes d’Alacant. El cònsol es va dirigir a Sevilla, on va organitzar juntament amb el falangista Agustín Aznar un pla per alliberar José Antonio Primo de Rivera de la presó d’Alacant.
A la Gran Bretanya:
El govern britànic va publicar un informe de tres diputats britànics sobre l’ajuda que rebia el general Franco d’Alemanya, Itàlia i Portugal.
A Londres, en el barri del East End, Oswald Mosley va liderar una marxa al llarg de Cable Street. Els antifeixistes varen intentar contrarestar la manifestació alçant barricades a l’itinerari previst i cridant la consigna dels republicans espanyols: No passaran!. Però uns 3.000 feixistes varen acudir a la cita de Mosley, mentre una altra multitud els escridassava i insultava. Uns 6.000 policies es varen interposar entre els dos grups. Mosley va aparèixer llavors de peu en un Bentley descobert fent la salutació feixista i en baixar del vehicle va passar revista als seus homes, els blackshirt. La policia va carregar a continuació contra els antifeixistes per desmuntar les barricades, però els contraris a Mosley varen posar resistència, llençant tot tipus d’objectes. La batalla va durar dues hores i els partidaris del líder feixista es varen limitar a observar. En veure que l’escaramussa acabava, Mosley va demanar en els seus homes replegar-se cap a l’Oest, en els barris aristocràtics. Els 3.000 manifestants varen desfilar llavors per Victoria Street fins a Charing Cross.