Dissabte:
En la celebració de l’aniversari de la pujada al poder:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Reichstag per celebrar l’aniversari de la pujada el poder. El dictador va explicar que s’havia acabat el temps de les suposades sorpreses i va afirmar que el desig d’Alemanya a partir d’ara era el de treballar de manera lleial amb les demés nacions en la mateixa igualtat per superar els problemes que turmentaven a Europa. La majoria dels alemanys varen entendre aquell comentari com una senyal de que a partir de llavors les prioritats serien la consolidació i l’estabilitat. Per justificar les seves anteriors decisions, Hitler va dir que havia retirat la firma d’Alemanya de les clàusules del Tractat de Versalles perquè l’hi havien negat la igualtat de drets, i va exigir a la comunitat internacional que li tornessin les colònies que havia perdut Alemanya al final de la Primera Guerra Mundial. Després de denunciar el Tractat de Locarno, va declarar que el govern alemany havia donat la seguretat a Bèlgica i a Holanda de que estava disposat a reconèixer i a garantir la inviolabilitat i la neutralitat de llurs territoris. Seguidament, va dir que el NSDAP, l’Estat, l’Exèrcit, l’estructura econòmica i l’administració de la justícia eren idees d’importància secundària, només simples mitjans de conservació del poble, i va afirmar que quan aquestes estructures no estaven a l’alçada de la seva missió havien de ser reformades, descartades o substituïdes per altres mitjans més adequats. Llavors, Hitler va explicar que la part principal del programa nacionalsocialista era el d’abolir el concepte liberal de l’individu i el concepte marxista de la humanitat per dos conceptes: el poble lligat i vincles de la comunitat de sang. Per acabar el discurs, el dictador es va referir als beneficis que tindria per la cultura alemanya l’eliminació de la influència jueva.
Continuant amb els actes de celebració, Hitler va admetre dins del NSDAP als membres del gabinet que no eren companys de partit i els va concedir la insígnia daurada. Quan li va tocar el torn al ministre de Transports i Comunicació, Peter Paul Eltz-Rübenach, aquest va rebutjar l’admissió argumentant que el NSDAP oprimia l’Església i va exigir una explicació. Tots els presents varen quedar petrificats davant d’aquella insubordinació pública. Enfadat, Hitler li va denegar qualsevol discussió i va abandonar la sala. Joseph Goebbels va actuar d’immediat i va convocar una ronda ministerial i va exigir la dimissió de Rübenach. A la tarda, Goebbels es va esforçar per tranquil·litzar a Hitler, que continuava estant profundament indignat.
Però l’emprenyada del dictador va durar poc perquè es va posar molt content en veure que l’arquitecte Albert Speer anava agafant força i confiança com a arquitecte principal del Reich, a més de que la seva amistat s’anava consolidant. Per aquest fet, el líder alemany va decidir donar-li oficialment un càrrec que li permetés ser l’arquitecte més gran del Reich, ja que era l’home destinat a complir el gran somni de Hitler de reconstruir Berlín, que era vista com una ciutat de segona comparada amb París. Però Hitler es va topar amb un petit problema, ja que li volia donar un càrrec que no existia oficialment i es va passa una llarga estona juntament amb Speer per buscar un nom d’aquell nou càrrec. Després de donar-hi voltes, Walther Funk va trobar la solució amb el nom Inspector General d’Edificació de la Capital del Reich. A partir de que Speer va ser nomenat en aquest nou càrrec li va correspondre el mateix rang que un Secretari d’Estat del Govern del Reich i es podia moure dins l’esfera del Reich amb tots els seus privilegis, a més de que gaudia d’amplis poders que no podien ser contradits en la seva feina ni pel Ministeri de l’Interior, ni per l’alcalde de Berlín ni per Goebbels com a gauleiter de Berlín. Speer tampoc va tenir l’obligació d’informar dels seus projectes de la ciutat al partit nazi. A part de tenir més poder, se li va assignar un sou de 1.500 Reichsmarks mensuals, tot i que era un salari insignificant per ell ja que cobrava molt més com a arquitecte privat. Tot i aquell reconeixement, Speer no va voler que el seu càrrec agafés un caràcter oficial i li va voler deixar molt clar a Hitler que el seu nou departament el volia considerar un gran institut d’investigació independent al govern, ja que no volia perdre la seva qualitat d’arquitecte independent i no volia ser vist com un funcionari, que es veien amb mals ulls per part de la població.
En el Reich:
El govern alemany va crear el Premi Nacional per Arts i Ciències, ja que es va prohibir en els alemanys l’acceptació del Premi Nobel. El premi s’atorgaria a tres anualment a tres alemanys i se’ls obsequiaria amb 100.000 Reichsmarks cadascun. Hitler va declarar que prenia aquesta decisió per “evitar que en el futur es produïssin esdeveniments vergonyosos”. Els primers guardonats varen ser Paul Ludwig Troost, que va rebre el títol a de forma pòstuma, Alfred Rosenberg i Wilhelm Filchner, a més de dos cirurgians.
Ulrich von Hassell li va escriure una carta per al ministre Hermann Göering per dir-li que era d’especial importància un marc d’amistat entre Itàlia i Alemanya, i li va aconsellar que qualsevol acció alemanya respecte al problema austríac es consultés prèviament amb els italians.
El pastor Martin Niemöller va pronunciar un sermó en el que va comparar l’empresonament de l’apòstol Pau amb els empresonaments que hi havien a l’actual Alemanya, i va resar per als no aris que havien sigut privats dels seus llocs de treball.
Diari del Tercer Reich 