Dimecres:

La broma a Ernst Hanfstaengl:

Ernst Hanfstaengl va començar la missió, que en realitat era una broma a broma d’Adolf Hitler, que li havien entregat el dia anterior el seu Govern. Hanfstaengl va ser recollit a l’hotel pel funcionari del Ministeri de Propaganda, Neumann, que després d’entregar-li un passaport fas a nom d’Ernst Lehmann, de professió decorador, el va portar en cotxe cap al camp d’aviació de Staaken, on volaria amb un avió militar, el JU 52, un dels avions favorits de Hitler. Amb ells hi havia un altre col·laborador del règim, un tal Jaworsky, que es va presentar com a fotògraf i per aquest motiu el va gravar tota l’estona per deixar constància de la broma. Hanfstaengl no entenia en aquells moments per què l’estaven gravant. Quan varen arribar davant de l’avió equipat per vols nocturns, el cap de l’aeròdrom, el coronel Kestner, li va explicar que quan arribessin a Espanya s’hauria de tirar en paracaigudes perquè consideraven que aterrar en terres espanyoles era perillós per la Guerra Civil. Un cop es varen enlairar, el pilot, Frödel, li va explicar que no anirien a Salamanca tal i com estava planejat, sinó que el deixarien caure enmig de les batalles entre Barcelona i Madrid. Llavors, Hanfstaengl va veure que aquella missió tenia alguna cosa estranya i va començar a pensar que el volien eliminar. A la desesperada, Hanfstaengl li va dir que el dia anterior havia parlat amb Hermann Göering i li va preguntar qui l’hi havia donat aquella ordre. Frödel va contestar que Karl Bodenschatz, l’adjunt de Göering, que precisament aquell dia era el seu aniversari.

Quan portaven mitja hora de vol, un dels motors es va aturar. Jaworsky, després de sortir de la cabina, li va anunciar que aterrarien a l’aeròdrom de Klein Polenz, entre Leipzig i Dresden, perquè l’aparell tenia problemes. En aterrar a Waldpolenz, Alemanya, no hi havia ningú que els esperés, excepte uns quants soldats. Un cop a terra varen intentar buscar una persona perquè reparés l’aparell, però en veure que no hi havia ningú es varen dirigir a la cantina de l’aeròdrom, que va ser oberta per l’ocasió. Segurament l’aparell no tenia res i tot era un simulació per aterrar i acabar amb la broma. En el bar, els acompanyants de Hanfstaengl estaven distrets bevent, i Hanfstaengl ho va aprofitar per trucar a la seva oficina de Berlín per parlar amb la seva secretaria, que li va explicar que no sabia res del seu viatge. En aquells moments va veure clar que aquell viatge a Espanya no existia i estava convençut que el volien eliminar d’alguna manera. Quan va tornar amb els seus companys els va convidar a una altra ronda i els va explicar que havia rebut una trucada de la Cancelleria i que li havien ordenat que tornés a la ciutat d’Uffing d’immediat. Després de d’acomiadar-se de tots, un dels col·laboradors del muntatge li va explicar que ells no tenien res a veure amb el que havia passat i que només complien ordres. Un cop va deixar al bar va fugir corrents. Poc després es va trobar amb una pagesa que portava un carro d’herba. Hanfstaengl li va preguntar a on podia trobar una estació de trens i la pagesa li va explicar que a un quilòmetre de distància hi trobaria una estació. En arribar a l’estació va agafar un tren direcció a Leipzig, on va passar-hi la nit. Hanfstaengl abans d’arribar al seu destí va enviar una nota a l’hotel Hauffe per explicar-li a Frödel, el pilot, que no l’esperés perquè havia de dirigir-se a Berlín i que ja li explicaria l’endemà els motius d’aquest canvi. Després va trucar a la seva germana Erna, que vivia a prop de Munic, perquè el recollís. Erna va ser qui el dia següent el va ajudar a fugir a Suïssa.

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels i Hitler varen dinar junts per parlar, a més de la broma de Hanfstaengl, de la situació militar a Espanya. Els dos veien amb preocupació que les tropes de Francisco Franco continuessin frenades en el seu avanç cap a Madrid.

A continuació, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg, que aquest li va explicar la conversa que havia mantingut amb el ministre plenipotenciari txec Vochtej Mastny, en que havia demanat tenir bones relacions amb ells. Hitler es va posar a riure perquè no se’ls creia. A la nit, Hitler, Goebbels i Göering varen anar a un concert de la Filharmònica de Berlín.

A Polònia:

A Varsòvia, Hermann Göering li va dir en el mariscal polonès Edward Smigly-Rydz que el govern alemany estava totalment conforme amb les seves actuals fronteres territorials i que no atacarien Polònia i no tenien la intenció d’apoderar-se del corredor polonès perquè no el desitjaven. Però Göering també el va avisar de que no podia donar proves de tot el que havia dit i que només es tractava de que es creguessin la seva paraula. Göering li va afirmar que Alemanya desitjava una Polònia forta per aturar un possible atac soviètic i va repetir una vegada i una altra que Hitler tenia intencions pacífiques i amistoses cap a Polònia. Llavors va fer referència a Danzig i li va explicar la seva voluntat de facilitar l’entrada d’Alemanya a Prússia Oriental a través de Polònia.