Dissabte:

En el Reich:

Després de la renúncia el dia anterior del doctor Zoellner en la presidència de la comissió de l’Església de la Confessió i després de que acusés al ministre Hanns Kerrl de sabotejar el seu treball, aquest el va contestar en un discurs dirigit a un grup d’eclesiàstics. Kerrl va acusar al doctor de fracassar en no saber apreciar la doctrina nacionalsocialista de la raça, sang i país, i va “confirmar” l’hostilitat del govern contra les dues esglésies, la protestant i la catòlica. Kerrl els va narrar que el NSDAP descansava sobre la base del cristianisme positiu i va afirmar que el cristianisme positiu era nacionalsocialista perquè era l’acte de la voluntat de Déu que es revelava en la sang alemanya. El ministre va explicar-los que el doctor Zoellner i l’arquebisbe Clemen August von Galen havien intentat fer-li veure que el cristianisme consistia en la fe en Crist com el Fill de Déu i que això el feia riure perquè el cristianisme, en la seva opinió, no depenia del clergat dels apòstols, ja que el verdader cristianisme estava representant pel partit nazi i el poble alemany ara estava cridat pel partit i especialment per Adolf Hitler a un cristianisme verdader. Kerrl va acabar el seu discurs dient que Hitler era el missatger d’una nova revelació.