Dijous:
En el Reich:
En un discurs a Bad Tölz, Heinrich Himmler va admetre que a Alemanya hi havia d’un a dos milions d’homosexuals, un 7 o un 8% dels homes, i considerava que si les coses no canviaven el poble alemany seria infectat pel que creia que era “una malaltia contagiosa”. Himmler va explicar que un poble de “raça noble” que tenia pocs nens posseïa un bitllet per al més enllà i afirmava que l’homosexualitat feia encallar tot el rendiment. El cap de les SS va declarar que considerava necessari fer que els joves de 15 a 16 anys coneguessin a noies en una classe de ball, en velades o en ocasions diverses per tal de treure’ls del cap l’homosexualitat, afirmant que a aquella edat el noi es trobava en un equilibri inestable. Va assegurar que si sentien un enamorament sobtat en una classe de ball o un amor de joventut, estarien salvats i s’allunyarien del “perill”. Després de descriure els homosexuals com homes radicalment malalts en l’aspecte psíquic, febles i tous, va acabar el seu discurs dient que havien de comprendre que si l’homosexualitat, que la considerava un vici, continuava expandir-se per Alemanya sense combatre-la seria el final d’Alemanya i del món germànic.
El redactor en cap del Das Schwarze Korps, Günther d’Alquen va escriure un article en el seu setmanari, que cada cop era més popular, en que afirmava que el lector havia pogut veure des del principi la seguretat en que ells no només havien volgut ser llegits sinó també que havien volgut escoltar al poble en les seves opinions i experiències.