Dilluns:

A Itàlia:

A Roma, Hermann Göering es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano i amb el Benito Mussolini amb la intenció de descobrir què s’havien dit dictador italià i el canceller austríac Kurt von Schuschnigg en la reunió del 22 d’abril. Göering no en va treure l’aigua clara.

En la Guerra Civil espanyola

En el País Basc, la Legió Condor, amb  21 avions (quatre nous bombarders Heinkel 111 i alguns caces Messerschmitt Bf-109 que encara no havien sigut provats) i 3 avions italians, va destruir amb més de 45 tones de bombes incendiàries carregades de metralla el poble basc de Guernica de 5.000 habitants, però que aquell dia eren moltes més persones per l’arribada de refugiats, soldats republicans en retirada i pagesos que anaven al mercat. Els alemanys varen atacar la ciutat basca perquè hi havia una fàbrica de bombes d’aviació.

A dos quarts de cinc de la tarda va aparèixer un bimotor Dornier DO-17 volant a baixa altura. En dues passades va llençar 12 bombes de 50 quilograms sobre el pont de Renteria sobre el riu Oca. L’objectiu era destruir-lo per dificultar el replegament de les tropes republicanes. Cap va encertar el pont. Minuts més tard varen aparèixer els tres avions italians, tres trimotors Savoia-Marchetti 79 procedents de l’aeròdrom de Sòria, a 3.600 metres. Entre uns i altres varen sobrevolar el poble, en línia, de nord a sud, i varen descarregar 36 bombes de 50 quilograms sobre el pont de Renteria, però novament no varen tocar-lo.

A les sis de la tarda, un Chato republicà va sobrevolar el poble per ordre del lehendakari Aguirre. A la mateixa hora, un Heinkel-111 B procedent de Burgos i escortat per caces Cr 32 Chirri va bombardejar el pont de Renteria, però tampoc va aconseguir tocar-lo. A dos quatre de set varen aparèixer tres formacions successives de sis trimotors Junker-52, escortats per dotze Chirri italians i cinc caces Me-109, que varen llançar 20 tones de bombes explosives de 250 i 50 quilograms, així com altres d’incendiàries d’un quilogram en càpsula d’alumini. Els incendis varen provocar una gran fumarada que va amagar el poble basc i els últims bombarders en atacar, un total de 22, ho varen fer a cegues.

L’atac va provocar la mort de 1.600 persones i més de 800 varen quedar ferides. El centre de la ciutat va quedar destruït i, en un principi, el 30% dels edificis del poble varen quedar destruïts, però l’incendi que va provocar l’atac va arrasar les velles cases de fusta fins a destruir el 70% de les vivendes. Per si no fos poc, els caces metrallaven als seus habitants i refugiats en el carrer. Aquest atac, de tres hores, a més de ser desmesurat va ser una demostració de força i el primer bombardeig estratègic per part dels alemanys. El simbòlic arbre de Guernica va salvar-se de la devastació, igual que el pont sobre l’Oca i la Casa de Juntes.

El famós quadre del pintor Pablo Picasso, exposat en el pavelló espanyol a l’Exposició Universal de París el 1937, va immortalitzar la destrucció de Guernica en una plasmació gràfica de la guerra moderna. Aquell mateix matí uns bombarders alemanys no varen deixar cap casa dempeus en un atac contra la població de Guerricaiz, a vuit quilòmetres de distància.

En el Vaticà:

Els cardenals varen proposar en llengua alemanya deu punts en els quals criticaven al nacionalsocialisme i condemnaven el seu racisme. Perquè fos publicat ara es necessitava l’aprovació definitiva dels cardenals de la Congregació Suprema i que fos ratificat pel papa Pius XI. Però, novament, aquest document mai va veure la llum pública i va acabar a l’arxiu de la Congregació de la Fe.